El proper dissabte és ple d’actes de cultura popular, tenim per una banda la celebració del 25è aniversari dels Gegants de Gràcia i del Drac de Gràcia, amb una xerrada que promet interessant dels fundadors d’aquestes entitats. Però hi ha més, perquè a la plaça del Nord es farà la representació de la Porta de l’Infern. S’enmarca dins les celebracions de Sant Lluís que es fan als Lluïsos de Gràcia i és organtizat per la Colla Vella.
La porta va una mica més enllà d’un correfoc o un ball de diables normal, combina algun element teatral amb un petit espectacle pirotècnic, acompanyat tot per la música dels tabalers de la Vella. Si ho heu vist alguna vegada ja sabreu que està força bé i a més no es fa pesat perquè és curtet, si no hi heu anat us ho recomano perquè es veure una cosa diferent de la que podem veure normalment a Gràcia.
Així que ja ho sabeu: Dissabte 16 de Juny a les 23h porta de l’Infern a la plaça del Nord.
Fa uns dies sentíem la trista notícia que el Circ Cric havia de plegar per un cúmul de problemes administratius. Al llarg de molts anys no s’ha considerat el circ com un element cultural o en tot cas com el darrer element cultural a tractar i això ha portat que els circs i especialment els circs catalans tinguessin seriosos problemes per tirar endavant la seva feina. Els problemes administratius amb que topava el circ cric cada vegada que volia actuar a alguna població l’han fet decidir a parar la seva gira.
Tan bon punt es va saber la decisió el Conseller de Cultura ,en Joan Manuel Tresserras, va manifestar que el Circ Cric tenia raó i que calia posar-hi remei. Això mateix ho va reconèixer ahir el Secretari General de Cultura, l’Eduard Voltas. La conselleria de cultura s’ha reunit amb l’Associació de professionals del Circ de Catalunya i ha consensuat un pla integral per tal d’agilitzar els tràmits per poder realitzar les actuacions i poder posar fi a les situacions que ha hagut de passar el circ de Tortell Poltrona. Probablement això sigui un preàmbul de la futura llei del circ.
El circ pot combinar diverses disciplines creatives teatre, música … en resum és un art i cal que les administracions el tinguin en compte com a tal. A més cal tenir present que al nostre país hi ha excel·lents professionals del circ i que no només mostren el seu art sinó que transmeten valors solidaris com ho fa el Circ Cric, per tant espero que aquestes mesures permetin que ben aviat la carpa del Circ Cric estigui present arreu de les poblacions dels Països Catalans.
Aquesta tarda/vespre s’ha celebrat la segona Diada de Formentera a Gràcia. La idea sorgeix de coneixences comunes entre gent de les colles de cultura popular gracienques i estudiants vinculats a la comissió de Festes de Santa Maria de Formentera. Aquesta comissió de festes és una entitat juvenil existent des de fa 18 anys i que organitza les “Festes de la Terra” a Formentera. Fan una defensa aferrissada de la llengua i cultura catalanes.
Avui s’ha pogut veure la tradicional actuació gracienca de les colles de cultura popular locals. Però evidentment l’interès de la jornada estava en veure la representació del “ball de pagès” . Un ball tradicional de les illes d’Eivissa i Formentera consistent en dues danses: “sa curta” i “sa llarga”. Un dels responsables de l’entitat m’ha estat comentant la dificultat de mantenir la cultura popular a Formentera i a les illes en general i també la dificultat d’iniciar-hi moviments juvenils ja que la major part de joves actius i amb ganes de fer coses venen al Principat a estudiar i a desenvolupar-se professionalment. Tot i així aquesta comissió de festes vetlla per mantenir la cultura catalana a l’illa. No en va em comentava que no entenia perquè hi ha qui insisteix en dir que la gent de les illes no són catalans si només observant els vestits tradicionals del ball de pagès es veia els seus orígens. Us adjunto un enllaç perquè ho vegeu vosaltres mateixos.
