març 17th, 2006
Ja la estranya creença de assimilar estils de dibuix en països o continents. Estem farts de sentir aquest noi te un estil de dibuix Francès, tots els japonesos dibuixen iguals, o a mi m’agrada més els còmics de súper herois estil americà..
Navegant per Internet he trobat la web d’un il·lustrador japonès que trenca amb tots els patrons. Un estil força únic i particular.
Si voleu saber més sobre Jumpei Kawamura, entreu en la seva plana web: http://www.jumpei-kawamura.com
març 12th, 2006
Roger de Flor – Il·lustració de Roger Giménez
març 10th, 2006
Jo soc un home de poca televisió. M’agrada molt més el cinema o els còmics. Però quan la televisió fa un producte digne i molt ben fet s’ha de dir i s’ha d’aplaudir. Ahir dia 9 de març va finalitzar una sèrie de 7 capítols anomenada “ÀNGELS/SANTS”.
Un treball espectacular dels actors, començant per l’impressionant “paperàs” que fa en Lluis Homar i acabant pel “fill de puta” interpretat per en David Selva.
Espero i desitjo que TV3 continuí apostant per la qualitat. I de pas faig una crida des de el meu modest bloc perquè editin en DVD aquest genial sèrie.
Pàgina oficial de la sèrie: http://www.tvcatalunya.com/angelsisants/
març 5th, 2006
De vegades t’apareixen coses davant teu, i no saps d’on ha sortit. L’altre dia mon pare es va trobar un llibret molt antic al terra obert de par en par. Només veure’l va reconèixer un dibuix del dictador. Es va ajupir i va recollir el llibre, al arribar a casa m’ho va ensenyar i tela!!… només mirar i llegir fa esgarrifar… Sort que ja no estem en èpoques com aquelles… encara que de tant en tant o sembli
si vols veure l’imatge ampliada fes-li un click
març 4th, 2006
D’un temps ença els partits polítics, polítics concrets o els grans pensadors d’aquestos, s’estan apuntant al carro dels blocs.
Avui m’han enviat per correu un comunicat d’ERC, informant que han estrena BLOC.
http://www.esquerra.org/web_nova/php_admin/inici.php?seccio=Bloc
Fa un temps em vaig enterar per la radio, que el Pasqui, vull dir President Maragall també ha estrenat bloc.
http://www.presidentmaragall.net/pres_blog/AppPHP/
I així fins l’infinit, tothom te blocs..
El més curiós d’aquest blocs es que els comentaris que pots deixar son privat, es a dir que el comentari que tu enviïs no serà publicat…
Es por o falta d’interactivitat?
febrer 26th, 2006
El despertador va començar a sonar, marcava les dos quarts de quatre de la tarda, en Pau s’arrossegava entre els llençols estirant el braç en busca del maleït rellotge cridaner. La ma del noi per fi va acabar amb el so que havia trencat els somnis de ressaca del jove mandrós. De mica en mica en Pau va anar incorporant-se buscar les sabatilles sota el llit, la seva cerca va ser frustrant, només hi havia una, la qual era massa lluny. Descalç es va aixecar, un peu darrera l’altre en direcció al bany.
Ulls plens de lleganyes, boca pastosa, els cabells arrissats massa despentinats, barba de tres dies… La vista borrosa va desaparèixer de cop en el moment que un bon grapat d’aigua s’estampa en la cara d’en Pau.
Un cop més despert, i començant per la roba interior es va anar vestint. L’habitació estava força desendreçada, la roba s’apilava en cadires, munts al terra, penjadors en els poms de les portes de l’armari, i fins i tot hi havia un mitjó solitari en el capçal del llit. Pantalons texans, mitjons d’esport i samarreta a franges horitzontals roges i negres, era la indumentària escollida.
febrer 12th, 2006
Com molts sabeu jo soc un addicte als dibuixos, m’encanta fer gargots per a tot arreu.
L’altre dia vaig fer un experiment. Dibuixar dos cops el mateix, el primer cop amb un color vermell per l’esbós, i llapis per repassar, y el segon cop amb la tauleta gràfica (Wacom).
¿Quina os agrada més?
febrer 7th, 2006
Aquest mati (7/2/06), a la feina, un company m’ha enviat un e-mail i m’ha dit: “Mirate el mail, tienes uno que te hara gracia”… Jo que soc curiós de mena, he obert el meu Outlook i he mirat el correu. Quina ha estat la meva sorpresa? Doncs un link cap a la pagina de SUN MICROSYSTEMS, una gran multinacional informàtica… Perquè m’enviava aquell link? Doncs per que hi entres… i així he fet… Castellers??? Que collons foten els castellers en la pàgina de SUN?? Però les sorpreses no s’ha acabat aqui. A hores d’ara les webs de la companyia a Estats Units, Irlanda, Regne Unit, Alemanya, Argentina, Brasil, Bulgària i un llarguíssim etcètera tenen imatges de castellers.
Si, si. Jo també he trobat a faltar un país… España… Sigues valent i comproveu tu mateix i ja veuràs com aquest “estimat” país veí no et defraudarà.
gener 31st, 2006
Dinou esglaons, pujats d’un en un, fins arribar al destí, la primera planta, que per capricis humans es feia anomenar ‘el principal’. A dreta i esquerra, una porta en cada en cada direcció, en Felip no va dubtar, casa seva era a l’esquerra. Un altre cop una porta amb un pany. Sense cap tipus de dificultat obrir i entrar en el seu petit espai de mon. Parets blanques, sostres alts, bigues de fusta, i tot un pany de paret decorada amb una col·lecció de centenars de clauers.
A escassos cinc passos més enllà el menjador, el qual estava presidit per un enorme butacó, company de llargues hores de lectura i curtes becaines a l’estiu. En Felip es va anar treien la gavardina i el barret, deixant-los de qualsevol manera per sobre d’una de les cadires que acompanyaven la taula on solia dinar. Un cop, l’home ja va estar més còmode, va fer un salt i es va aposentar en el seu estimat butacó, va treure el tovalló de paper de la butxaca de la camisa, i va dirigir la seva mirada cap a un aparell telefònic, el qual es trobava col·locat sobre una tauleta auxiliar de fusta pocs centímetres més enllà del ja esmentat seien.
El dit índex de l’home calb va anar fent girar la roda del telèfon, fins a nou vegades, començant per un sis i acabant per un dos. L’atrotinat aparell començar a pronunciar els seus habitual tons de trucades. De cop i volta la repetitiva melodia monotó es va trencar, un veu jove va pronunciar amb entonació interrogativa:
– Hola! Digui?…
