El diumenge amb els castellers actuavem a Vilafranca, feia dies que el cap de colla ens deia que l’objectiu per aquest diumenge era el 4 de 8 . El passat divendres 9 de juny haviem descarregat el 4 de 7 net a l’assaig, una molt bona prova que aquest 4de 8 tenia bones garanties, … però …, el problema estava en què teniem dues persones del trons en meses electorals. Es veu que els Xiquets de Tarragona tampoc van poder fer el 3 de 8 pel mateix motiu.
Així són les coses, el diumenge no vam poder fer el 4 de 8 , ni tampoc el 2 de 7, però vam fer una bona actuació de 7 i vam descarregar el 50è 5 de 7 de la colla, 50 consecutius, el 5 és un castell que l’hem descarregat totes les vegades que l’hem intentat. El 5 de 7 és un castell que no ens ha caigut mai.
Aquest diumenge actuem a Camp d’en Grassot, al juliol uns dies de descans i tornar als assajos per preparar la festa major, que com que segur que ningú posa unes eleccions el dia 20 d’agost, podrem descarregar el 4 de 8.
Malhauradament el ‘NO’ ha perdut, i ha guanyat aquell sentiment català de “més val això que res”, em sap greu perquè teniem l’oportunitat de demostrar que el país podia tenir una estima més alta per ell mateix, però sembla que no que estem predestinats a ser “cornuts i pagar el beure”, què hi farem.
Segurament ara haurem de seguir 30 anys més amb aquest estatut, i ara ens diran allò de “ja us està bé perquè ja el vau votar”, doncs bé que hi farem. Així ha estat. Ara això si, esperem que almenys els goberns de torn del poc que ens pugui donar aquests estatut en sàpiguen treure el màxim de suc i de profit, perquè Catalunya ho necessita.
La participació ha estat molt baixa, cosa que indica almenys que aquest estatut no fa trempar suficient als catalans per anar a votar. Jo crec que el problema de la participació no és que tots plegats estiguem aborrits de sentir parlar de l’estatut sinó que molta gent ha vist que aquest estatut realment no solucionava molts dels seus problemes de la vida diària.
Els resultats a Gràcia han estat: 37486 vots pel Si 10521 pel No , 3149 en blanc I 585 nuls. Ha estat el Districte amb la participació més alta.
Ahir en Clos ens va explicar que aquest estiu s’obrirà el Forum perquè no hi hagi aglomeració de gent a les festes majors de Sants i Gràcia. Em sembla una bona iniciativa, a veure si tots aquells “guiris” que teniem l’any passat per la festa ( semblava Lloret ), se’n van a prop del mar i ens deixen gaudir d’una festa en pau. Esperem que els guies turístics els expliquin que la festa és al Forum i no a Gràcia. Així la Festa Major serà pels graciencs i gracienques i per aquells habitants del barri marítim de Gràcia ( Barcelona ) que ens visiten per aquelles dates.
El que ja no m’ha semblat tant bé han estat les declaracions en què instava a les barres de les comissions organitzadores de festes a “controlar” la venta d’alcohol. No és pas que pensi que hi hagi d’haber una ventar desmesurada però si crec que malauradament les comisssions de festes es financien gràcies a la barra que es munta durant la Festa Major i que no són presisament aquestes comissions les que venen “cubalitros” o gots de cerveses de tamany desorbitat. Són els bars, que en la majoria dels casos fan “l’agost” gràcies a la festa, posen tiradors al carrer o ben a prop perquè al carrer està prohibit i a més a més molts d’ells no colaboren amb les comissions de festes.
Article a El Punt.
Sempre que compro a la Vila compro a les mateixes botigues i no acostumo a fer una ruta per conèixer botigues noves.
El proper dia 1 de juliol es celebrarà la 22ª trobada de Diables de Barcelona a la Vila, desde l’any 1987 que no es celebra aquesta trobada a Gràcia . Gràcia com a barri no com a Districte ja que es va celebrar al Coll no farà gaires anys. Per avisar els botiguers de la zona per on passarà el correfoc, el dissabte passat uns quants diables de la Colla Vella vam anar a fer una ruta donant un document on s’explicava quines mesures de seguretat calia pendre perquè no es fessin malbé els vidres de les botigues. El document estava ,òbviament, en català.
