dimarts, abril 11th, 2006...10:55 pm

Gràcies Matthew!

Jump to Comments

Divendres passat, mentre era a la feina, un carter em portava un paquet a casa meva, evidentment jo no hi era i aquest em va deixar un d’aquells paperets grocs.

Al arribar a casa, vaig veure el paper, i en aquell moment no vaig saber el que m’enviaven, que podia ser? Sincerament no hi queia, podria ser qualsevol cosa, i més coneixent la afició de ma mare de apuntar-se a totes les promocions del que sigui (cal dir que no se com s’ho fa però sempre rep regalets…).

Aquella mateixa tarda, passejant pels carrers de Sant Andreu amb la meva xicota, vam decidir entrar en un Abacus. Al entrar, ella, ràpidament, va senyalar-me un llibre: “La puta feina” de Matthew Tree. Llavors vaig somriure, ja sabia, el que i de part de qui, era el paquet postal que aquell matí el carter m’havia dut a casa.

Fa un parell de mesos vaig escoltar pel la radio a l’escriptor anglès, comentava que estava preparant un llibre sobre el món laboral, i que volia conèixer a persones amb casos surrealistes, empreses fantasmes, jefes malparits, estafadors, etc. No vaig dubtar i li vaig enviar un e-mail explicant-li un parell de casos que m’han succeït (diguem desgraciat!). El meu correu va ser contestat amb un parell de dies, preguntant-me més sobre una de les histories, la que li havia interessat més, li vaig detallar més i li vaig ampliar les dades, amb molts més detalls.

No vaig saber res més d’en Matthew fins fa uns 10 dies quan vaig rebre un correu electrònic, demanant-me les dades, i donant-me les gràcies per haver col·laborat en l’elavoració de la seva obra.

Ahir dilluns vaig anar a correus, i tal i com sospitava dins del sobre amb el meu nom, estava l’esmentat llibre. Vaig corre a obrir-lo buscant el fragment on parles de mi. La sorpresa va ser trobar tres planes (76, 77 i 7 amb un fragment real de la meva vida. Vaig somriure i quan vaig anar a tancar el llibre, per seguir el meu camí fins a casa, em vaig adonar que en Tree m’havia dedicat i signat el llibre de forma personalitzada, agraint-me i desitjant-me més sort en les properes feines.

Per sort a dia d’avui no em puc queixar de feina!

Moltes gràcies Matthew!



2 Comments

  • caram! no tothom pot dir que té un pàrraf de la seva vida publicat en un llibre 😉

  • Ei! l’altre dia ma mare se’l va comprar i vaig anar de pet a les teves pàgines… déu n’hi do amb el teu ex-jefe!! Quina perla eh??
    Lladre, que ets un lladre! jajajaja

Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines