Tribus urbanes a Gràcia
Sé que, mira, ara enceto un article que no sé pas com acabarà, diguéssim que depèn de vosaltres.
Un dia em preguntava a quines tribus urbanes havia estat al llarg de la meva vida, diguem-ne adolescència. Durant una època d’esplai i camises de quadres, fent BUP a Vedrunes em vaig considerar o em van considerar kumbaià (no arribava a hippy), tot i que anava amb gent que era rapadeta o bé algun heavy, molt heterogeni.
Però després d’això, tampoc no tinc la sensació d’haver pertanyut (?)formalment a cap tribu urbana, a l’Autònoma tot era un poti-poti de gent de diversos llocs.
El que si m’ha quedat sempre llunyà ha estat el tema que en diuen fashion. Crec que tothom l’esmenta però no acabo de tenir clar què implica, a banda de qüestions més o menys estètiques. Ja, ja, no és que estigui pensant ara en canviar la meva forma de vestir, ulleres liles, etc.
La meva reflexió que voldria que diguéssiu la vostra és la següent: 1. quines tribus urbanes creieu que corren majoritàriament per Gràcia? 2. Sou d’alguna d’elles? 3. I finalment, si no és molt preguntar: què és ser fashion a Gràcia?
1. Per ajudar-vos i tipus 1,2,3 dic la meva: crec que a Gràcia queden grups de rapadets de placeta, col·lectius okupes diversos, alguns borrokes, i molt Erasmufashionverdi.
2. No crec formar-ne part de cap.
3. Comprar a determinades botigues de l’entorn de Verdi, anar al cinema Verdi i menjar als restaurants més exòtics de la zona del Sol, Revolució, etc, tot i que em sembla que és simplificar les coses, no? també ho faig jo això.
Què en dieu?
juny 9th, 2006 at 12:49 pm
1- Els meus amics okupes dels que no m’en facis parlar(http://blocs.gracianet.org/post/27/1317), hippies bohemis (cabells llargs, roba molt molt hippie)algún pelaet “neng” a les places (sobretot Rius i Sol) i molts, molts freaks dels de tota la vida, els entranyables vamus.
2 – Ara mateix crec que no en sóc de cap, pero fa uns anyets, bé tots tenim un passat, no?? algo hippiosa si que era si…ei, i orgullosa 🙂
3 – Ser fashion a Gràcia crec que vol dir concebre el barri com una font de consumisme, anar als llocs “fashions” vegi’s locals, botigues, bars on et claven una pasta per unes olives i unes patates de bossa, o una beguda que no coneix ni Déu, o una roba que t’ha costat una pasta, i total, fa el mateix servei que una samarreta del “mercadillu”…nusé és dificil de descriure pero crec que més o menys és una actitud superficial, poc constructiva i sobretot, molt consumista, a la moda, la tendència que diuen ells.
Toma rollu t’he cardat, q et serveix ? 😀
juny 9th, 2006 at 12:56 pm
Et deixes la més característica de les tribus urbanes que hi ha a Gràcia:-)… els membres de les entitats gracienques, és una tribu que es dedica a fer rituals satànics en assembles eternes, la lia al districte i tal…és molt típic al barri…sempre van amb samarretes de la festa major de l’any de la kika descolorides, renegen sempre de tot, i s’empitonen amb carajillus.
juny 9th, 2006 at 1:00 pm
jajaja cert!! els podriem ficar en el grup “freaks dels de tota la vida, els entranyables vamus” ?? i segur que ens en deixem un munt…cadascú té una visió diferent i única de tots els personatges que ens envolten 😀
juny 9th, 2006 at 1:07 pm
A Gràcia podem trobar;
1. Fashionetis i Erasmus Fashionetis (La diferencia entre ells és que uns només estan aqui temporalament i la resta com que es volen quedar aquí compren pisos)
2. Okupes: Dintre d’aquest col·lectiu podem diferenciar entre els piesnegros i anarkes i els indepes. Aqui dins podriem posar a molta gent diferent pq sembla que tothom és d’estetica okupa.
2b. Si als indepes no els considerem okupes, els podem considera borrokilles com diu l’Alex o indepes
3. Hippies
4. Quillacos (A Rius i a Sol)
5. Durant els matins avis i avies que ocupen tots els carrers
6. A la tarda milers de nens i nenes cridaners que corren per totes les places i fan dibuixos amb guix al terra de les palces.
7. Els borratxos de Virreina i Diamant
8. Star Sistem Gracienc: Tots aquelles persones que sempre els trobes a tots els actes, sigui una xerrada sobre l’aportació de la dona al món filatelic fins al sopar per recapatar diners per l’operació del lloro de la senyora Antonia
Segur que m’en deixo molts
juny 9th, 2006 at 1:22 pm
Ei, Dolors, Winston, no heu respost la segona, ja ja.
Caram, caram, penses quin gran tema filosòfic, pots fer perquè la gent respongui i ara et trobes que un tema així fa respondre.
Dolors, completament d’acord amb la teva opinió sobre els de samarreta de festa major del 98, ja ja.
