Monòlegs políticofestius

Res, molt curt i molt breu,

Primer, ja ja, em sembla que he encertat el resultat de la porra de la closca de la poma, tot i que qui marcava i tal doncs no, però tampoc cal ser tan detallistes.

Hem guanyat. Curt i ras, patint molt, i potser fent-ho més viscut i valorat. Quin gran equip, o millor dit, quin gran jugador aquest Henry, veure com asseia en Puyol i Márquez fa pensar que és un altre crac. Doncs que vingui aquí, i ja serem imbatibles.

D’altra banda, un considera:

– guanyar la Champions serà semblant al dia que la majoria de catalans declari la independència?

– feia anys pensava que estaria molt bé establir Rius i Taulet per les celebracions pels graciencs. Veient com acaben les celebracions ja no ho penso, per molt maco que fos veure que tv3 connecta en directe, no compensa que un colla de … es dediquin a fotre gent treballadora. No hi ha excuses.

– La imatge més patètica de la final va ser, per mi, veure com feien tornar en Puyol, que ho estava celebrant amb els seus companys, al camp amb la copa perquè el rei dels espanyols i en Zapatero "Manostijeras" (en referència a l’estatutet) es poguessin fer la foto.

– I finalment, no vaig veure cap bandera espanyola. Per molt que els mitjans espanyols ara vulguin destacar "Espanya consigue…". Aix.

Bé, visca el Barça i visca Catalunya. Que l’esperit de la Champions i el del 18-F tant de bo es trobin i votem amb dignitat.

Hola a tothom, si és que mai algú ho llegeix.

Avui inicio la tan volguda experiència amb el bloc, un terç de lletraferit, un terç de política i un terç de vocació periodística.

Per què un bloc? Perquè és un sistema en el qual hi crec, per tal de difondre idees, que si algú les vol agafar al vol, aquí estan.

És un altre bloc polític? No necessàriament, la idea és poder explicar, com si fos un diari reflexions que de vegades et venen al cap i no trobes a ningú a mà a qui dir-les: a casa, fent el darrer cigarro del dia; sobre el coixí, fent la darrera anàlisi del dia; al tren, observant la gent que t’envolta.

Per què el títol? La veritat és que al principi tots tenim la sensació que això és només un monòleg on expresses els teus punts de vista, tipus Buenafuente, sense saber si algú està a l’altra banda. Políticofestius? perquè serà d’aquesta temàtica la majoria de coses que explicaré.

Objectivitat? Cap ni una, com tot el que jo hagi assimilat o cregui serà tan subjectiu com jo vulgui. Serà veritat? Serà la meva veritat, que ja és prou difícil.

Crítiques? Segur que sí, esperit crític no me’n faltarà.