L’altre dia , l’Àlex , en el seu bloc manifestava l’orgull de ser gracienc per ser Gràcia un lloc on,sense embuts, podem parlar del procés de pau, motiu d’orgull que evidentment comparteixo. Però n’hi afegeixo un altre , entre tots els que ja hi ha , i és que Gràcia no només desenvolupa i potencia la seva cultura popular sinó que és un d’espai de mostra i intercanvi de les tradicions de tots els Països Catalans , ho veiem amb els Foguerons , amb la festa de l’Espai València, i ara amb aquest intercanvi amb Formentera. Per la gent del País Valencià i de les Illes que tenen una situació política molt més hostil en quan a la cultura popular poder venir a Gràcia els pot ser un al·licient per desenvolupar la seva feina i de pas que es conegui la que fan les nostres colles.
Podria semblar que en aquest post volgués parlar de cuina, però no és el cas. La veritat és que no sóc gaire bon cuiner i la cuina que practico és més aviat de supervivència, així que no parlaré de com fer una bona paella o un arrós negre sinó d’un estudi que ha fet públic aquests dies la Plataforma per la Llengua sobre l’etiquetatge dels arrossos en català.
Així per exemple, segons l’estudi Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorli-discau, El Corte Inglés o Eroski etiqueten l’arrós en català i en canvi Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre o La Càmara Arrossera del Montsià el català és pràcticament absent.
El mateix estudi explica que les primeres marques que us he citat compleixen la llei de política lingüística i tenen una responsabilitat social vers al consumidor català, les altres ( a excepció de Nomen que si compleix ) no compleixen l’esmentada llei. Però és curiós com una marca catalana tan coneguda com Nomen etiqueti només en castellà i puntualment en anglès o francès i mai etiqueti en català.
I és que està molt bé que les institucions s’adhereixin a la campanya A taula , en català, però també és important ens hi adherim a nivell a particular a les nostres cases. Potser és complicar una mica més la vida però jo quan vaig al supermercat o al colmado procuro comprovar que el producte tingui una bona relació qualitat/preu però per mi el paràmetre qualitat no només és qualitat alimentària sinó també qualitat en l’etiquetatge i per tant etiquetatge en la meva llengua.
Si voleu saber-ne més podeu llegir l’estudi sencer aquí.
Si ho he de reconèixer i espero que no sigui una taca negativa al meu expedient gracienc però dissabte vaig assistir al Carnaval de Barcelona. No hi havia estat mai i la curiositat va poder amb mi. Només havia participat en una ocasió en un acte del carnaval de Barcelona i és que no se si us en recordeu però un any l’“arribo” és va fer a Gràcia, van portar l’orquestra Selvatana i l’escenari ocupava mitja plaça de la vila, un gran desplegament potser massa gran per la nostra vila. Recordo que en aquells temps la desapareguda o no Coordinadora de Carnaval vam muntar una barra en què veníem coca de llardons i cervesa, una bona combinació.
Però tornant al Carnaval de Barcelona d’enguany, la veritat és que em va decepcionar una mica tant pel nombre de comparses com per la qualitat , no vull dir amb això que no n’hi hagués de bones, n’hi va haver que em van agradar, però tanta propaganda i tant parlar de la rua de Barcelona, la veritat és que hi ha hagut carnavals a Gràcia que res tenien que envejar-li. Tampoc l’assistència de públic era molt gran, almenys a la zona on jo estava ( a l’alçada del carrer Goya ).
En resum i pel que fa al carnaval Barceloní , la sensació que vaig tenir és de “me l’imaginava més gran”.
Que seria de la vida sense un bell somni?
l’Eduard avui ha complert el seu somni , i jo en part també , perquè quan el teu millor amic compleix el seu somnis els acabes fent teus també. El somni en aquest cas tenia forma, forma d’exposició titulada Camino de Santiago i Homenatge a la Cosa da Morte. Una experiència viscuda per l’Eduard aquest estiu i plasmada de forma gràfica en unes fantàstiques fotografies.
De veritat que us recomano que aneu a veure l’exposició, està a la sala la Finestra a l’Avinguda Francesc Cambó 27-31,són una seixantena de fotografies a color, que ens mostren els magnífics paisatges que es poden veure al camino de Santiago així com també el companyerisme dels pelegrins. Al final unes fotografies de la la Costa da Morte acaben de donar el toc genial a l’exposició.
Avui l’Eduard ha complert el seu somni, jo només espero que el somni no quedi aquí i ben aviat poguem veure un altra exposició … però per si de cas aquesta no us la perdeu.
Demà s’inicia els Foguerons de Sant Antoni, una festa que fa quinze anys que es porta a terme a Gràcia i que ha arrelat tant que gairebé m’atreviria a categoritzar-la al mateix nivell de que Sant Medir o la Festa Major. I és que en alguna ocasió he sentit que els Foguerons són com la festa major d’hivern gracienca.
