Monòlegs políticofestius

Un breu apunt amb dues píndolesmés d'en Portabella, una on es diu exactament el que hem proposat pel Tibidabo, que ja he sentit diversos punts de vista tergiversats, i sobre l'educació en el lleure.

Al vespre ja comentaré l'acte de Gràcia 

Seguim amb la campanya, explicant propostes.

Aquí penjo dues píndoles sobre dos conceptes ben diferents, i que tracten dels sectors actualment més desafavorits.

La primera sobre habitatge jove, on proposem recuperar per la gent jove 10.000 pisos buits de lloguer. Sí, és Gràcia on s'ha fet, davant del que serà la futura Oficina Jove d'Habitatge, a la Plaça de la Vila, amb un solet d'aquells bons. Hi eren, entre d'altres, en Ricard, en Xavi, la Dolors i la Sandra. Després hem fet una curta passejadeta per la Vila, d'aquelles lentes, atès que cada dos per tres algú volia parlar amb ell. "Portabella, Portabella", semblava Sant Medir.

Al matí, a FiraGran, havia plantejat els ajuts de 500 € a la gent gran amb dependència. Hi surt en Vilaplana, em penso.

Avui Esquerra Gràcia i Barcelona fem un acte a la Plaça Virreina, a les 17 h, amb parlaments a les 18 de la tarda, una bona oportunitat per escoltar de prop en Portabella. Hi parlaran també en Xavi i en Ricard.

La campanya la vam iniciar el dijous a la nit. Vaig fer un doblet, primer a Santa Coloma de Gramanet, i després en un dels llocs que ja vaig dir anteriorment que era un dels llocs macos de Barcelona, la Terrassa del Museu d'Història de Catalunya. Ple de gom a gom, molta més gent de la prevista, encara que us diguin el contrari, estàvem animats, molt animats. Una fideuà molt bona (comença els comentaris diferents), tot plegat en un ambient distès. Haig de reconèixer que a poc a poc vas coneixent a molta gent, i és divertit veure com ho encaren des de diversos districtes, i aprofites per parlar amb gent de Gràcia que no pot venir al Casal cada dimarts, o bé preguntar com està anant determinada cosa del Govern, etc.

Ja estem en campanya, així que subliminalment i com qui no vol la cosa, demano el vot per Esquerra. Dit això, que feia dies que tots volíem dir, passaré a comentar el meu punt de vista del debat. Jo no m’oblidaré d’escriure ni esmentaré només els candidats que a mi em semblin, els esmentaré a tots.

Primer comentaré el to general del debat, el funcionament i el paper del moderador. Passaré després a comentar els polítics presents o els partits, que si fa no fa és el mateix doncs crec que eren persones amb prou pes polític dins de cada formació.

Quant al debat, el cert és que va tenir com diferents parts, com irregular en certs moments. Fer un debat de ciutat amb parts gracienques tenia per la gent de Gràcia el seu interès.

Primer hi va haver una ronda de preguntes diferents a cada candidat. Molt subjectives, des del meu punt de vista, coincideixo amb un comentari, atès que algunes eren molt concretes i enverinades (el tema de l’ordenança, una espina per Iniciativa, en Gomà), o molt concretes i sectorials (comerç cap al Ricard), o molt ambigües per als altres tres, de manera que els permetia parlar d’allò que volien. En Lafarga ho va defensar com que era part de les habilitats. Sembla que allò que critiquem de certa política (pregunta’m el que vulguis que respondré el que voldré, com en Vives i en Martí), allà estava ben vist.

Crec que les rondes foren ajustades però hagués estat millor que cada pregunta tingués separadament el seu joc de rèpliques, es corria el risc de barrejar-ho tot.

La segona part referida a nomenclatura va tenir punts molt interessants però la gràcia va estar en la discussió sobre descentralització. Però es van deixar temes sobre la taula importants, com ara el comerç o l’habitatge de manera més estesa.

La part final de preguntes fou una mica càotica, des del meu punt de vista, doncs de vegades responia el més ràpid. A considerar aquests comentaris com a propostes de millora, no pas de queixa.

