Cibeles, nostàlgies de govern
Avui s’ha conegut que l’Ajuntament de Barcelona ha comprat la Cibeles per a alçar equipaments. Altra vegada, nostàlgia de govern. Recordo com en parlàvem amb en miquel i en ricard al seu despatx, tot fent números dels pisos i places d’aparcament que s’hi podrien ubicar. Joves, gent gran, establint prioritats per Gràcia.
Recordo també com vaig quedar amb l’Independent a la Cafetera per explicar-los el projecte, la idea, en aquells moments. Potser, com mai, com a conseller em vaig sentir implicat en la proposta. Tots sabem les competències d’un conseller, i si no les sabeu ploraríeu, però aquells dies em vaig sentir especialment satisfet.
No ens equivoquem, em sembla perfecte que es tiri endavant encara que no hi siguem a govern. I m’agrada molt la idea del Ricard d’aprofitar els microespais de les plantes baixes per jugar a solucionar el tema dels locals de Festa Major. Hi ha oportunitats que no podem perdre.
Per cert, aquests dies seré altra vegada a València, així que no sé si em podré connectar a un ordinador, a Internet i estar al cas dels interessants debats que aquests dies estan sortint, el debat de què volem ser de grans, una regió-nació o un estat-nació, com tots els països que compten o volen comptar.
octubre 15th, 2007 at 9:56 pm
a mi em sap greu que es perdi un altre local nocturn, vès 😉
octubre 15th, 2007 at 10:03 pm
Greips, ja estava previst que desaparegués, els problemes de soroll al veïnat es feia difícil de continuar. Una altra cosa és que enlloc de fer-se un gimnàs de luxe es facin equipaments per la Vila
octubre 15th, 2007 at 10:21 pm
abans equipaments q un gimnàs, és clar!!! però amb la tonteria del soroll al final haurem de caminar de puntetes a la nit… no? 🙂
si, hi ha gent que es passa (i molt). Però que l’únic obert més enllà de les 3 sigui l’imperator (ah no, duvet) fa cosa no??? 😀
octubre 15th, 2007 at 10:28 pm
Pensa una cosa, també hi ha qui prefereix tancar a insonoritzar el local. De totes maneres, el “desmadre” de comiats de solters ja no era l’oci que tu i jo coneixem.
octubre 15th, 2007 at 11:33 pm
Cuando he empezado a leer que el ayuntamiento habia comprado Cibeles he pensado que el mundo está loco ,enseguida mi mente lo ha relacionado con el Barça que queria la Cibeles para que asi´el Real Madrid no tuviera fuente para festejar sus triunfos,la verdad es que con tantos nacionalismos,envidias yo ya no entiendo nada.estaba alterada pensando la que se iba a liar por esa compra No puede ser decia estan majaretas enfin lo he vuelto a leer y me sabe muy mal que desaparezca un baile y un local tán antiguo gracia ya no es lo que eralas tiendas cada dia cambian de dueños y pocos negocios se mantienen ,los locales ya no tienen caracter como antes todo se parece y ya no es lo mismo. A mí me gustaria que gracia no perdiera su identidad,ni sus gentes .Los que hemos nacido en el barrio y lo queremos todo el barrio parecia nuestra casa mi hijo si salia del barrio cuando era jovencito en cuanto llegaba al principio del carrer gran ya se sentia en casa y estaba tranquilo,a mi me pasa lo mismo ,pero poco a poco estamos perdiendo puntos de referencia y no me gusta nada. Nuestros jovenes se tienen que ir de nuestro barrio por que la vivienda es carisima así que pronto la gente del barrio no existira todo seran extraños tendriamos que cuidar mucho mejor lo que se hace en él.Apelo a la gente del barrio para que intentemos hacer todo lo posible para que no cambie tanto.
octubre 15th, 2007 at 11:46 pm
Engracia,
bona, no havia pensat que podia malentendre’s, de fet seria curiós, no?
A veure, responent el teu fil. Entenc perfectament el teu punt de vista i el comparteixo. Però voldria afegir diversos punts de vista:
1. La Cibeles de fa 3 anys no té res a veure amb aquella que tots havíem anat en algun moment o altre.
2. Certament el problemes de soroll i les regulacions han anat variant en funció que determinades qüestions, com el dret al descans i la contaminació acústica han anat variant en els darrers anys.