Imagino que els lectors del bloc haureu assistit alguna vegada a la festa , però si no ho heu fet la veritat és que us ho recomano. La festa té un preludi avui mateix amb actuacions de grups mallorquins al Tradicionarius, demà és el dia gros, val la pena veure com els mallorquins preparen les fogueres pel matí i diguem-ho finament, ho fan amb força alegria. Al vespre un cercavila conjunt dels grups de cultura popular locals i grups mallorquins és el primer dels actes, després l’encesa de fogueres i tothom qui vulgui pot torrar la seva sobrassada i veure aquell vinet que conjuntament amb el foc fa passar el fred.
Per acabar grups tradicionals mallorquins ens oferiran un ball a la plaça Virreina, però jo us recomano els cantadors amb les seves xeremies.
Que passeu una bona nit bruixa poblera …
Després dels problemes que tècnics hi ha hagut a GràciaNet, el correu electrònic torna a funcionar.
Amb aquest post senzillament volia donar les gràcies a en Greips i en Crazy per l’esforç i les hores , totes elles voluntàries – vegeu l’article a TransversalWeb-.
A inciativa del Guillem Espriu ha començat una cadena per animar una mica la blocosfera gracienca … com que m’ha citat, ell i en Carles Alemany escriure cinc coses que no sabeu de mi:
1. De petit em van apuntar a fer karate i ho vaig deixar perquè considerava que era un esport massa violent.
2. Quan van aparèixer els primers ordinadors personals ( commodores, amigas , spectrums … ) tothom a classe tenia ordinador a casa menys jo, potser això va fer que decidís dedicar-me a la informàtica i estudiar aquesta carrera.
3. Quan tenia 8 o 9 als Lluïsos em van fer una prova per jugar a bàsquet i no em van voler per “patós”, després vaig fer bàsquet a través de l’associació esportiva de Gràcia i sempre estava a la banqueta.
4. Els primers k-7s que em vaig comprar van ser dels Pets i de Sopa de Cabra , els seus primers discs quan jo tenia 13 anys i el primer concert que vaig anar va ser el mític dels quatre grups catalans al Sant Jordi.
5. Vaig treballar de monitor a unes colònies d’anglès a les que m’havia de fer passar per anglès natiu ..
Apa ja sabeu cinc curiositats sobre mi … li passo la pilota al :
Rafel Lujan, Crazy, Al Mussol i la Lluna, Dani Casanovas , i encara que ja l’hagin anomenat al Txewaka , a veure si es dona per aludit 😉
desembre 14th, 2006
roger
Ja de tots es sabut que el Ministeri d’Educació ha proposat un nou decret que s’amplii una hora l’ensenyament del castellà. Això podria entrar en incompatibilitats amb el què diu l’estatut, però no només és això. Mestres i sindicats hi estan en contra , tal i com informa avui el Punt. Defensen que els mestres han de poder adaptar les classes en cada cas depenen el tipus d’alumnes. Avui per exemple sentia una mestra per la radio que deia que els alumnes necessitarien més hores de música o d’alguna altra llengua.
Hi ha estudis que demostren clarament que no hi ha un nivell deficient de castellà sinó totalment al contrari el problema està en llengües com el català o l’anglès. Però no només són estudis, la vivències de cadascú ho demostren. He parlat català sempre a casa, amb els amics, a la feina, … vaig estudiar l’E.G.B. , el B.U.P. , I el C.O.U totalment en català, i vaig fer gran part de carrera a la UOC on totes les matèries es donaven en català, i no tinc cap problema en parlar, escriure i entendre castellà. De fet he de dedicar més esforç a no fer faltes en català que en castellà. Aquest és el meu cas però segur que molts us hi sentiu identificats.
Jo tinc cap problema amb que s’ensenyi una hora més d’una llengua estrangera, o d’un altra matèria, però cal que aquesta llengua sigui el castellà? No seria més lògic que fos l’anglès, per exemple? Perquè l’entorn social ja permet tenir més hores de castellà ( diaris, teles , ràdios … ) I els casos , que hi són, on el nombre de nouvinguts que provenen de terres de parla castellana a les aules és les 65%, no necessiten potser mes hores de català que de castellà?