M’havien parlat molt bé d’en Lafarga com a moderador, però el cert és que no em va fer el pes. Però no perquè no deixés respondre un parell de cops a en Ricard, que també, sinó perquè no va saber tallar de manera enèrgica petites picabaralles de vegades un xic infantils (es veritat, no ho és, faltava el i tu més, entre en Carles Martí (PSC), sempre, i de vegades en Cornet (PP) i de vegades en Vives (CiU).

Anem ara pels candidats:

– Jordi Cornet (PP): el paper replicant d’en Fernández Díaz, en alguns moments va saber fer centrar el debat sobre el seu partit, que té mèrit, i més incisiu que l’altre de l’oposició. No ho va fer malament del tot, la veritat, per ser qui és, però no vaig entendre dues coses: primera, que s’allunyés en certs moments del seu propi partit, com a manca d’autoestima, com dient que són els bons tot i ser del PP. Segona, posar el País Valencià com a exemple urbanístic.

– Ricard Gomà (IC-V-EUiA): el tenia com un dels bons polítics d’IC-V, però em va decebre. Va començar bé amb un tema difícil com el de les ordenances, però després de ser molt ben respost per en Ricard sobre un parell de temes es va anar diluint, més pendent, em va semblar, del moment de marxar que del debat. Quan marxà a mitges, en Farriol va sortir i ho va fer en la seva línia. Possiblement li quedava gran el paper, però com és amic crec que ho va fer bé, tot i que anava a redós d’en Ricard. Va aprofitar una falca per parlar d’habitatge, veig que ara tenen pressa per parlar-ne després de tants anys.

– Antoni Vives (CiU): un bon exemple de ser un teòric que no coneix la pràctica, un intel·lectual que sap parlar en públic però que no semblava oferir una alternativa viable per canviar les coses. La seva acusació de turisme sexual a Barcelona com a paradigma va fer aixecar exclamacions fins i tot dels gossos de la Plaça del Nord. Va cometre algun error més en els temes i no va tenir cap problema en interrompre la gent. Que digués que a Gràcia no s’havia fet un procés participatiu sobre el Pla de Mobilitat en va fer pensar en un parell de tècnics i el posat que haguessin pres. Possiblement també n’esperava més, com si s’hagués preparat el debat per llençar unes idees força però no per debatre sobre polítiques concretes. Discurs molt genèric i poca cosa més.

– Carles Martí (psc-PSOE): no em va sorprendre tant. Ja l’he vist diverses vegades. Crec que té un to molt bregador i contundent, però pot ser adequat per un plenari o per un programa de televisió però no sé si és l’escaient per un debat polític, on la gent vol sentir propostes i no picabaralles, per això ens quedàvem a casa. Un xic nerviós i a la defensiva, tirava molt d’un full on llegia per no deixar-se res. Sempre m’agraden els polítics que diuen “diré tres coses” i les van desgranant sense perdre el control del guió, implica agilitat i discurs assimilat. És seguretat i és difícil, no és el seu cas. Em va sorprendre que, a Gràcia, prengués el to tan centralista, essent regidor de districte, tot i que ser-ho de Ciutat Vella deu tenir aquestes coses. No va saber jugar amb el tema nomenclàtor i mostrar comprensió.

– Ricard Martínez (Esquerra): sempre se’t fa difícil jutjar una persona tan propera, però crec que el vaig veure créixer un nou estadi. Atemperat, no va entrar en cap picabaralla, ni quan no pogué respondre un parell de cops i segurament en ser el que estava més tranquil, perquè estava preparat, jugava a casa i la feina feta et dóna un plus de seguretat. Em va agradar que la gent de Gràcia el veiés parlant de temes de ciutat, demostrant que també els domina. Segurament fou el més enginyós, com les diverses frases que recull a la Tortuga. La proposta de l’Ovidi per a l’auditori és bona. La proposta d’en Musons per a Nomenclàtor és genial (pobre Albert!). En el tema de la descentralització mostrà que ens creiem això de la Barcelona dels Barris, que parlar dels consellers en eteri és fàcil i el fet que defensés que cal parlar de la seva capacitat executiva i no només de com s’escullen és símptoma que coneix la realitat. En nomenclàtor prengué una posició de descentralització per convicció i no, com altres, perquè tocava dir-ho. Moltes de les seves idees eren prou bones com perquè els altres li donessin constantment la raó (senyal que la idea era central). Bona la idea que el President del Districte pugui ser un conseller.

