Monòlegs políticofestius

Aquest cop, no només per manca de temps, he volgut deixar temps per a que els mitjans i altres consellers blocaires opinessin sobre el plenari de dimarts. De mentre, vaig fer un article per a la Tortuga (i el tema dóna per molt. Ai, Chacón… Mireu aquest article en un bloc penjat al juliol. Premonitori)

L’he anomenat el primer “primer plenari” perquè l’he viscut com a portaveu i conseller per primer cop. 

Dins d’Esquerra hem anat fent un procés de renovació perfecte i marcat per l’actualitat. L’anomeno perfecte perquè una organització ha de saber fer la transmissió d’allò que anomenem coneixement informal i amb la Dolors ho hem pogut fer perfectament. A més a més, saber que continua amb nosaltres i donant suport i consell és molt bo, no sé si tothom pot dir el mateix amb els seus excàrrecs. I ho dic, quedi clar, en sentit ampli, no en qui esteu pensant. 

Va ser un plenari estrany, on semblava que tothom anava per temes diferents. Una part era, evidentment, la presa de possessió, finalment, dels consellers i conselleres. Amb diferents fòrmules (algunes més forçades que d’altres), diria que hi va haver més gent que ho feia per imperatiu legal que no pas gent que acceptava el marc jurídic vigent, curiós, ben curiós. Nosaltres, la Sandra i jo, “the republican team”, ho vam fer tot dient, “Perquè així ho imposa l'ordenament jurídic vigent,  sí, prometo.”. Cap esmena d'aquest tipus al PSC. Tampoc l'esperava.

Va haver-hi algunes coses a ressaltar. 

Finalment, en Ricard ja és president del districte, o del consell plenari, o regidor-president, com en volgueu dir, però ja ho és (mentalment, crits de “Ricard president, Catalunya independent). Ell s’ho mereix i Gràcia s’ho mereix. Un president republicà, independentista i d’Esquerres. L’Ivan Vila, del Punt, en fa una bona anàlisi i recull fidelment el que es va dir. 

CDC i suposo que també Unió (aquests dies convé separar per anar-nos acostumant, o no), van fer un discurs estrany, dient que votaven el Ricard fruit d’un pacte, però com deixant entreveure que no volien tenir la presidència de Gràcia per no confondre el ciutadà, perquè estaven a l'oposició … . Només cal recordar que fruit de l’acord, CiU presideix Sants, Eixample i Sarrià, per la qual cosa, tots aquests arguments són per mi sobrers.

També veig que en Carles Agustí diu que en Ricard volia ser president com si no s’acabés de creure que ja no és regidor, com una obsessió. Carles, Carles, no és el mateix el que vols fer creure que la realitat. Entenc que no t’agradi haver-lo votat, t’entenc, jo em sentiria igual al teu lloc, però no ho buidis de contingut polític, perquè en té. Finalment, en Carles diu que va ser l’únic grup a exposar els objectius, com si els altres no tinguéssim projecte. 

Confondre i fer confondre un plenari institucional formal amb el joc polític no em sembla de rebut. Anàvem a fer el que anàvem a fer, fins i tot hi va haver algun moment estrany, com quan en Guillem va demanar que es raonés el motiu de la votació, qüestions de protocol, suposo. 

Quant a en Guillem, jo vaig percebre que estava ple perquè: 1) el morbo i la novetat bé s’ho valia, 2) hi va haver força gent que es pensava que hi hauria audiència pública i venien a intervenir. 

Crec que en Guillem ens ha de demostrar amb fets el que parla de transversalitat i tenir clara la minoria. Per la Diada va dir que hi havia un acord pel model de celebració, cosa que no estic d’acord. Reunir-se amb tothom, escoltar-los i després fer el que ja tenies pensat fer no és arribar a un acord. Crec que encara ens ho ha de demostrar. El dubte és, comptarem 100 dies des del moment que fou anomenat, no pas des del moment de constitució del plenari, no? 

Quant al paper d’Esquerra, comencem amb molta il·lusió, sens dubte crec que som els qui més hem assimilat el canvi d’escenari, no només pel pas a l’oposició, sinó pel fet que les regles de joc han canviat. Vam voler deixar clar que estem per servir, i que, a més a més, volem que els ciutadans ens facin servir, serà la nostra exigència i rigor.

Ens vam posar a disposició dels nous consellers per a donar-los un cop de mà, nosaltres repetim i ja sabem com funciona. 

This entry was posted on setembre 21, 2007 at 1:25 pm and is filed under Gràcia Republicana. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.