3. Crec que tot plegat forma part d’una sèrie de canvis en les ciutats i viles. Crec que amb la KGB, tot i que va costar, la cosa s’ha anat redreçant a poc a poc.
4. Les referències es construeixen i són dinàmiques, el teashop de travessera, l’aroma, la biblioteca vila de gràcia, la jaume fuster, són nous referents-llocs de trobada que abans no hi eren. Crec que una cosa és la nostàlgia, i l’altra que no tot allò nou té per què ser dolent, diguem-ne.
L’important és poder preservar allò preservable, com ara la Violeta, el CAT, transformar OSI en un Casal de Joves, però clar una cosa és la cosa pública i els equipaments i una altra és que certes botigues-establiments privats hagin de tenir una protecció de per si, sigui cal ros, el candanchú, la graneria de travessera, la botiga Òscar, el caracas, crec que la gràcia és mantenir un equilibri, que de vegades a Verdi s’esbiaixa però en altres llocs es manté.
La identitat gracienca, en la qual crec i defenso, ha de saber actualitzar-se per a integrar la gent, pensem que la gent que ha vingut a viure aquí ho ha fet per algun motiu, potser la primera generació li costarà, però potser els seus fills formaran ja part d’entitats, i potser alguns s’integraran en els carrers de festa major.
Des de la cosa pública el que hem de fer és reconèixer aquells elements importants d’identitat, donar-los a conèixer i crear nous símbols de cohesió.
Ara que em rellegeixo crec que és aplicable tant a nivell gracienc com català, perquè en el fons és similar.
octubre 16th, 2007 at 12:51 am
Ostres Àlex, mai una filtració a un mitjà concret havia estat confesada tan obertament…
Carles
octubre 16th, 2007 at 1:58 am
Alex: Cuando el ayuntamiento empezó hacer los polideportivos, todo y que fueron la causa de tener que cerrar nuestro gimnasio, yo defendia la idea que se tenian que hacer cosas sociales.
En lo que no estoy nada de acuerdo, es como se gestionan El Perill el Európolis el conocido como baños de san sebastiän etc.
Mis informaciones decian que el ayuntamiento paga el deficit que pueda haber
Nos encontramos, que encima de la competencia,yo tenia que pagar mis impuestos, mientras a ellos no les importaba,poner unos precios deficitarios, a los que nosotros naturalmente no podiamos competir.
Me gustaria saber, si van a concurso las empresas,o como se llega a poder gestionar,una instalación pública.
Como se vá a gestionar todo lo que se está haciendo en el solar del antigua escuela Osi.
octubre 16th, 2007 at 9:04 am
Al llegir el titol, he tingut un sobtat esglai. Pensava que l’ajuntament s’unia al Barça i comprava la Cibeles de Madrid. Veig que més d’una ha pensat el mateix.
Alex, no facis aquestes coses. De bon matí una arritmia pot ser perillosa.
Respecte al local, no tinc una idea clara. Mai hi vaig anar. Però entenc a la Cristina. No és valid que l’ajuntament, o qualsevol altre entitat pública, faci la “competencia” amb diner públic.
Una cosa és ser més barats per gestionar-ho millor o donar unes prestacions més ajustades. L’altre és que tots paguem el déficit.
En preus del solar, la cosa és diferent. Sempre he pensat que els solars han de ser d’utilitat pública. El que no vol dir que no tinguem propietat privada.
octubre 16th, 2007 at 11:12 am
i hi podrem fer raves?:-o
octubre 22nd, 2007 at 11:11 am
Carles,
això no és una filtració, crec que tots hem d’aprendre a diferenciar les coses.
El 23 de gener del 2007 en ricard ja anuncia a la premsa el tema de Cibeles. Després a requeriment del mitjà, parlo amb ells per explicar el projecte que surt publicat el 24 d’abril.
http://www.lavanguardia.es/lv24h/20070124/51302483746.html
http://www.telenoticies.cat/pnoticies/notItem.jsp?item=noticia&idint=169840
Per mi una cosa és una filtració i l’altra és respondre a la premsa, com crec que he fet a ràdio gràcia, i com crec que és/era la meva obligació com a càrrec públic.