Diuen que les peli de Tarantino estan plenes de sang… Diuen que South Park són la sèrie de dibuixos més cafre de l’historia. I si jo dic que ja una sèrie d’animació flash que uneix els dos conceptes? I si dic que els supera??…
Tinc dos ídols més… S’anomenen LIFTY & SHITFY. Ells son els protagonistes del millor episodi dels Happy Tree Friends
Felip prenent un cafè
(Il·lustració de Roger Giménez Tomeo – 2006)
Index de fragments de "L'últim novembre"
Internet esta arrebossat de petites xuminades que de vegades t’arranquen un somriure. Un joc molt irònic que parla i critica l’administració Bush, protagonitzat per Hulk Hogan, Mr.T i un He-Man amb problemes d’obesitat.
http://www.emogame.com/bushgame.html
Altre dia navegant per internet vaig anar a parar a un bloc d’un tipus que li agrada fer dibuixos pixelats (un nou art anomenat PixelArt), i de tant en tant els anima rollito gif.
Una de les seves obres que em va agrada més es aquesta:
Si voleu veure més coses com aquesta: http://probertson.livejournal.com/
Una, dues i… tres. Aquestes eres les taronges escollides per a fer el suc de taronja del esmorzar, en plenes hores de dinar, que s’estava preparant en Pau. La nit anterior havia estat molt intensa, no recordava el nom d’aquella noia rosa amb la qual havia estat compartint saliva i begudes alcohòliques. Tenia forces dubtes, Anna o Júlia? Potser l’Anna havia estat la nit de feia dos dies, i llavors la Imma? … pel seu cap rondaven masses noms de femines d’una sola nit. Ja feia temps que s’anava repetint que era hora d’assentar el cap. Però potser la por al compromís o la mandra de triar, l’impedien canviar el seu estil de vida.
Tot i que estava encara mig adormit, es va adonar que casa seva semblava una cort de porcs, potser feia massa temps que no feia dissabte… pizzes a mig menjar, llaunes de birra buides apilades pels racons, bolbes de pols que semblaven tenir vida pròpia, taques d’allò que algun dia va ser líquid, potser cervesa o alguna salsa per la pasta, o potser una barreja de les dues opcions, paquets de galetes a mig menjar…
Uff… va rebufar el noi del cabell arrissat tot acabant-se l’ultima glopada del suc de taronja. Avui no sortiria pas de casa. Avui tocava posar-se el mono de feina.
De vegades he explicat que jo acostumo a tenir un foli sota el teclat del PC. I mentre que estic a la feina treballant vaig fent gargots amunt i avall, i de tant en tant queden dibuixos força curiosos.
L’altre dia sense adornar-me vaig fer un monstruito que estava practicant el Air Guitar. I em vaig adonar que en el moment que el dibuixava l’estava veient animat.
Al arribar a casa, vaig escanejar el paperot pintat en boli bic. Vaig obrir el Flash, vaig agafar el meu llapis Wacom, i vaig començar a traçar i animar…
I aquí os deixo el resultat…
BODOPO!(…obriu altaveus…)
Divendres passat, mentre era a la feina, un carter em portava un paquet a casa meva, evidentment jo no hi era i aquest em va deixar un d’aquells paperets grocs.
Al arribar a casa, vaig veure el paper, i en aquell moment no vaig saber el que m’enviaven, que podia ser? Sincerament no hi queia, podria ser qualsevol cosa, i més coneixent la afició de ma mare de apuntar-se a totes les promocions del que sigui (cal dir que no se com s’ho fa però sempre rep regalets…).
Aquella mateixa tarda, passejant pels carrers de Sant Andreu amb la meva xicota, vam decidir entrar en un Abacus. Al entrar, ella, ràpidament, va senyalar-me un llibre: “La puta feina” de Matthew Tree. Llavors vaig somriure, ja sabia, el que i de part de qui, era el paquet postal que aquell matí el carter m’havia dut a casa.
Fa un parell de mesos vaig escoltar pel la radio a l’escriptor anglès, comentava que estava preparant un llibre sobre el món laboral, i que volia conèixer a persones amb casos surrealistes, empreses fantasmes, jefes malparits, estafadors, etc. No vaig dubtar i li vaig enviar un e-mail explicant-li un parell de casos que m’han succeït (diguem desgraciat!). El meu correu va ser contestat amb un parell de dies, preguntant-me més sobre una de les histories, la que li havia interessat més, li vaig detallar més i li vaig ampliar les dades, amb molts més detalls.
