Oleguer: quan un defensa la toca bé amb el cap
Com que tampoc ho esperàveu, no és un article sobre futbol, no és sobre els qui la toquen bé amb els peus, sinó dels qui la toquen bé amb el cap.
Avui, amb més temps, després d’un dissabte de congrés i un sopar de Sant Medir (especial, el primer cop que hi anava), parlaré de la setmana.
Hem vist una recusació que fins i tot, 42 catedràtics de Dret Constitucional qüestionen (fins i tot en de Carreras, de Ciutadans), pel fet que si no es poden fer informes o articles sobre temes, la carrera universitària d’aquests senyors queda en entredit perquè mai no podran estar als tribunals institucionals.
I sí, també hem vist com Oleguer ha escrit un article, on parla del llibre d’un gracienc incansable, en David Fernández.
I llavors he recordat aquelles declaracions de Chendo, on deia que el que li sabia greu, quan el Barça els va guanyar una copa del rei, que l’havia guanyat un equip que no era espanyol. I recordo com tota la premsa el va criticar, com els patrocinadors van deixar-lo de banda, va deixar d’anar a la selecció i tothom va dir que no es podia barrejar esport i futbol. Ah, no, ara que ho recordo això no va passar. Ningú no va dir res.
Cal ser valent per dir les coses clares, cal ser valent, i amb un enginyós ús de la ironia dir que l’emperador va nu. Avui al camp del Barça veurem el suport que té aquest jugador, valent, que demostra que la gent es va desacomplexant a poc a poc. Primer recordo com en Guardiola era el símbol catalanista del Barça. Ara ja tenim un símbol independentista, gent que com en Joel Joan, diuen les coses pel seu nom, clares i catalanes.
Si el Barça és més que un club, perquè Catalunya és menys que un estat, bé podem tenir jugadors que siguin més que un jugador. Gràcies, Oleguer.
Finalment, dos afegitons
1. El text de la conferència d'en Carod, un document amb una base ideològica i intel·lectual d'alçada.
2. El darrer escrit d'en Ricard al bloc, lligat a l'exposició de temptacions de Sant Antoni que ja vaig comentar.
febrer 11th, 2007 at 4:28 pm
ho sento, em fa massa mandra llegir-me els 16 folis de la conferència 😉 Com diuen els castellans “por sus hechos los conoceréis” i aquests són els que són.
Per cert, també podries haver posat que el Salva Ballesta es un “figura”, també. Mira, mira quina línea de pensament té:
¿Qué opina usted del supuesto golpe de Estado del 23-F?
S. B. Se podrían decir tantas cosas… Pero me gustaría conocer a Tejero
una altra…:
14P: ¿que opinión tiene sobre la Soberanía del Peñón de Gibraltar?
S. B. ¡GIBRALTAR ESPAÑOL!
no marxis, encara n’hi ha més:
10P: ¿Jugaría en la selección de fútbol de su comunidad autonómica si se lo pidiesen?
S. B. ¡NO!
I n’hi ha més… si les voleu totes les teniu aqui (http://www.nodo50.org/tortuga/article.php3?id_article=3855), segons la transcripció d’una entrevista feta pel portal Infonacional (http://www.infonacional.com/portal/index.php)
Que cada ú extregui les seves conclusions 😉
febrer 11th, 2007 at 6:50 pm
Merci, greips, no ho havia recordat!!
febrer 12th, 2007 at 9:28 am
No patiu. Ara surtirà una llei en que els jugadors de futbol només podran dir coses com “el futbol es asín” o “todo puede pasar” o coses semblants. I sobretot que no pensin…que és molt dolent. En les espanyes sempre ha estat molt mal vist pensar…S’ha de creure a “l’amo” i prou. Son així aquesta gent, ells mateixos ho van dir moltes vegades…
Encara ens queda l’oportunitat de tornar-nos bascos. No seria cap mala solució…