Eppur si muove!

“Demà ens toca decidir”, això apel ras sona molt fort, la veritat, mesurat filològicament les paraules donamolt a pensar.

Decidir el que, el ser lliures demanifestar les nostres opinions a marge de la faixa dels partits SI, NO, BLANC.

Decidir com i el que?, els del siens han dit que dir NO es equivocar-nos, però no han explicat per que dir SI,ens han dit que es un avenç pero tampoc quan. Es estrany però ells haurien de quantificar quin avenç tenim.

Ahir comentant amb un company al respecte d’aquest fantàstic estatut que ens volen encolomar, vam fer una reflexió de amb quin nom pasara a la historia, donat que tots si mes no tenen un sobrenom al respecta del lloc de la seva redacció per part de la Ponència. L’Estatut del 32, es el de Núria, el del 79 es el de Sau, y el del 30/9/05 Estatut del Parlament, a aquest darrer la haurem de nomenar estatuet de la Moncloa no? Donat que es on es va consensuar, per les forces politiques de espanya i CyU amb l’aprovat de PSC-PSOE i ICV, a la Moncloa.

Quina pena ahir veure a Àgora a en Colomines, el recargolament del articulat per intentar fer-nos colar això que diuen es un avanç del nostre país, en el cas dels del SI cal substituir país, per nacionalitat o regió i/o comunitat autonoma.

Com es poden dir coses com que si surt el NO, Catalunya s’enfonsa, menteixen, si surt el NO, Catalunya li pot dir al Congreso de los Diputados i al Senat, es a dir a les forces politiques de l’estat espanyol, que el poble de Catalunya en la seva sobirania, no esta d’acord amb el redactat final del seu Estatut.

Quin daltabaix, la caverna del PSOE liquidaria a en Zp en dies, en Mas i els franquistes amb barretina d’Unió perden tota la credibilitat a espanya com a gestors regionalistes, en Duran no arriba un cop mes a ministre, i evidentment del suport del PSOE a CyU per fer President de la Generalitat a en Mas ni parlar-ne.

Comencem a anar be, comencem a dir, el que es bo i el que no ho es, per a nosaltres com a poble, comencem a marcar diferencies entre “el peix al cove” i el nostre dret a decidir lliurament. Un nou futur s’obre davant els nostres ulls i per primer cop desprès de molts anys i penúries hem dit prou a que ens segueixin explotant i mentint-nos.

Per cert, encara ahir el ministre Sevilla, ens va traspasar algunes competencies que teniem pendents del 79, no fos cas, es veu que els hi costaba molt de traspasar-les. Que trigaran a posar en marxa l’estatut del proper 18 de Juny? o es potser CyU no s’enrecordaba que teniem coses pendents dels seus anys de govern. En Sevilla ja ho va deixar caure, que trigaran temps……encara que potser no tant com aquest cop.

Os recomano que quant aneu a La Tortuga podeu comparar els preàmbuls, mireu i entre el del 79 i el del 30/9/05 han pasat mes de 25 anys, ja hi ha un canvi substancial, el primer es de retrobament desprès de exilis i dictadures, el segon es de afermament de la nostre identitat i posar las bases de un futur cap a la independència . en el darrer el de en +ZP, no solsament s’obvia qualsevol possibilitat de poder decidir per nosaltres mateixos el nostre futur, si no que ens encadena al futur de espanya.

Suposo que avui publicarà la diferencia entre el article 1, Crec que aquí ja apreciarem alguna diferencia no tant recargolada donat que en l’estatut del 30 de Setembre era molt senzill i comprensible :

1. Catalunya es una Nació.

Com ho deuen haver deixat? .

3a etapa,

Un cop consolidat com a país, amb una societat progressista benentesa i plural, amb un progrés d’estructures, econòmic i social, amb les inversions dels nostres empresaris recolzats pel govern de Catalunya, amb tot això, podem començar a pensar amb un estat propi que disposi, de no un Estatut, si no d’una Constitució pròpia demanarem la independència de l’estat espanyol, es a dir tots i totes votarem en quina mena de nació volem ser, independent, associat, republicà i federal, o decidirem els catalans i les catalanes en cap cas els nostres veïns ( oi que sembla lògic) i sense mes demanarem el nostre ingrés a institucions internacionals com les ONU o el Fons Monetari Internacional o el Comitè Olímpic, o ……………………. com han fet països d’Europa : Txequia i Eslovàquia,, ex-republiques soviètiques :Lituana, Letònia, Estonià, ex-ioguslaus : Montenegro, Sèrbia, o com altres Macedònia.

