novembre 26th, 2007
roger
El passat dissabte per la tarda vaig poder anar a veure el Circ Cric en una de les actuacions que estan fent aquests dies a Barcelona. Si teniu l’oportunitat de dur-hi els vostres fills o algun familiar petit s’ho passarà d’allò més bé. Però si no és així no us preocupeu, aneu-hi vosaltres perquè realment val la pena. Veureu un espectacle amb uns bons números de circ i la clàssica actuació del Tortell Poltrona , que és senzillament genial. Una bona estona per fugir de la rutina, desconnectar, sentir-se com un nen i sobretot poder demostrar que es pot fer circ de qualitat i en català.
No us voldria explicar tot el que succeix perquè és millor que ho aneu a veure, però això si us diré que vigileu … a mi em van tirar un ou i sort que vaig ser prou hàbil per agafar-lo i que no se’m trenqués … ara que pitjor – o millor depén de com es miri – és que us facin sortir a la pista … però això val més que ho aneu a veure …
M’han arribat aquestes recomanacions per si us són útils:
Recomanacions de l’Agència Catalana del Consum (ACC) als afectats pel tall de subministrament elèctric del dia 23 de juliol
1. Contacteu amb la vostra companyia elèctrica.
- Reclamacions a la companyia Fecsa-Endesa:
La reclamació és millor fer-la al tornar el subministrament per poder avaluar el total dels danys. Es pot fer per telèfon on donaran un codi de reclamació i presencialment als punts d’atenció de la companyia:
Telèfon de reclamacions de la companyia: 900 84 73 84.
Adreces per a reclamacions presencials (Ajuntament de Barcelona) (12KB)
2. Cal que demaneu els Fulls Oficials de reclamació/denuncia que han de tenir a la vostra disposició totes les companyies elèctriques en les seves oficines o també podeu fer-los arribar una reclamació per escrit (vegeu model) tenint en compte el següent:
- Recordeu que la reclamació l’han de presentar el/la titular del contracte de subministrament elèctric o la persona que aquest/a autoritzi per escrit.
- Heu d’indicar en la reclamació el nom, adreça i dades de contacte del titular, l’adreça del subministrament, el número de contracte (dades que trobareu en el vostre rebut de la llum) i les vostres peticions.
- En cas que hagueu sofert perjudicis, podeu demanar la seva compensació econòmica, adjuntant en el reclamació el màxim de documentació i proves que els acreditin.
Recordeu que la vostra companyia elèctrica us aplicarà automàticament dins de la vostra facturació del primer semestre del 2008 els descomptes als quals, segons la normativa vigent, teniu dret per la suspensió del subministrament en funció de la durada del tall i del vostre consum habitual.
3. En el cas que la resposta a la vostra reclamació per part de la companyia elèctrica sigui denegatòria o insatisfactòria podeu presentar la reclamació per escrit (adjuntant-hi aquesta resposta) a:
Per fer aquesta tramitació també pots demanar l’assessorament d’una associació de consumidors.
Organismes i associacions de consum
Finalment, recordeu que en cas que tingueu contractada alguna assegurança en el vostre domicili també podeu contactar amb la vostra companyia d’assegurances per si inclou alguna cobertura en cas de danys en aparells elèctrics o electrònics causats pel tall de llum.
L’Agència Catalana del Consum recomana als usuaris amb subministrament elèctric propers a les zones afectades pel tall que en facin un ús responsable, limitant al màxim el consum, per tal de facilitar que el major nombre d’usuaris afectats tinguin energia el més aviat possible.
Per la seva banda, la Direcció General d’Energia i Mines ha obert un expedient informatiu per determinar les causes de l’apagada elèctrica que ha afectat la ciutat de Barcelona i part de l’àrea metropolitana i veure quines possibles responsabilitats se’n deriven.
Ahir es van reunir el conseller de cultura, el de la Generalitat, Joan Manuel Tresserras I el secretari de cultura Eduard Voltas amb la comissió de per la dignitat per tal de reactivar de reactivar els tràmits per a la devolució de la documentació confiscada durant el franquisme i que encara es troba a l’Arxiu de la Guerra Civil de Salamanca pendent de ser retornada a Catalunya.
En concret el que falta per venir a Catalunya són 1300 caixes corresponents a documentació de particulars i entitats. Tresserras es va comprometre a apretar el Ministeri de Cultura pel retorn d’aquests papers. La Generalitat en aquests moments s’està plantejant com serà el concurs per la digitalització d’aquests documents i com s’haurà de fer el retorn als seus particulars.
