La closca de la poma

Jump to Comments

Una, dues i… tres. Aquestes eres les taronges escollides per a fer el suc de taronja del esmorzar, en plenes hores de dinar, que s’estava preparant en Pau. La nit anterior havia estat molt intensa, no recordava el nom d’aquella noia rosa amb la qual havia estat compartint saliva i begudes alcohòliques. Tenia forces dubtes, Anna o Júlia? Potser l’Anna havia estat la nit de feia dos dies, i llavors la Imma? … pel seu cap rondaven masses noms de femines d’una sola nit. Ja feia temps que s’anava repetint que era hora d’assentar el cap. Però potser la por al compromís o la mandra de triar, l’impedien canviar el seu estil de vida.

Tot i que estava encara mig adormit, es va adonar que casa seva semblava una cort de porcs, potser feia massa temps que no feia dissabte… pizzes a mig menjar, llaunes de birra buides apilades pels racons, bolbes de pols que semblaven tenir vida pròpia, taques d’allò que algun dia va ser líquid, potser cervesa o alguna salsa per la pasta, o potser una barreja de les dues opcions, paquets de galetes a mig menjar…

Uff… va rebufar el noi del cabell arrissat tot acabant-se l’ultima glopada del suc de taronja. Avui no sortiria pas de casa. Avui tocava posar-se el mono de feina.