Tots ho heu pogut veure, no hi hagut traumes, ha passat i prou com la reunificació d’Alemanya, com el divorci, com el sufragi femení, com tantes i tantes coses que no fan ni un segle que han passat i avui es veuen normals, naturals.

Que es mes natural que el desig d’un poble a poder triar el seu destí?

Només hem recuperat, el que ens van prendre per la força de les armes un 11 de setembre de 1714.

Hem doblat les nostres copes d’Europa, potser es un senyal de que si volem podem canviar les coses.Força Barça, Visca Catalunya!

2ona etapa,

A les propereseleccions al Parlament de Catalunya, votar massivament al unic partit independentistai d’esquerres. ERC, només amb unamajoria, que li permeti formar govern per ell mateix i sense comptar amb laresta de partits regionalistes, podrà governar (ara ja te experiència llarga defer-ho mal acompanyat) d’una manera clara i guiar-nos via del nostre Parlamentcap a un futur d’independència, si cal farem la primera estació i de facto es sotmèsa votació l’Estatut que va sortir del nostre Parlament el 30 de setembre siaquest es aprovat per la ciutadania, s’anirà a Madrid a negociar la seva aplicacióen cap cas el seu articulat, això no admet cap discussió es el que tots hem decidit a casa no? I ells dintre delmarc de l’estat espanyol o d’Europa si convé poden dir-nos els terminis d’aplicació,però no deixar-lo “patena” o “cepillado” en Mas que estarà a l’oposició no tindràres a negociar a les nostres esquenes (es molt capaç de tornar a intentar-nosvendre per un altre tapa de llenties) i la resta de partits hauran de callar o escindir-seentre els que pensen que som una Nació o els que som una regió, ells decidiranlliurament el seu futur.

Tranquils tampoc passaràres, no enviaran els tancs, no ens faran mes boicot del que ens fan………..peròcom a contraprestació nosaltres tindrem mes cales, mes col·legits, mesinfraestructures, mes hospitals, millors pensions, donat que recaptaremnosaltres tots els impostos, IRPF, benzines, municipals, herències, empresesetc. I els invertirem nosaltres.

Amb aquest caleronsper molt que cridin ja podrem tirar el nostre país endavant, podrem negociaramb altres nacions, dins de la UE i/o fora, crear acords marc de la mediterrània,millorar els nostres ports, aeroports icomunicacions, sense haver de pidolar-ho.

Serem una NACIÓsense estat a la forma i manera d’altres que estan a Europa (Gales, Escòcia, Irlanda),tenen seleccions, hi participen en tot allò que els hi convé, esportiu,industrial, econòmic. La UE reconeixeria la nostra llengua com a pròpia iaplicaria, les lleis que convenen per la seva protecció i difusió.

Poc a poc i aixíanirem ensortir-nos i desprès de la sorpresa inicial tots passarem d’un cabreigde 300 anys a un tímid somriure de futur.

Be, ja ho han aconseguit, ja ens han fet fora, això si encara no sabem per la ma de qui, Zp, Mas, Montilla, Maragall, Boada Qui?

Ja està fet i amb ràbia, però amb dignitat els nostres Consellers i Conselleres ja no hi son a govern, Que be ara podran fer tot allò que no els hi deixàvem fer, tota aquella immaduresa, tots aquells municipalistes que mai havien governat a la regió, no oblidem que per ells es una regió autònoma de les espanyes, ja han aconseguit fer fora als independentistes, als que estorem a l’espanya d’en Bono, Ybarra, Rajoy. Tots i cadascun s’han felicitat de la gran acció del President.