No vaig saber res més d’en Matthew fins fa uns 10 dies quan vaig rebre un correu electrònic, demanant-me les dades, i donant-me les gràcies per haver col·laborat en l’elavoració de la seva obra.
Ahir dilluns vaig anar a correus, i tal i com sospitava dins del sobre amb el meu nom, estava l’esmentat llibre. Vaig corre a obrir-lo buscant el fragment on parles de mi. La sorpresa va ser trobar tres planes (76, 77 i 7
amb un fragment real de la meva vida. Vaig somriure i quan vaig anar a tancar el llibre, per seguir el meu camí fins a casa, em vaig adonar que en Tree m’havia dedicat i signat el llibre de forma personalitzada, agraint-me i desitjant-me més sort en les properes feines.
Per sort a dia d’avui no em puc queixar de feina!
Moltes gràcies Matthew!
Primer assaig: Setembre 1991
Primera actuació: 25 d’abril de 1992 a la Plaça Rius i Taulet (Gràcia)
Primer quadro: Tatiana – Ramón – Omar – Roger
Primer ball: “Quan Barceló” a la Plaça Rius i Taulet
Primera trobada Bastonera: 27 de Juny de 1992 a Montmeló
Primera actuació amb els Grans: 16 de Juny de 1996 al Canyet (Badalona)
Actuació numero 100: 19 d’agost del 2000 al Passeig de Sant Joan (Gràcia)
Actuació numero 200 i primera com a cap de colla: 28 de Maig del 2005, 8é aniversari dels Bastoners de Sabadell
Anys: uns 15
Color i posició: Totes les actuacions menys una he ballat d’esquerrer (per falta de gent), en canvi sempre he vestit de vermell (sempre!)
Dies: més de 5300
Assaigs: més 700
Actuacions: Més de 200… (entre 220 i 230)
Cops que he dut el banderí: moltissimes… en més de 100, o 200 balls…
Bastons trencats: més de 30
El meu referent com a Bastoner: Jaume Fernández
Membre de Junta: En dos etapes; una de 4 anys i l’ultima de 8 mesos i mig.
Temps com a cap de colla: 8 mesos i mig (març 2005 – novembre 2005)
Actuacions com a cap de colla: 18
Balls creats (en conjunt amb altre gent): El petit Bailet(1999), la Marxa Gracienca (2002) i el Campanar de Gràcia (2001).
Ultima trobada Bastonera: 18 de Juny de 2005 a Súria
Últim assaig: 11 de març de 2006
Ultima actuació: 1 d’abril de 2006 a la Diada Bastonera de Gràcia
Últim ball: “El campanar de Gràcia” a la Plaça Rius i Taulet (Gràcia)
Últim quadro: Bàrbara – Roger – Judit – Oriol
"Adéu…! dissabte dia 1 de abril de 2006 serà la meva última actuació com a Bastoner de Barcelona.
Ja han passat 15 anys des de que vaig començar la meva singladura amb el ball de bastons. He après moltes coses, he après a estimar el meu país a través de la seva pròpia cultura, he conegut persones excel·lents, he passat estones màgiques, he crescut, he admirat, m’he implicat… però desgraciadament m’he cremat!
Potser pensar diferent a la resta, potser intentar implicar-se massa, potser ser impulsiu o potser estar molt segur de que el camí adequat no es el camí triat pel grup… son alguns del motius que m’han fet plegar.
Plego dels Bastoners de Barcelona, però no vull deixar de treballar pel futur del ball de bastons. No ballaré en cap altre colla, però continuaré estudiant, veient, admirant e intentant millorar la cultura bastonera de Catalunya.
Segurament, no m’entén gairebé ningú. Però ja no hi ha marxa enrera. Ho tinc decidit, i quan prenc una decisió d’aquest magnitud, no hem tiro enrera així com així.
Però no os estranyeu si en un futur a mig termini em torneu a veure amb dos bastons a les mans. He estat bastoner en actiu 15 dels 23 anys de la meva vida."
Roger Giménez Tomeo
31 de Març de 2006
No serè jo qui descobreixi les meravelles del “youtube”. I per això m’agradaria ensenyar-vos tres perles.
Ja fa molt de temps vaig veure aquests anuncis d’una campanya publicitària sobre una marca de cervesa argentina.
“Quien sabe, sabe don PIP!”
primer anunci
segon anunci
tercer anunci