Monòlegs políticofestius

Faré un petit resum i anàlisi de com vaig viure el plenari d’ahir. Tot i que aparentment semblava tranquil, el fet de parlar de diversos temes va fer que complíssim l’horari completament. Fins les 21 h. Ahir també s’estrenava el Ricard com a president. Còmode, el fet que es conegui tan bé la casa ajuda molt. Em va agradar el gest d’agraïment a la Montse Filomeno i en Miquel Pagès per la feina feta. 

Després del punt de l’ordre del dia d’informació genèrica de feines fetes, en ser el primer cop en intervenir vaig definir el que serà el nostre tipus d’oposició, republicana, és a dir, amb valors, seriositat i coneixement, dels fets i de la feina feta. Crec que ahir vam ser el partit de l’oposició que va lligar més la capacitat de control amb el tacte i el ser constructius. 

De l’informe del Regidor, vam comentar que trobàvem a faltar un punt específic per a valorar les festes majors, la de Gràcia en particular. En Guillem va reconèixer aquest error. Tot i així, vam dir que el model ens semblava que s’anava consolidant any rera any, que ja en fa tres que funciona bé, i que per cada problema que resolíem, en quedaven menys i que estàvem a disposició de la Federació i el Districte per a solucionar-los. 

Del tema banderes i diades, crec que el PP volia treure pit amb la seva bandera. Vam dir que sobre el tema, ja havíem dit i fet allò que calia dir i fer. Veient que els models no són coincidents, el president del districte es va oferir a mediar per al proper any de cara al model. 

El que sí que vaig ser més contundent en l’expressió va ser en el tema de l’apagada. Vaig donar a en guillem l’opció de si volia ser regidor o alcalde de Gràcia. Hem tingut molts models, i el passat mandat en Ricard va fer d’alcalde. Vaig dir que en Guillem per l'apagada va estar fugisser, silent i deslocalitzat. Ho va reconèixer, pels motius que fos, però com en moltes coses, el que es pretén no és que es reconegui sinó que no torni a passar. 

Vaig celebrar la llei de barris al Coll, entre altres temes, tot afegint que CiU no va votar-la. 

Quant a les bases programàtiques del PAD, vam voler deixar clar que perquè hi hagi coses que dúiem al nostre programa electoral, no vol dir que hi donem suport, que el nostre programa és un tot. Del PAD vam opinar que hi ha inconcrecions, certs oblits, hi manca concreció territorial i que hi mancaven Noves Idees. 

Evidentment, vam animar a la ciutadania a proposar temes per millorar-lo, que no costarà massa. I vam afegir que cal que el retorn sigui clar, argumentat i planer en el redactat. 

En l’àmbit de mocions, el PP va presentar-ne una sobre les festes alternatives, tot demanant que no es donés permís a les que molestessin. Cal recordar que quan es va presentar a Barcelona, explícitament van parlar de la festa major alternativa de la Vila. A Barcelona, PP i CiU van votar a favor, Esquerra Republicana en contra i els altres es van abstenir. Curiosament, ahir a Gràcia no ens vam quedar sols sinó que PSC i IC-EUiA hi van votar també en contra. 

En el nostre argumentari vam al·ludir que eren temps estranys quan Esquerra havia de defensar els grisos davant dels blancs i negres del PP, hi ha molts termes mitjos a considerar i no es pot fer com a Minority Report i detenir abans que passi res. Són les regles de joc. 

Igual que el carles agustí i ja amb un cert morbo, faré una anàlisi dels diferents partits. 

PSC: en Guillem em va semblar en alguns moments incòmode o intranquil, com en l’informe del Regidor. Entenc que molts temes que va explicar són nostres, però encara li falta soltura en aquest sentit. A la vegada, potser l’Alícia queda en una situació delicada per donar un punt de vista diferent del guillem. 

CiU: Carles, crec que la comparació que vas fer d’en Montilla amb en Guillem va ser molt desafortunada, típica dels qui no estan acostumats a fer servir aquest to i es passen tres viles. Sé que en Ricard hagués reprès igual a algú que hagués criticat en Pujol, perquè la figura del President sempre és la figura del president. 

PP: l’estratègia Sirera es nota. Cada cop més bel·ligerants, però pel meu gust, cada cop amb menys bon gust. Algun dia els canvis idiomàtics el faran equivocar d’artificial que resulta. Però és la seva tria. Emprar els termes repugnant, per exemple, costa de contextualitzar en un consell plenari. 

IC-EUiA: li costa trobar el seu lloc, suposo que la inexperiència hi compta. 

Esquerra Republicana: què us haig de dir, crec que vam estar molt correctes.

This entry was posted on octubre 3, 2007 at 11:07 am and is filed under Independència!. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.