No vaig fer un càlcul exacte , però crec, que no va arribar al 50% les botigues no ja que parlaven en català sinó que ens ENTENGUESSIN! , realment increible. Fins i tot hi va haber alguna botiga que haviem de parlar en anglès , com si estiguessim a Lloret . Jo sóc dels que diuen que som catastrofistes amb la llengua, penso que es perd, perquè això que està passant ens sembla molt normal. Alguns dels que anaven amb mi em deien , aquesta és la Catalunya real Roger, … potser tenen raó , però penso que si perdem la llengua que parlaven els nostres pares i els nostres avis perdem la nostra manera de ser i el que ens identifica.
Per solucionar això, està en part en mans de les institucions, però en gran part està a les nostres mans, parlant sempre en català encara que ens parlin en castellà i si no ens entenen intentant traduir paraules i explicant la necessitat de parlar català. Cal que els comerciants s’adonguin de la importància de contractar personal que sàpiga la nostra llengua així tots plegats haurem de fer un esforç per apendre-la.
L’experiència va tenir la seva part positiva, gent d’origen argentí, paquistaní, àrab, italià i espanyol ( aquestes són les nacionanilitats que vam trobar i potser me’n deixo alguna ), ara saben el que és la tradició catalana del ball de diables.
El passat dissabte el diari el Punt publicava una enquesta , realitzada pel CEO,en la què es preguntava si la gent creia que l’estatut milloraria el finançament, les competències, l’educació… Segons aquesta enquesta el si , que la gent creia que amb el nou estatut millorarien tots aquests aspectes, però el que era xocant , era que al final se li preguntava a la gent si aquest estatut milloraria la seva qualitat de vida i la resposta només era afirmativa en un 29%.
Per tant doncs, penso que els votants de si, actuen molts d’ells per inèrcia, perquè ens ho diuen els mitjans de comunicació, o perquè creuen que no s’aconseguirà res més, però molts d’ells quan els preguntes si canviarà alguna cosa de la seva qualitat de vida, la resposta és que no. Evidenment de bones a primeres el NO no ens millorarà res, però ens permetrà tornar a presentar aquell estatut del 30 de setembre que si contenia aspectes, sobretot de finançament que podien ajudar a que li nostra vida diària fos millor.
Tot continuarà igual, volem que les coses continuin igual 25 anys més, seguir pagant peatges, fent cua a la sanitat, instituts a barracons, manca d’escoles bressol ? Crec que la resposta és NO.
Avui he llegit al diari i també ho he sentit per la radio que és el dia que ha de nèixer l’anticrist, perquè és 6 del 6 del 6 i per aquest motiu estrenen el remake de la profecia. Fins i tot el diable s’ha tornat comercial.
Realment aquestes coses són curioses, jo em pensava que l’anticrist s’havia eliminat, almenys així ens ho van ensenyar a la gran película el Dia de la Bestia.
Però realment això és ben estrany , i jo em pregunto, perquè avui i no el 1906 o fins i tot el 6 del 6 del 6 però del 0006, no seria més lògic? O és que ja va nèixer i està entre nosaltres? De fet al diari Avui hi ha un article que l’anticrist és l’Angel Acebes, pot ser … qui sap … però llavors hi haurien tants i tants anticrist … Tot plegat em sembla a mi que s’ha fet rebombori d’aquest tema per promocionar una película. A veure si gràcies a això augmenten les contractacions de colles de diables. 😉
Avui rebo una convocatòria al meu mòbil una mica diferent a les habituals, diu que l’A.E. Ramon Llull necessita nens i nenes de 12 anys o més petits perquè s’estan quedant sense relleu generacional. Estic una mica desconectat del món de l’educació en el lleure, hi vaig estar implicat durant una etapa de la meva vida, però ara el cert és que no segueixo com estan aquests moviments.
