La closca de la poma

Jump to Comments

El despertador va començar a sonar, marcava les dos quarts de quatre de la tarda, en Pau s’arrossegava entre els llençols estirant el braç en busca del maleït rellotge cridaner. La ma del noi per fi va acabar amb el so que havia trencat els somnis de ressaca del jove mandrós. De mica en mica en Pau va anar incorporant-se buscar les sabatilles sota el llit, la seva cerca va ser frustrant, només hi havia una, la qual era massa lluny. Descalç es va aixecar, un peu darrera l’altre en direcció al bany.

Ulls plens de lleganyes, boca pastosa, els cabells arrissats massa despentinats, barba de tres dies… La vista borrosa va desaparèixer de cop en el moment que un bon grapat d’aigua s’estampa en la cara d’en Pau.

Un cop més despert, i començant per la roba interior es va anar vestint. L’habitació estava força desendreçada, la roba s’apilava en cadires, munts al terra, penjadors en els poms de les portes de l’armari, i fins i tot hi havia un mitjó solitari en el capçal del llit. Pantalons texans, mitjons d’esport i samarreta a franges horitzontals roges i negres, era la indumentària escollida.