En conclusió, crec que l’important no era guanyar sinó ser convincent i demostrar capacitat d’anàlisi de la realitat i els problemes, perquè és el primer pas cap a la seva solució, i oferir propostes de canvi. I crec que en Ricard en això fou el millor. No sóc objectiu? Crec que la sensació de tothom és la mateixa, però em puc equivocar, o poden no donar-me la raó.

He dit ja que voteu per Esquerra? Em penso que sí, però hi torno, Voteu Esquerra!! 😉

Aquest vespre comença la campanya electoral.

Des del punt de vista gracienc, l'optimisme sincer ens fa estar molt motivats.

Així, com a idees generals podem dir que

En aquests quatre anys:

0.1 – Esquerra ha governat Gràcia com a suma de tots els districtes.

0.2 – El Regidor d'Esquerra de Gràcia, Ricard Martínez, ha estat un alcalde d'un territori enlloc d'un virrei delegat de l'Alcalde de Barcelona. Entenem, doncs, que la campanya a fer és la de reelecció.

0.3 – En aquest mandat s'ha aconseguit la inversió més gran feta mai a Gràcia.

0.4 – En aquest mandat s'ha fet més inversió per persona als Barris Nord que a la Vila.

0.5 – En aquest mandat, el regidor ha fet acte de presència normal i constant a l'Ajuntament de Gràcia, on hi té el despatx.

Per als propers quatre anys,

0.6 – Esquerra creu en el model dels barris, en cada realitat present, en la descentralització i en la proximitat per a la solució de problemes i el model de presa de decisions.

0.7 – Esquerra Gràcia pensa que Gràcia es mereix un regidor que repeteixi, que aprofiti els coneixements acumulats en aquests anys i continuï tirant endavant el projecte d'Esquerra. A Gràcia no ha repetit mai un regidor.

0.8 – Des d'Esquerra, pensem que durant el debat de partits a Lluïsos, el Regidor d'Esquerra, en Ricard, ha demostrat ser el més convincent i preparat, el que tenia més coneixement i el que ha plantejat el debat com a intercanvi de propostes i models de ciutat i no com a picabaralles.

0.9 – Des d'Esquerra creiem que cal continuar treballant barri a barri, tenint en compte les diferents mancances que encara els resten, en equipaments i serveis, en cohesió i planejaments urbanístics, en teixit social i cultural i en comerç de proximitat, entre d'altres.

0.10 – Des d'Esquerra volem seguir treballant per tal que no hi hagi una frontera real entre els Barris del Nord i els del Sud.

Salut i Campanya!

Per mi és el primer cop que participo de manera tant implicada d'una campanya electoral. És feina, certament, i més si ho has de combinar amb la feina de veritat. Tot i així, sempre trobes moments de distensió.

Avui us penjaré enllaços a diverses notícies, i sé que quedaran diversos temes encara oberts, com ara Escòcia, en Martínez Fraile i en Maragall i altres.

Per començar, una píndola on en Portabella parla del Pla Estratègic de l'Educació, amb una idea potent, la consideració cap a colles de cultura popular, caus i altre tipus d'entitats que formen part del que en podem dir educació no reglada, és a dir, formen part del procés de l'educació sense ser de l'àmbit estricte.

Altres notícies:

– Els barris, motors de la ciutat (La Vanguardia)

– Sobre els pisos d'11 m quadrats (El Periódico)

– Sobre els cara a cara (La Vanguardia)

– La Paella de Gràcia (El Punt)

– Sobre l'acte d'Òmnium (e-noticies), no us perdeu els vídeos que hi ha, sobretot el de "Portabella crida Independència, Trias es manté en silenci"

Una píndola d'en Portabella, on parla de Gràcia. La idea és bona, el model de la feina feta a Gràcia traspassada a la ciutat de Barcelona. El que s'ha fet a Gràcia com a exemple del que es pot fer a la ciutat.

