Decàleg del blocaire polític trobat a Internet
Per la xarxa he trobat un decàleg fet per en Pablo Aretxabala, d’Esker Batua Berdeak i que passo a traduir perquè m’ha fet gràcia i trobo encertat el que hi diu. Em penso, com diu al seu bloc, que és ell l'autor.
- Escriu els teus propis articles.
- Permet el debat en els comentaris i comenta personalment.
- Escolta i llegeix a altres molt més del que escriguis (que les teves orelles siguin més grans que la teva boca).
- Participa en els debats d’altres blocs.
- No facis cas al cap de premsa i escriu el que vulguis.
- No només donis les teves opinions, pregunta a l’audiència.
- Expressa les teves opinions, no només les del teu partit.
- No només escriguis sobre política (és un avorriment).
- No abandonis el bloc passades les eleccions.
- En resum, actua abans com a blocaire que com a polític.
Evidentment, m’ha fet pensar en aquell article que vaig escriure, aquell de bloc de polític o de política
juliol 23rd, 2007 at 3:48 pm
doncs no sé q tal li va com a polític, però segur que molt bé com a blocaire…
la comunicació és diferent…
juliol 23rd, 2007 at 4:33 pm
Em pensava que això dels blocs era una cosa que enganxava. La veritat és que estic una mica enganxat, encara que llegeixo més que no escric al meu. Però ara he descobert la manera de desenganxar i sortir de casa. El veí fa obres i ha portat gent que només fan que picar i fer anar la maquina de trepanar cervells (o dic pel soroll horrible i engoixant).
No tinc més remei que deixar l’ordinador i fotre el camp, encara que sigui a veure botigues sense llum, com avui mateix. Tot millor que aguantar aquest soroll.
juliol 24th, 2007 at 3:59 pm
Fa pensar certament aquest decàleg, tens raó dolors.
Cani, ho fan perquè desconnectis una estona, 😉
juliol 24th, 2007 at 4:37 pm
jo només crec en el sentit comú…
juliol 24th, 2007 at 4:50 pm
Jo si que estic enganxada, i m´agrada trovar coses per llegir.
No os conec,pero tinc la sensació de parlar amb amics,
La gracia és la diversitat d’opinions d’uns i atres.
juliol 24th, 2007 at 6:30 pm
Hola Àlex! He estat reflexionant sobre alguns punts d’aquest decàleg, sobretot en relació al dels comentaris. No sé si tu has tingut mai alguna mala experiència amb comentaris anònims. Nosaltres a Esquerra-Viladecavalls en vam tenir una i quan vaig començar el bloc no era gens partidari de tenir els comentaris oberts si els comentaristes no s’identificaven. He fet la prova un temps amb el mode de comentaris restringit a usuaris amb compte google i no he tingut problemes. O sigui que he decidit donar llibertat total, a veure què passa…
Només t’escric perquè avui fa un any que vaig començar el meu bloc i he decidit permetre els comentaris a qualsevol internauta. T’ho comento perquè sé que algun cop havies intentat penjar algun comentari i no ho havies pogut fer perquè et mancava el compte de google. Bé, doncs ara ja podràs!
PS: ho he decidit després de dinar, segur que ha estat aquell arròs negre del Bar de Ciències de la UAB, hehehe 😉
juliol 24th, 2007 at 11:00 pm
Cristina, jo ja et considero de la família, tot i que no et conec en persona, però m’agrada llegir-te.
Dolors, és un bon sentit, mentre no es perdi.
Lluís, ja ja, sí que era bo l’arròs negre, sembla que has d’esperar quan ja no corren estudiants, ;-).
Tema delicat el d’aconsellar què dir, de fet a mi he tingut experiències bones amb desconeguts/des i després dolentes amb gent que de fet coneixia. Tot té un ritme, però és cert que desincentiva el fet d’haver d’estar registrat.
L’experiència t’ajudarà, jo crec que a Viladecavalls potser ho tindràs millor.
Sí que algun cop he tingut algun comentari d’algú que després traces i veus que ha entrat via google per primer cop o via poliblocs i et diu de tot, però l’esborres i ja està, i dels que no estàs d’acord però són educats en pot crèixer un bon debat que et permet millorar els teus argumentaris fins un punt que ja no pots avançar.
Salut i força!