Monòlegs políticofestius

Sort d'en Woody Allen, tot just després de veure un 30 minuts que et deixava tocat, la genialitat d'en Woody et permet anar a dormit millor.

La veritat és que el 30 minuts ha estat molt bé, un homenatge merescut als metges com els qui hi sortien, així com un recorregut pel Raval del passat. Però massa injustícies.

Ahir vam tenir plenari al districte de Gràcia. Hi havia força temes, i provaré de descriure’ls, tot i que crec que va venir molt marcat per dos temes: el no tancament del Bosch i Gimpera i el tema del PAD. 

Quan des d’Esquerra parlàvem que faríem oposició republicana, també incloïa el que podia passar ahir. El passat plenari vam donar un vot de confiança. Vista, per això, l’actitud posterior de l’equip de govern i el Regidor Guillem Espriu en particular, la vam retirar tot citant la frase “La confiança és dels pocs presents que es poden tornar a reclamar”. 

Crec que ahir Esquerra va fer un paper molt seriós, un plenari treballat per tot el grup municipal, Ricard, Jordi, Sandra i jo mateix. Per això el coneixement acumulat. Fins i tot estàvem ben documentats, :-). Vam voler ser contundents amb el fons i serens amb les formes, i espero que així s’entengués, atès que era la nostra intenció. És dur ser govern, i també és dur ser oposició quan has de denunciar el desgavell que creiem que duu actualment el districte.

Trobant-nos amb un regidor que evita tenir el lideratge, si cal des de l’oposició es pren aquest lideratge.

“Informe del Regidor”

De l’informe del Regidor, que tenia molt de dietari i poc de càrrega política, vam dir diverses coses:

• El procés del PAD, amb corre-cuita a darrera hora es va tancar en fals. Ni l’acta de l’anterior plenari recollia que el procés estava a mitges, que calia una ratificació. Atès que d’ençà del 4 de desembre ningú no ha contactat amb nosaltres, i el regidor fa veure que el té aprovat, vam votar una moció de CiU que demanava que la ratificació es fes en un plenari extraordinari. No és agradable haver-se de blindar d’aquesta manera, però els dos mesos des de l’aprovació inicial així ho feien necessari. No ens volem trobar altre cop amb dos dies de marge per negociar.
• Plaça de la Vila. Aprovem el 4 de desembre el procés de nom de la Plaça de la Vila que deia ben concretament que el gener calia fer tres accions, simples si es vol.

1.1. Convocatòria d’una reunió de la Comissió de Treball de Cultura i Participació per tal d’informar sobre la iniciativa i donar el tret de sortida al procés participatiu.

1.2. Difondre el projecte en el web del districte així com en els diferents mitjans de comunicació locals.

1.3. Difondre el projecte a través d’una carta adreçada als veïns i veïnes de la Vila així com a les associacions i entitats.

Cap de les tres coses s’han fet, un document aprovat fa dos mesos, i ja s’està incomplint!! I el pitjor era la sensació que no sabien ni de què estàvem parlant.

• Es celebren consells i comissions que no s’afegeixen a l’agenda que ens envien ni rebem la convocatòria. Ho he comprovat en l’agenda que ens van enviar el 18 de gener, cap referència a un consell de Dona del 22 de gener que es veu que es va fer. I no és un problema dels tècnics de la casa, dels qual conec l’eficàcia, és un problema polític de gestió
• Presenta un esborrany (entenem, perquè no s’ha aprovat) del PIM de Gràcia i esmenten la reforma de la Plaça de Sol, però si no està ni al PAD!! Fan un full de ruta que encara no està ratificat i ni el segueixen! Clar que sempre s’acaben fent coses que no hi són als PAD’s, com vam fer amb la Violeta, la Cibeles i d’altres, però no dos mesos després d’haver-lo redactat. Fins i tot el Regidor va reconèixer que possiblement s’havien deixat coses!

En definitiva, atès que no hi ha voluntat política de liderar ni ganes de parlar de política sinó de gestió, vam haver de parlar de gestió, i amb casos com aquest es demostra que manca visió de gestió i execució.

Mesura de Govern

Ens presenten una mesura de govern sobre eliminació de símbols franquistes. Res a dir sobre el tema. Però la mesura no inclou dades ni pressupost. La Llei de la Memòria Història, que Esquerra no vam votar perquè no condemnava ni deslegitimava la dictadura franquista, requereix que les accions es prenguin en base a un Reglament. Cap esment al reglament.