Sembla doncs que el govern espanyol s’hagi “oblidat” que encara queden papers per retornar i fa por que no quedi com un altra promesa acomplerta per part del PSOE. Per sort , el conseller i la Comissió per al Dignitat hi estan treballant de valent. Cal tenir en compte que aquests papers no són només papers públics sinó que hi ha cartes personals de familiars i que per dignitat i justícia haurien d’estar en mans dels destinataris. Esperem que tot arribi a bon port.
Fa uns dies sentíem la trista notícia que el Circ Cric havia de plegar per un cúmul de problemes administratius. Al llarg de molts anys no s’ha considerat el circ com un element cultural o en tot cas com el darrer element cultural a tractar i això ha portat que els circs i especialment els circs catalans tinguessin seriosos problemes per tirar endavant la seva feina. Els problemes administratius amb que topava el circ cric cada vegada que volia actuar a alguna població l’han fet decidir a parar la seva gira.
Tan bon punt es va saber la decisió el Conseller de Cultura ,en Joan Manuel Tresserras, va manifestar que el Circ Cric tenia raó i que calia posar-hi remei. Això mateix ho va reconèixer ahir el Secretari General de Cultura, l’Eduard Voltas. La conselleria de cultura s’ha reunit amb l’Associació de professionals del Circ de Catalunya i ha consensuat un pla integral per tal d’agilitzar els tràmits per poder realitzar les actuacions i poder posar fi a les situacions que ha hagut de passar el circ de Tortell Poltrona. Probablement això sigui un preàmbul de la futura llei del circ.
El circ pot combinar diverses disciplines creatives teatre, música … en resum és un art i cal que les administracions el tinguin en compte com a tal. A més cal tenir present que al nostre país hi ha excel·lents professionals del circ i que no només mostren el seu art sinó que transmeten valors solidaris com ho fa el Circ Cric, per tant espero que aquestes mesures permetin que ben aviat la carpa del Circ Cric estigui present arreu de les poblacions dels Països Catalans.
Podria semblar que en aquest post volgués parlar de cuina, però no és el cas. La veritat és que no sóc gaire bon cuiner i la cuina que practico és més aviat de supervivència, així que no parlaré de com fer una bona paella o un arrós negre sinó d’un estudi que ha fet públic aquests dies la Plataforma per la Llengua sobre l’etiquetatge dels arrossos en català.
Així per exemple, segons l’estudi Bonpreu, Caprabo, Condis, Sorli-discau, El Corte Inglés o Eroski etiqueten l’arrós en català i en canvi Nomen, Arrossaires del Delta de l’Ebre o La Càmara Arrossera del Montsià el català és pràcticament absent.
El mateix estudi explica que les primeres marques que us he citat compleixen la llei de política lingüística i tenen una responsabilitat social vers al consumidor català, les altres ( a excepció de Nomen que si compleix ) no compleixen l’esmentada llei. Però és curiós com una marca catalana tan coneguda com Nomen etiqueti només en castellà i puntualment en anglès o francès i mai etiqueti en català.
I és que està molt bé que les institucions s’adhereixin a la campanya A taula , en català, però també és important ens hi adherim a nivell a particular a les nostres cases. Potser és complicar una mica més la vida però jo quan vaig al supermercat o al colmado procuro comprovar que el producte tingui una bona relació qualitat/preu però per mi el paràmetre qualitat no només és qualitat alimentària sinó també qualitat en l’etiquetatge i per tant etiquetatge en la meva llengua.
Si voleu saber-ne més podeu llegir l’estudi sencer aquí.
desembre 14th, 2006
roger
Ja de tots es sabut que el Ministeri d’Educació ha proposat un nou decret que s’amplii una hora l’ensenyament del castellà. Això podria entrar en incompatibilitats amb el què diu l’estatut, però no només és això. Mestres i sindicats hi estan en contra , tal i com informa avui el Punt. Defensen que els mestres han de poder adaptar les classes en cada cas depenen el tipus d’alumnes. Avui per exemple sentia una mestra per la radio que deia que els alumnes necessitarien més hores de música o d’alguna altra llengua.
Hi ha estudis que demostren clarament que no hi ha un nivell deficient de castellà sinó totalment al contrari el problema està en llengües com el català o l’anglès. Però no només són estudis, la vivències de cadascú ho demostren. He parlat català sempre a casa, amb els amics, a la feina, … vaig estudiar l’E.G.B. , el B.U.P. , I el C.O.U totalment en català, i vaig fer gran part de carrera a la UOC on totes les matèries es donaven en català, i no tinc cap problema en parlar, escriure i entendre castellà. De fet he de dedicar més esforç a no fer faltes en català que en castellà. Aquest és el meu cas però segur que molts us hi sentiu identificats.