Un apunt per comentar una nova píndola d’en Portabella, la referència de Barcelona com a capital de Catalunya i què implica això.

Ara estic provant de recopilar notícies sobre diferents propostes que estan sortint a la llum, costa de fer un seguiment constant de cada cosa que es va dient.

Sí, a la tortuga podeu llegir el discurs de la conferència del Ricard. No, no fou una conferència de comiat, era “només” el balanç de 4 anys, un aquí estem i això hem fet. Possiblement, un dels moments més emotius de l'acte que recordo i recordaré (el dia abans no vaig poder anar al comiat com a conseller de l’Albert Musons, estava en una conferència d’urbanisme i habitatge d’en Portabella) fou quan algú del públic li va dir al Ricard que després de quatre anys i la feina feta, per la gent de Gràcia era ja “un dels nostres”. Però entengueu-ho no en un sentit mafiós hollywoodià, sinó més aviat de reconeixement cap a algú que, no sent de Gràcia, i no se n’ha amagat mai, possiblement és el regidor que més ha fet per Gràcia i més l’ha defensat davant la ciutat i el país. Una paradoxa a considerar.

I, per acabar, un fragment d'un sopar d'en Portabella a Nou Barris amb una idea potent de polítiques socials real però republicana. S'hi poden veure la Dolors i el Xavi.

PD: gràcies pel divendres al vespre, va ser un respir enmig de la cadència de campanya i l'intens cap de setmana que ja comentaré.

Avui, 3 de maig, i de maner breu, parlaré de present i passat. 

Present perquè avui en Ricard Martínez, a les 20:30 farà una conferència a l’Ajuntament de Gràcia a la Sala d'Actes, escenari de molts debats, comissions i plenaris. 

Porta per títol “Gràcia: l’inici d’una transformació” i serà un balanç polític de la gestió de quatre anys al davant del Districte de Gràcia. La presentació anirà a càrrec d’en Jordi Portabella. 

Crec molt interessant aquest tipus d’acte perquè et pot permetre explicar argumentalment i resumir en quatre anys el perquè de tot plegat, podríem dir. Ja en faré un resum apropiat aquesta setmana, que hauré escrit poc tot i l’article de la Tortuga.

D’altra banda, ahir vaig tenir la sort d’anar al sopar de Tribuna de Gràcia amb l’Antoni Batista, una persona que fa anys que llegeixo i de les poques persones que confio en la seva anàlisi del País Basc, atès que ho fa des d'aquí i parla amb un llenguatge entenedor i que et permet, des de la distància, saber què està passant o per on poden anar les coses allà.

Temps convulsos al PSOE-PSC, certament. 

Cal reconèixer que les declaracions d’en Maragall a l’Avenç i al mitjà italià són importants. És possiblement la frustració d’un home que ha provat tota la vida de canviar Espanya i fer entendre el que és Catalunya i que ara es troba frustrat i decebut, perquè aquell que havia de ser el qui fes possible la seva idea d’una Espanya federal, en Zapatero, el talantero, no ho ha fet ni sembla que ho vulgui dur a terme. Al final, donar com sempre la culpa al PP i al món mediàtic em sembla fàcil i excuses de mal pagador. Interessant les reflexions d'en Sanchis.

He llegit comentaris de l’entorn maragallià, en Castells i en Mascarell, i es percep que com més lluny del càrrec més desencís hi ha. Seria com la fi del projecte socialista del 80 i 90, aquell projecte de país i estat que volien. O per dir-ho d’una altra manera, la fi del PSC. El relleu d’en Clos per l’Hereu, no ens enganyem, va en la mateixa línia, no és independent. Polítics com en Ferran, Iceta, Zaragoza, Montilla, Hereu ja no duen la mateixa concepció de canvi d’Espanya. Ells l’accepten com és.

