També haig de dirque m’agrada el merder, i sobretot quan faig un “dixit” sense circumloquis, leslletres, ja ho heu pogut comprovar, no son el meu fort, veure com molts i moltes s’hoprenen a la valenta i no dona/home no! no es tracta d’això!, I ara no faig campanya, em costa molttraslladar tot allò que em roda al cap, a les tecles i a vegades faig sentencies sense voler-ho.
Però trankis! Intentarécontrolar, hem llegiré a poc a poc elsmeus post en els vostres blocs, abans de dir “enviar”.
Estic intentant desconnectarde tot els d’aquests darrers dies de : feina+ partit+referèndum .Suposo que comtots els que ens dediquem a aquest “hobby” que es diu militància. Ara tocabadar una mica , fer fotos, gaudir del bon temps, preparar la revetlla……..i tantes coses.
-
Sí home, vas deixant els teus missatgets per tots els blocs i ara véns aquí del rotllo “és que ningú no m’entén…” Au, que et moqui la iaia!
-
El comentari d’abans és només un exemple de comentari que en una conversa “parlada” podria tenir moltes i diverses entonacions, que inclús segons com podria ser catxondo, però que així llegit és un comentari una mica borde. O molt borde ara que me’l torno a llegir. Però vaja, per si no t’ha quedat clar… era bromaaaa! 😉
El que et vull dir és que a Internet som lectors, no “oïdors” i a part del recurs que tenim als emoticons per fer somriures o picades d’ull, ens hem d’esforçar una mica per llegir-nos tal com ens llegiran els altres.
T’he llegit alguns comentaris i sí, realment dóna la impressió que siguis una mica “tibat” ;-). I és clar, dius que ens ho prenem tot al peu de la lletra, però és que la lletra és l’únic peu que tenim!
El millor, i en part ho comentàvem al sopar per també evitar que se’t pengi la pàgina, és escriure els articles o comentaris (si són una mica llargs) en un editor de text a part, com pot ser el Bloc de Notas. Un cop escrit, te’l llegeixes, el repasses i quan estàs segur que has dit el que volies dir i que s’entendrà el que volies dir, fas un Tallar/Enganxar i cap amunt!En fi, llàstima que no vinguessis al sopar, et vas perdre unes bones croquetes i un bloc com Déu mana!
-
Maurici, dius que el peu (de lletra) es l’unic peu que tens, pero el cert es que tens croquetes (no s’oblidara mai).
I per el carlomagno (no es un conyac?) pren les coses tan a la broma com jo. I el que no s’ho cregui el porto als tribunals.
-
Collons, la història em recordarà com “el Maurici, el de les croquetes”. Donc sí, i no vegis la que em van muntar las croquetes el diumenge, totes dempeus i cridant “Som una ració i tenim dret a decidir!” 😉
-
Estic d’acord amb el tema de las croquetes, però jo diria que eren dues racions fent un partit de futbol, 😉
-
Ostres, merci dels vostres post, la veritat i amb sap greu lo de les croquetes ja que en soc un fan, pero ja hi haura un altre ocasioi per cert, Vives carlomagno sona a conyac de botellon, que t’han dit quelcom de la “guinyada” els companys de tertulia. apa somi, per Maurici quan he vist l’exemple. m’ha bullit una mica la sang, en un futur et fare cas, ……………espero
-
ei carlemany, jo també crec que et fa falta fer un ús més intensiu dels simleys per ajudar a comprendre en quin sentit parles 😉 Jo també he tingut més d’una vegada alguna emprenyada per algún comentari que anava de bon rotllo, però sense els smileys es pot malinterpretar i per això ja vaig decidir fa temps que segons què… millor dir-ho cara a cara 😀
Si és que ho volem tot, oi? 😀
-
Maurici quan he vist l’exemple. m’ha bullit una mica la sang,
Je, je, aquesta era la idea. Fixa’t que els dos missatges els he pujat en el mateix minut, de fet he escrit abans el segon que el primer. És que he pensat… “mira que si llegeix el primer missatge mentre estic escrivint el segon…” Je, je, quin cabreig haguessis agafat!
8 comments
Comments feed for this article
Trackback link: http://blocs.gracianet.cat/eppur_si_muove/2006/06/21/reflexions-kalimeriques-soc-un-incompres/trackback/