Jo tinc cap problema amb que s’ensenyi una hora més d’una llengua estrangera, o d’un altra matèria, però cal que aquesta llengua sigui el castellà? No seria més lògic que fos l’anglès, per exemple? Perquè l’entorn social ja permet tenir més hores de castellà ( diaris, teles , ràdios … ) I els casos , que hi són, on el nombre de nouvinguts que provenen de terres de parla castellana a les aules és les 65%, no necessiten potser mes hores de català que de castellà?
Fa uns dies l’amic Rafel en un article a Transversalweb, amb resposta a la Vanguardia inclosa, ens recordava qui era en Secretari Coloma (un inquisidor) i la necessitat de canviar de nom aquest carrer, això en fa pensar en dues coses , primera que a Gràcia hi ha noms de carrers que sobren .
També em fa pensar la necessitat de posar als carrers de Gràcia noms de personatges graciencs, però a la vegada és cert que cal potenciar noms de dones al nomenclàtor perquè les proporcions no són gaire igualitàries.
Per tant, a tot això trobo una bona solució posar noms de dona vinculades a Gràcia als nostres carrers. Al darrer plenari es va aprovar posar el nom Doctora Dolors Lleonart a un vial , aquesta senyora va ser la quarta metgessa catalana i va exercir principalment a Gràcia.
Des de el meu punt de vista aquesta és una bona combinació que espero pugui donar encara molts mes noms a carrers , places i altres i que a la vegada serveixi per poder anar eliminant aquells noms que no es mereixen un carrer a la nostra estimada Vila.
novembre 30th, 2006
roger
Com que ens quedaven uns quants dies de vacances, hem estat a Andorra, deixant de banda la xocolata, els formatges i Caldea, Andorra sempre té l’interès d’anar a l’únic estat que té com a llengua oficial el català.
Just diumenge, el dia que vam marxar, sortia publicat al diari Avui un article que precisament parlava dels esforços del govern andorrà per la conservació de la llengua pròpia i oficial.
He pogut comprovar que allí també calen polítiques lingüístiques, si que a tots els llocs oficials i la majoria de rètols de botigues estan en català, però al moment de dirigir-te a la gent la cosa canvia, a ben pocs comerços es van dirigir a nosaltres directament en català i a molts vam haver de canviar d’idioma perquè no ens entenien.
Així doncs si un estat on la llegua oficial és el català són necessàries polítiques per mantenir la llengua, com no ho seran en una nació com Catalunya que encara no té estat.
Llegiem ahir als diaris que una escriptora farà el pregó inaugural de la Mercè en castellà , probablement dirà algunes paraules en català per contentar l’audiència i els catalanets i catalanetes estarem molt contents perquè és tot un gest, una cosa similar a l’estatut per entendre’ns.
Cal recordar que Barcelona és la capital de Catalunya i que l’idioma propi de Catalunya és el català, ho sap això en Carles Martí o en Jordi Hereu? Ho dic perquè em sembla una mica estrany que un pregó d’una ciutat que és capital d’un país no es faci amb la llengua pròpia d’un país. Tenim intelectuals amb llengua catalana capaços de fer aquest pregó perfectament en català.
Aquestes coses no ens passarien si tinguessim un estat propi , perquè llavors ningú posaria en dubte amb quin idioma s’ha de fer el pregó de la festa major de la capital del país. Això és un detall , però un detall molt signficatiu. Per aquestes coses, per l’economia, perquè estic fart que ens preguin el pèl jo també m’adhereixo a la campanya: “Jo també vull un estat propi”.
L’Hereu ja ha heredat, perquè sembla que funcionin així les alcaldies de Barcelona per part del PSOE a Catalunya, de Narcís Serra va passar a Maragall, de Maragall a Clos i de Clos a Hereu, i tots per després tenir un càrrec superior. Que els socialistes es plantegin l’alcaldia de Barcelona com a escola de formació per a càrrecs suposadament “superiors” no crec que sigui una cosa que ens ajudi als ciutadans.
Així doncs que la secció del PSOE a Catalunya ( altrament dita PSC ) s’ha sortit amb la seva amb poques setmanes han eliminat a Maragall i a Clos. Montilla deu estar la mar de content. Però mentrestant que tenim un ministre d’Indústria que balla amb en « Carlinos Brown » i un alcalde de Barcelona amb un somriure forçat fent esforços perquè la gent el conegui.
Però bé així són les coses, no sabem si el Clos ha passat a ministre per premiar-lo o per castigar-lo. Jo crec particularment que ha estat ascendir-lo per perdre’l de vista, a l’any i mig que li queda a en Zapatero en Clos serà ministre i després, a gaudir de la vida o a rondar per Europa ja veure’m.