L’any passat va tancar l’A.E. Sant Joan de Gràcia, al que jo vaig formar part durant molt de temps, i és que em dóna la sensació que tots aquests moviments s’estan perdent. Avui en dia els infants sembla que prefereixen la playstation a sortir a la natura o a conèixer el nostre país. Mitjançant les ofertes d’esplais o agrupaments es podia fer a la vegada que t’ho passaves bé i a més t’ajudava a la teva formació com a persona.
Em sembla a mi que laa societat en general està per altres coses i pocs pares valoren aquest tipus de formació, prefereixen deixar els nens al “xiqui-parc” els dissabtes per la tarda, o bé tenir-los enxufats al televisor o a les consoles.
A veure doncs si aquesta crida funciona i aquest agrupament aconseguix salvar-se, perquè tant els agrupaments com esplais son “caus” de formació de gent que posterioment està compromesa amb la societat.
El passat dimecres , segons informa Transversal, es va constituir una associació per vetllar pel futur de la Violeta . Després que en Mascarell desestimés l’opció de comprar-la en el seu mandat, per fi el Districte farà cosa d’un any la va poder comprar.
La Violeta té un dèficit estructural important i suposo s’haurà de tancar per poder-la remodelar. Sembla que se li voldran donar moltes utilitats, per mi hi tenen cabuda totes les que faci falta, però ara tenim l’oportunitat històrica que la Violeta esdevingui un centre de cultura popular. Un espai desde fa temps demanat per les colles de cultura. Sense perdre el bar concebut com a casino de poble, penso que hi haurà d’haber sales de reunions, despatxos i un espai suficient gran on les colles poguessin realitzar els seus assajos, especialment els castellers que són els qui tenen més necessitat d’infraestructura.
Esperem doncs que aquesta nova associació entengui que la cultura popular és un element importantíssim que permet treballar a nivell de barri el sentiment de país, de pertànyer a un colectiu a la vegada que mantenim les tradicions que ens fan ser el que som.
La cultura popular pot servir per una integració dels novinguts , pot servir socialment per trobar-se grups de gent totalment diferent. És molt útil a la nostra societat, esperem doncs, que tingui un espai digne on trobar-se, reunir-se i assajar, aquest espai podria per ser un altre, però perquè no? Pot ser la Violeta.
Avui s’ha confirmat el resultat del referendum per la independència de Montenegro, un 55,6% a favor, per tant la comunitat econòmica europea els reconeixerà amb estat.
Aquests partits ,democràtics i espanyols, ja s’estan preocupant i dient vajanades de l’estil de què comparar Montenegro amb Catalunya és un cas de delirium tremens. És a dir que un poble pugui decidir democràticament el seu futur, és un cas de delirium tremens?
L’excusa que molts donen és que no fa ni 100 anys que Montenegro era un estat i què per tant és lògic que el recuperi ( això per exemple ho ha dit avui en Montilla a Catalunya Radio ), però el cas de Catalunya , diuen , és molt diferent.
Em va cridar l’atenció que en diferents entrevistes a gent del carrer de Montenegro, atribuïa la necessitat de tenir un estat no a qüestions culturals ni sentimentals, sinó a qüestions econòmiques. Ja és ben clar que una cosa són els sentiments i l’altra els centimets i que si reflexionem com ens pot beneficiar econòmicament el fet de tenir un estat propi, potser, el nombre d’independentistes augmentaria.
Aquest cap de setmana he estat a l’aplec del Cargol, una festa com la de Gràcia declarada d’interés nacional.
Per entendre’n una mica el funcionament , l’aplec funciona amb penyes que paguen una quota anual per passar un cap de setmana bevent i menjant, principalment cargols.
La festa , en alguns aspectes , recorda a la de Gràcia pel volum d’infraestructures necessàries, ara bé, culturalment no té punt ni comparació. Allí no es preocupen per la programació de les diferents parceles , que també n’hi ha i els actes generals són d’un altre estil.
És una bona experiència haber-la visitat – no és la primera vegada que hi anava -, i l’únic aspecte negatiu va ser creuar-nos amb el Piqué, perquè com a la de Gràcia, també hi ha desfilada de polítics.