Vaig citar una frase: “Per això ens vam oposar a la proposició: per ser reiterativa respecte a una cosa que ja s’està fent  i, per tant, oportunista i clarament electoralista”. Aquesta frase fou dita per la Regidora de nou Barris del PSC-PSOE, Carmen Andrés, per no votar una moció que ERC i CiU hi havien presentat tot just dimarts per l’eliminació d’uns símbols franquistes. Coherència? En funció de si ho presenten ells o no. Evidentment ens sembla bé la idea, però és que no la van dur a votació com havien inicialment presentat, un altre desgavell de no saber com funciona tot plegat. O una mostra de com s’havia posat amb falques aquesta mesura.

Propostes urbanístiques

Un altre exemple de procediment polític en el qual no es visualitza que estan en minoria perquè actuen sense haver canviat el xip. Vam votar a favor, un perquè era una operació privada, i l’altre, la Cibeles, perquè era idea nostra i som coherents, però ja vam avisar que o es revisa el procediment, o ens sentim lliures de votar en contra perquè no s’ha comptat amb nosaltres.

Proposició d’Esquerra sobre el tancament del Bosch i Gimpera

Atès que tot sovint el dia a dia ens sobrepassa a tots, vam canviar el text per adaptar-lo a la marxa enrera que va fer el Consorci d’Educació sobre el tancament immediat del Bosch i Gimpera. El text nou diu així, i fou votat per tots els grups:

“El Consell Plenari de Gràcia celebra la decisió en la qual, imposant-se la lògica, s’atura el tancament immediat de l’IES Bosch i Gimpera. 

El Consell Plenari de Gràcia insta al Consorci d’Educació a definir un model de traspàs consensuat cap al nou IES de l’Avinguda Vallcarca per tal de consolidar el claustre i l’alumnat.” 

Aprofito per penjar unes declaracions d’en Portabella sobre el tema. Cert, la pressió del col·lectiu de l’AMPA hi ha tingut molt a veure, però un cop de mà polític també ha fet el seu efecte, després que el Consorci en el fons hagi desautoritzat el parer del districte, més poruc que no volia ni mantenir nova matriculació. Liderar també hauria de ser defensar el territori davant d’organisme superiors, i aquí ha estat a la inversa, atès el posicionament públic que havia fet el Districte sobre el tema. 

Fòrum del Silenci 

També, com recull l’Independent, vam preguntar pel Fòrum del Silenci, una bona iniciativa que es va començar a l’anterior mandat. El Regidor, tirant pilotes fora, va dir que sí, que no, per no reconèixer que no l’ha convocat ni ho pensa fer. Com diu aquell, bones intencions n’hi ha moltes, bones idees no tantes, no estem per desaprofitar-les. 

Finalment, com veig que fa en Carles Agustí, faré un comentari dels diversos grups. Per cert, Carles, gràcies, però deixa’m dir-te que no per haver coincidit en certs temes, ara som bons i abans dolents, som com som, però provem, com tothom, de ser coherents. L’important no són els afalacs, sinó la feina, 😉 . 

PP

Va jugar a provar de colar 5 mocions en una, barrejant pilones, okupes, pla d’usos, i policia. Anar de llest té les seves conseqüències, i és que no es va aprovar. Però és que em sembla que ja li estava bé, perquè només ho havia consensuat, i molt, amb CiU. Vam votar en contra perquè es feia votar en bloc. Ahir vam veure un Belón diferent, com sempre parlant del ROM, però com més apagat. 

CiU

Ahir vaig tenir la sensació que en Carles s’ho va passar bé per com somreia. Va estar molt fi en alguns comentaris, però tinc la sensació de fa temps que el pes de l’oposició el portem nosaltres, potser per coneixement de com funciona tot plegat i l’esforç que hi dediquem des del grup. Sembla que no vol anar tant del bracet del PP com fins ara, ja ho veurem. 

IC-EUiA

Coincideixo amb en Carles que en David Compagnon seria un bon portaveu, m’agrada com parla i és un bon company de seient. Un pèl potser massa mitinero en alguns discursos, però. En Roger, que no va intervenir gaire, no deuria tenir un bon dia, palesava la tensió que tenia l’equip de govern. 

PSC-PSOE

Crec que, a redós de la incomoditat del Regidor, se’ls va veure fora de joc. La maniobra de les mocions de CiU va ser una mica grollera a la junta de portaveus. L’Alícia ha estat millor altres dies. El millor, com moltes vegades, en Vinyals, una gran persona. Dels antics del PSC, d’aquests que ja no porten les regnes del PSC-PSOE. 

Bé, sé que m’ha quedat llarg, però volia incloure el màxim de temes. Hi ha enllaços a notícies i altres temes inclosos.

Ahir vaig anar al concert dels Pets a l’Espaciu Movistar (com l’anomenava en Gavaldà). Per cert, em vaig trobar en Roger i l’Eduard. Bé, bé, sense aixecar la mà, 😉 

Els anomeno companys de sempre no pas perquè els conegui sinó pel fet que han estat des de fa molts anys en la memòria i referència. 