Espero que el senyor eusebi no l’hagueu inclòs en aquest col·lectiu.
juny 9th, 2006 at 1:26 pm
Per cert,
PARTICIPI PASSAT
pertangut pertanguda pertanguts pertangudes
PARTICIPI PASSAT (alternatiu)
pertanyut pertanyuda pertanyuts pertanyudes
juny 9th, 2006 at 1:28 pm
Yo defino como “fashion” a cualquiera que actue, y principalmente se disfrace-vista, de un modo que le haga sentirse parte integrante de un grupo.
Así, para mi, es fashion el punk que se viste de punk para sentirse parte integrante del colectivo punk, y no por que el cuerpo le pida vestirse asi.
El “fashion” se viste del modo que la moda dicta, sea la moda punk, la de Milan o la de Bershka.
A los que muchos llaman fashion, a aquellos que se visten segun marcan los canones de Armani y/o cualquier otra tendencia, yo les llamo “gilipollas” que se gastan la pasta en ropa que en pocos meses tiraran por que “ya no se lleva”.
En fin!… no hay nada mas ridiculo que alguien que se considera importante por ser capaz de gastarse 300 euros en unas gafas que parecen unos ojos de mosca unidos a unas varillas. Gafas, que por otra parte, son made in China y cuya produccion dificilmente cuesta mas de medio euro.
Conozco una persona que compraba autenticas corbatas armani (100% seda) a 5 euros directamente al fabricante chino. En las tiendas costaban mas de 100 euros.
Vaya mierda de sociedad en la que vivimos.
juny 9th, 2006 at 1:34 pm
Gracienka, tens raó, de fet quasi que m’ha sobtat que el Word me l’acceptés, diguéssim que és una paraula d’aquelles que no fas sevir massa.
Ostres, papa oso, qualsevol diria que et veig molt negatiu, tio, bon rollo, que ja és divendres.
M’agrada que obris la definició de fashion al que jo anomeno (i algú més), esclau de la moda, sigui de la tribu urbana que sigui.
Winston, quan jo dic borroka, és com he sentit que ho diuen al país basc en alguns entorns, no diferencio entre okupa o no. Sabem que molts d’aquests no són okupes.
juny 9th, 2006 at 1:36 pm
però, com? o sigui que penses el tema xq la penya et responguem? no m’ho puc creure!! al sopar fliparàs amb les molles de pà que et tiraré per competitiu…;-)
Por em fa que algú estigui d’acord amb mi, pq. jo estic molt xalada…i no t’equivoquis amb mi, jo no sóc de cap tribu urbana, rural o marinera, sóc de qualcom molt pitjor, d’una coral (i ho dic sollozando en un mar de lágrimas).
Saps quina és la pitjor de les tribus? és la tribu més paràsit de totes i usa la demagogia i el vocabulari buit i sense contingut com ara (plans d’adaptació i millora, polivalències, interacción, interrelacions, relacions socioculturals, fòrums del sexedur i més… predica el amoalauranisme i gestionarà el casal de joves. Una pista?
juny 9th, 2006 at 1:41 pm
Dolors, no sé de què m’estàs parlant, ;-), i no penso entrar en valorar la gent que fe feina útil tot i que empri vocabularis especialitzats. Amoalauranisme, més que tribu urbana sona a secta.
A veure, crec que hi ha temes com aquest que el creo perquè no sigui tant monòleg políticofestiu i pogueu dir la vostra, com un divertimento. No aspiro a superar cap altre bloc, sinó sorprendre’m de com la gent opina, crec que és molt millor el bloc que el concepte estàtic del web, no?
juny 9th, 2006 at 1:49 pm
Mira jo me n’enfoto de tot i començo per mi, feia conya i ja t’he alertat que estic com una cabra…
Els del CJB per mi són la pitjor tribu urbana (no al nivell dels rapats, ta clar, però si dels tunerus):-) és la meva opinió i què passa? tampoc he dit res tant greu, era en un to satíric igual que les samarretes descolorides de festa major i lo dels rituals a les assembles (això no t’ha escandalitzat sembla)
I feia broma amb lo de la competència.
De fet feia broma de tot.
juny 9th, 2006 at 4:16 pm
Hi ha moles tribus que usa la demagogia i el vocabulari buit i sense contingut com ara (plans d’adaptació i millora, polivalències, interacción, interrelacions, relacions socioculturals,… aquestes tribus s’anomenen ERC, CiU, PP, PSOE,… tots el moviments politics fan de la demagogia i de les paraules vuides el seu fort.
Hi ha la tribu dels “amoalaurismics”, els “somunanacio”, els “españaesunagrande”, els “som6mil·lions”… totes aquestes tribus es diferencien d’altres per que tenen bancs i grans multinacionals pagant els seus moviments i les seves comptes. Aquestes son les pitxors, son els pastors que porten a les seves ovelles al bosc, per que el llop (bancs i multinacionals) es facin un tip de menjar.
Alex… si, es divendres.. pero la lluita per la llibertat no termina els caps de setmana.