Les coses van malament? Doncs cap problema, ve en Zapatero el dilluns i ja es treurà del barret de copa el castell deMontjuïch. Ja veurem, segur que el tema de la bandera quedarà diluït, com és la seva espeialitat. Sempre els hauria d’anar malament les enquestes, a veure si ve també arriba i dóna (no ja prometre, que ja sabem que passa amb les promeses) les rodalies i l’aeroport. Ja m'el veig dient "apoyaré el traspaso de Montjuïch a la ciudad de Barcelona". Si aquest és el titular, ja podem anar a Monjuïch a acomiadar-nos. Per cert, allà fou on vaig tenir la meva única experiència cinematogràfica a "La ciutat dels prodigis".

Però també són convulsos a CiU. No acabo massa d’entendre el joc d’equilibris d’en Mas i en Duran, que es contradiuen en públic sobre Espanya i el paper de la federació. Potser és una tàctica de doble xarxa per sumar més suports, o potser el pas previ al trencament, el que segur que costa d’entendre pels seus, ho puc entendre. 

Dues píndoles més d’en Portabella. Continuo pensant que és un bon mètode per explicar propostes i saber que pensem des d’Esquerra dels temes.

Aquesta és sobre comerç, i parla d'una dada important, quants comerçs hi ha a Barcelona per persona i quantes a Europa, xifra prou diferent perquè es vegi que el nostre model és el de la botiga de proximitat, no com el model europeu, i lluny encara més de l'americà.

I una altra píndola, aquesta sobre el valor de la família, polítiques de família, polítiques socials.

Avui falta un mes per les eleccions municipals al nostre país i també a Espanya.

És hora, doncs, de començar a explicar encara més allò que s’ha fet, en alguns casos, i allò que es vol fer en tots. 

Per als qui com jo, ens agraden les coses ben endreçadetes, he creat una categoria (les podeu trobar a la dreta) on classificaré els articles de campanya, anomenat Campanya Municipals 2007. 

Mentrestant, l’activitat sociocultural a Gràcia no s’ha aturat. El dijous passat es feia un acte de l’ACAPS (Associació Catalana d’Ajuda al Poble Saharaui), el dissabte començava una reeixida Mostra d’entitats, en un nou emplaçament, als jardinets, molt acollidor i amb força gent, possiblement més diumenge que dissabte. Potser el dissabte tot ho va afavorir, com ara la trobada de Trabucaires i l’original commemoració de la Revolta de les Quintes, un capítol de la nostra història que té a partir d’ara una representació pròpia. Des del balcó de la Plaça de la Vila, la veritat és que era eixordador. 

Des de Gràcia, s’ha demanat incloure el Coll dins de la llei de barris, que ens permetria obtenir ajuts per embastar molts dels temes que porten molts anys pendents, que tot i que s’han començat a redreçar, necessitaran més temps. Esperem que se’ns adjudiqui, seria una eina molt potent. 

La meva opinió sobre el primer debat entre alcaldables la trobareu aquí, a la Tortuga.

Aquests dies s’estan llençant propostes molt potents.

 –         En Portabella va parlar d’infrastructures, de la connexió del Trambaix i el Trambesós. També d’un projecte molt interessant, la concepcio en xarxa i quadricular d’autobusos, que permetria una millor freqüència i optimitzar recursos i millorar el servei actual.

 –         En Portabella ahir, en una xerrada al Consell de la Joventut de Barcelona, va proposar dues propostes potents de joventut: obrir els poliesportius fins la matinada, com a espais d’oci alternatius. També, juntament amb en Xavi Florensa, va recordar des de quan Esquerra demanava que s’obrís el metro de nit, amb retalls de diari.

Per cert, veig que està activa la pàgina de campanya, Portabella.cat, on surten els blocs i tot. 

M’agrada aquest estadi on es parlen de propostes i el joc polític no és el principal protagonista. No m’enganyo, però, tots sabem que en algun moment arribarà.

Aquest moment permet lligar ideologia i programa.

Dues píndoles més d’ideologia que tenia pendents, que se sumen a les de mercats, aeroport i transport públic.

sobre el mercat laboral de la ciutat

i sobre espais públics i verds de qualitat