El públic d’ahir a capital era generacionalment estrany, en el sentit d’un ventall molt ampli, molt, on teníem por de ser els més grans i no va ser pas així. A la vegada, fornades de nou jovent que es treia la samarreta a la cançó de “jo vull ser rei”. 

Cal reconèixer que els Pets estan en un bon estat de forma, possiblement són el grup que millor saben connectar amb el públic. Va estar bé, molt bé. Amb crides a no emprar massa el mòbil, no repetiran, ja ja. De fet, si no vaig mal fixat, fou el primer concert a l'Espaciu Movistar d'un grup que canta en català. A veure si prenen nota i en comencen a oferir més, tot i que sovint fan publicitat per Tele 5 i llocs semblants i aquest cop diria que no ho han fet.

Acabo com va acabar ahir el concert, amb la millor cançó per llevar-se, Bon dia!!

Per cert, us poso l'enllaç a un article breu a la Tortuga 

Ara he sentit en Ridao parlant de Gràcia, perquè la Soraya Sáenz de Santamaría ha esmentat el barri de Gràcia [sic] per justificar que no es publiquin les balances fiscals.

Quina por, coneixen Gràcia!

Podeu sentir-ho a e-notícies 

Un cap de setmana estrany, barrejar la cultura popular i el tema dels blocs i el web 2.0, et fa pensar en una sensació de retorn i futur. Possiblement, això és la vida, també, una barreja de canvis i de lligams amb el passat. 

La Catosfera, va ser molt interessant, tot i la poca estona que hi vaig poder ser. El divendres per una reunió de feina vaig arribar tard a la manifestació de la gent del Bosch i Gimpera. En el bloc hi ha diverses de les ponències. Segurament la més interessant és la que planteja en YuriBCN al voltant de si els blocs són o no mitjans de comunicació, a partir de la provocadora opinió d’en Partal. En Peytibí també en fa esment. Vaig veure, com no, el company lluís soler, nou portaveu d'ERC a Viladecavalls. Químics al poder, Lluís, felicitats i ànims!

Dissabte va començar amb literatura digital, un terreny poc explorat amb infinitat de possibilitats. Crec que els contes que vam fer per Sant Jordi i els diàlegs del Mussol i la lluna serien bons exemples. 

També hi va haver una taula rodona entre en Joan Ridao, en Raül Romeva, en Carles Puigdemont i la Lourdes Muñoz. Els parlamentaris catalans són els que més blocs tenen i es va parlar de les dificultats d’actualitzar-lo. En Puigdemont em va donar algunes bones idees que provaré de lligar en un futur.  En Ridao, va estar bé, com sempre, parlant del fet paradoxal que surti tan poc en campanya.

Algunes idees més que em van sorgir aquell dia:

–         Des del punt de vista polític, en part els blocs han substituït les pintades. Els blocs poden ser les pintades del segle XXI, un lloc on exterioritzar el pensament trencant els mecanismes clàssics. Recordo una pintada que deia “les parets callaran quan la terra sigui lliure”. Podem actualitzar-la amb “els blocs callaran quan la terra sigui lliure”?

–         Tots els partits parlaven de Política 2.0. Des del punt de vista d’un militant d’Esquerra, l’únic partit assembleari, compraries un cotxe a algú que no condueix? Pot haver-hi política 2.0 sense partits 2.0? es pot promoure la participació de la ciutadania sense promoure la participació de la militància en els mecanismes de presa de decisions?

–         L’entorn de blocs sempre té un risc de ser freakisfera.

–         La clàssica discussió entre bloc i blog continua vigent.

–         La fractura digital és el repte del primer quart del segle XXI.

–         Van presentar-se diverses xarxes socials locals. Hi faltava gracianet, algunes estaven a les beceroles i cadascuna tenia uns objectius diferents. En cap moment es va parlar de croquetades ni de samarretes, és l’avantatge d’estar uns passos per davant. La ratio que donaven fa que l’entorn gracienc sigui potent comparat amb Terrassa o les Terres de l’Ebre.

Al vespre, foguerons. Crec que el lluïment es va fer un pèl llarg, de manera que, no per mi que estava al balcó de l’ajuntament amb una vista brutal, però les primeres colles que es van situar per al Cercavila van estar molta estona esperant. 

Veig que la tortuga recull una foto molt guai. El cert és que tota la tirallonga d’embotits no eren només per mi, quedi clar, 😉

Bon dia,

avui simplement un avís, demà dimarts a les 20:00, al Casal Francesc Macià d'ERC-Gràcia, ve en un acte obert en Josep Maria Forn, director d'"El Coronel Macià".

És un acte obert, és a dir, pot venir qui vulgui, pels qui no ho sapigueu el Casal és al carrer Sant Salvador, 109.