Com a resum de la tasca dels nostres Consellers i Conselleres quedaran les úniques lleis potents i que si han donat un canvi a la nostra societat. El pacte de l’Ensenyament, la tasca feta a Governació al respecte del finançament dels ajuntaments, la reorganització del territori, la llei de Benestar social, la llei de Comerç totes les escoles, pavellons esportius, biblioteques realitzats. Els nous Consellers/es del PSC acabaran d’enllestir la feina ja acabada i fora a fer eleccions, quin paperas!

Un cop mes ens han cobert de vergonya, a tots, a tots i totes els que estem a Catalunya, i per això per no tornar-ho a patir sobretot la vergonya aliena a què ens porten aquest personal he pensat que tots aquelles i aquells que no vulguin sentir-se com ens sentim ara només tenim un camí en tres etapes.

1era etapa,

Evidentment en el proper Referèndum sobre la reforma de l’estatuet votar NO, per que ja ni ha prou de què ens facin perdre el temps explicant-nos el que no es, dient-nos les barbaritats que ens diuen, per cert els seus caps de campanya haurien de no repetir-se donat que, una de les coses que mes es sent dir a l’igual que les europees, es que si no surt el si, hi haurà un desastre. UN DESASTRE! Si però per ells, no per la resta, a França van dir NO, I ha passat res? Han perdut quelcom? Han perdut estructures, fons europeus. Res no passa res si diem NO tot seguirà igual que per la resta de les Comunitats Autonomas, igual per si no ho sabem no tenim cap pacte diferencial que ens doni mes avantatge en res, respecte a les altres CA. Per això van inventar la LOFCA(Llei Orgànica de Finançament de les CA) es a dir qui determina qui rep i que no es en funció del que aporta, li diuen quota solidaria i no es bilateral com es demanava en l’Estatut del 30 de Setembre.

Per voltes si diem si, estarem encadenant-nos els propers 25 anys a seguir penjant nosaltres i molts dels vostres fills d’això, que només servirà per que cada cop que vulguin treure’ns alguna competència no caldrà ni preguntar-nos, per seguir pidolant a Madrid el que es nostre, els nostres cales, els de tots nosaltres que treballem i vivim a Catalunya. Que si a Europa hi han retallades d’infraestructures serem els primers afectats. I en resum per que ja està be de la formula CyU/PSC aguantar+patir+miseria=seny qualssevol altres formulació es el trencament. Acabem amb dignitat.

No em vull extendrem en el ja es evident, ja ho explicarem fil per randa en campanya per que votar NO. El difícil es que la resta de partits regionalistes puguin explicar el SI. Potser es pensen que no tenim memoria . Nomes cal veure alguns videos

Aquest any per SantJordi ha estat una mica especial, donat que per motius de feina, he estat unamica lluny de casa, a Xina. La veritat érem amb un grup de companys i s’ens vafer molt dur, això de no poder sortir a passejar per les places i els carrers envoltatsde gent amb la rosa i el llibre mirant les paradetes, fent un cafè.

Molt dur, i semblamentida que fins que no ho tens no t’adones de la importància d’aquests diessenyalats, això si Senyera per lluir no ens va faltar i la vam portar a totarreu i mercès a les noves comunicacions i al vespre (hi ha sis hores dediferencia) vam poder gaudir d’una petita tournee per les Rambles en directa,de la ma d’un telèfon mòbil ( No vull pensar en el cost de la trucada, que totsvam poder compartir).

Es curiós, tots teníemdiferencies sobre país, estatut, però en aquella jornada i tant lluny de casatots i cadascun ens vam fer costat.

Va ser moltdivertit explicar mentre dinavem, la llegenda de Sant Jordi a un públic xinès amb traducciósimultània i recolzament de l’anglès. Inicialment van agafar un cabreig qued’un hi do, ja que per tradició cultural el drac representa la saviesa il’emperador. I explicar que un paio amb un pinxo el travessa i fuig amb lanoia, florint un roser del basal de sang, costava d’entendre, però al final elshi vam explicar que era una llegenda romàntica i que el drac representava en elmon occidental la maldat. A partir d’aquí aplaudiments i felicitacions per unahistoria tant maca. Sort també d’un grup de japonesos que ens feien costat.

Molt d’agrair elservei del gencat per l’enviament , de les roses i els llibres i als amicsque me les va enviar. Va ser un Sant Jordi “especial” d’aquells querecordarem sempre