Merda per les modes (ja siguin de roba o politiques), nomes fan que “encasillar” als pobres d’esperit dins d’unes caselles predefinides i estanques.
juny 9th, 2006 at 4:35 pm
apa, aquí, papa oso, ja ens ha tocat el rebre els que ens interessa la política i hi dediquem estones per canviar les coses.
Dir-nos tribu urbana és interessant, no ho havia vist mai així. Recordo un cop que vaig anar a un debat de joves (amb els de tots els partits) i un amic em va comentar que només per la pinta ja es podia dir de quin partit era cadascú.
Ara, la relació amb els bancs i les internacionals ja em semblen curioses. De quina tribu ets tu? Tothom respon o no a allò de “dime con quien vas y te diré como eres”. És intrínsec a la nostra manera de fer col·lectiva?
La veritat és que només volia fer una reflexió que aportés una estona de divertimento. Els que som de Gràcia hem conviscut amb tot de tribus durant força temps i crec divertit que opinem de bon rollo i rient-nos de nosaltres mateixos, no?
juny 9th, 2006 at 5:41 pm
N’hi ha una altra de tribu i que per Gràcia abunda bastant , son aquells que van “d’intel·lectuals” que estan per sobre del bé i del mal i que sempre s’ho miren tot per sobre l’espatlla , com si tot plegat no anés amb ells, els pots veure a qualsevol cafè , bar, restaurant “analitzant” el diari, (curiosament el país) llegint algun llibre, d’aquells que no llegeix ningú, estudiant algun guió, o escrivint allò que ells consideren que és la veritat absoluta, per després deixar-ho anar i quedar-se tan amples. De debò no els heu vist mai ?
l’altre Dolors la Matínez
juny 9th, 2006 at 6:26 pm
Alex, perdona si t’has sentit atacat. No era la meva intencio.
El que volia expresar es que la gent parla de tribus urbanes i de tipus de gent sin adonar-se’n que es una clasificacio una mica absurda de “per se”.
Jo soc de la tribu dels que no soporten un partit de futbol, una tribu petita pero existent. A nosaltres no se’ns detecta per la forma de vestir, pero si per les converses. Ens es imposible parlar sobre que va fer el barça ahi o sobre el mundial. Imposible.
Tambe soc de la tribu dels inconformistes, putejats amb els que prometen i despres no fan. Com et deia en un mail amb la tribu que mes m’identifico es amb la dels troskistes: Independencia, comunisme i revolucio diaria. Que ningu ens aturi.
Ultimanent m’estic llegint “El lobo Estepario” i voldria deixar aquesta frase que m’ha impactat i que em recorda a una de les meves pel·licules preferides (El Club de la Lucha): “[el burgues]… trata de colocarse en el centro, entre los extremos, en una zona templada y agradable, sin violentas tempestades ni tormentas…El Burgués es consiguientemente una criatura de debil impulso vital, miedoso, temiendo la entrega de si mismo, facil de gobernar”.
Perdoneu tots si polititzo masa el meu discurs… però es que ultimament estic aixi.
juny 9th, 2006 at 8:47 pm
Jo suposo soc un mixte de camiseta festa major 1847 i politic a estones.
De totes maneres existeix una nova tribu. Els gracianeterus. Els seus principals trets: Es queixen sempre que les entitats no aprofitant prou les posibilitats de Gracianet, Com els de la samarreta graciadivina collita 1988 pertanyen o pertenyien a 10 o 12 entitats mes, els encantan els sopars per qualsevol rao: El forum 327, la visita de pagina n. 1259354, El exit dels blocs, la reconciliació de qualsevol etc… .
Els trets mes caracteristics: La competitivitat i el amor al ranking (el mes llegits, el mes comentats, els mes llargs …) i per ultim la por a L’utilització partidaria de les eines de gracianet per part dels mil cares, revanxistes oportunistes i aprofitats.
juny 14th, 2006 at 9:27 pm
Uix, quanta gent que hi ha a Gràcia, no?
provaré de fer-ne una llista exhaustiva recollint les vostres opinions en un proper post.
juny 22nd, 2006 at 5:41 pm
no em sembla que el pais sihui un diari d’intel·lectuals, més aviat un catàleg de tendències d’una gran empresa que ven llibres, teles de pagament i de les altres, productes cinematogràfics, discos, radios, etc, tot embolcallat amb un suposat rigor que canta com una cloïssa passada i carregat de nacionalisme espanyol i ‘liberalisme’ econòmic.
però un intel.lectual és una altra cosa, el que passa és que els botiguerets convergents i especies afins estan acomplexats i utilitzen aquesta paraula per criticar, sense adonar-se que fan el ridícul
juny 23rd, 2006 at 8:45 am
Ei, borroka,
crec que quan es diu “intel·lectual” entre cometes, el que es volia dir era precisament no un intel·lectual, sinó un que pensa que ho és, que és diferent. De fet, un intel·lectual mai es defineix com a tal, sinó que són els altres qui ho fan, i l’intel·lectual es sent incòmode amb la definició, es posa vermell. Per mi és la prova del llautó per saber si algú ho és o diu que és.