Ve a parlar de la pel·lícula, sí, la que van passar per Nadal, i presenta un making off amb reflexions sobre cinema i política.

Al final, com sempre fem al Casal, hi ha un torn obert de preguntes.

Us esperem!

Per acabar d'engrescar,

us poso el tràiler i un fragment del final.

Apunt ràpid de diverses coses.

– Txapeu per l'article d'en Partal a vilaweb.

– En Ricard parla al seu bloc del tema del Bosch i Gimpera. Tema educactiu, important a Gràcia. 

– Mentre m'agradaria que continués el debat sobre els consellers en un article anterior, us penjo l'enllaç a un article meu a la Tortuga, sobre els egos i els partits centrat en en Gallardón. 

Avui, al Punt, i en portada es parla dels consellers/es de districte. És un tema que s’està debatent, el que encara no sé és si ens faran fer una ONG, Consellers/es sense fronteres, o què. 

En qualsevol cas, jo ja tinc una opinió formada sobre el tema, però crec que estaria bé rebre inputs de gent de fora que heu tractat d’una manera o altra amb consellers/es, comissions/es (;-), etc. 

Per cert, avui un correu d’spam em volia vendre Vinagra, no sé si és un error o el tema de vinagre de Mòdena està més de moda del que creia.

Lligo aquest article per dues coses que poden, o no, ser casualitat.

El divendres vaig pujar a Terrassa. Es presentava un llibre a un lloc especial, el Via Llibres, una cafeteria llibreria que el duu gent que conec. En un carrer cèntric de Terrassa, té llibres d’història, nens, política del país. Una gent molt engrescadora. Recomanable, cultura i conversa, una bona unió.

Feien la presentació del llibre “Terra Lliure: punt final”, amb en David Bassa, l’escriptor. Redactor de política de la “Nit al dia”, en Bassa és un periodista crec que amb vocació periodística, autor també del documental del mateix nom.

Diverses coses em van semblar interessants. El documental fou el més vist a la història de TV3. La revista Sàpiens amb el documental inclòs arribà a la xifra de 30.000 exemplars.

Parlar de la història propera i més delicada d’un país és sempre arriscat. Recordava les crítiques polítiques que va tenir per emprar el llibre d’estil de la BBC per a anomenar les coses. Un tema tabú, sens dubte, i que en els propers 20 anys es començarà a tractar més i millor. L’encert d’en Bassa és haver estat el primer en tocar el tema de manera objectiva, sense hagiografies ni judicis ja fets. Contrastant i parlant amb un encertat ventall, des d’en Jordi Pujol a en Garzón, passant per altres dels protagonistes de l’època.

I ho lligo amb el cap de setmana de V, perquè ahir al vespre vaig veure V for Vendetta, dels creadors de Matrix, i en faig creus que se’m passés aquesta pel·lícula. La trobo genial, una bona història ben explicada. La por com a arma, sempre la por. Qui vulgui hi trobarà els paral·lelismes que vulgui, en Bush, en Zapatero amb la por al PP, el cert és que aquesta barreja de The Crow, Matrix i el Fantasma de l’Òpera està molt bé. Recomanable.

–         Estic content, el Punt  recull la propera obertura a Gràcia del primer aparcament només per a vehicles de dues rodes. Iniciat el passat mandat, i del qual ens sentim, per entendre’ns més responsables que corresponsables, és el primer i denota una iniciativa en un àmbit al qual seguiran d’exemples altres, ja ho veureu.

–         En Ricard fa una interessant reflexió al voltant del mapa escolar al seu bloc.

–         El tema de la consulta popular del traçat del TAV va prenent forma. En Jordi Portabella en feia una roda de premsa de la qual us poso un fragment. Ara sembla que dins la lluita PSC-PSOE (molt pitjor del que fa semblar el periódico) s’adjudicarà o no, tot resta obert. Jo demano una consulta popular amb un debat tècnic i obert de les diferents propostes.

–         En Miquel Pairolí fa una interessant reflexió al Punt.

      –        En Toni Cruanyes parla de la doctrina “Carod” en política exterior i la    compara a la d’en Pujol.

–    En Zaplana i en Tardà s’enfronten al Congrès perquè en Tardà ha gosat dir que l’emperador va nu.

–         Els espanyols sembla que tenen himne, com bé diu en Joan Tardà, “No és el meu himne, no és la meva nació, respecto i trobo lògic que els espanyols tinguin el seu himne amb música i lletra”. Que no me’l facin cantar, si us plau, però.

–         Un testimoni desmunta la versió oficial de la detenció del pressumpte membre d’ETA Portu. Uff, diu que no era un control rutinari (els estaven esperant, ja sabem què vol dir això, ja feia massa casualitats, sempre controls rutinaris), i que no es va forcejar durant el mateix. Caram, com van les coses a Euskal Herria, només faltava això.