Ja fa dies que noescric, i no per falta de ganes si no pel munt de noticies amb que ensbombardegen el mundis media.

Si que puc començara nivell mundial amb un dels cabuts mes cabuts d’aquest planeta, i es en MrBush fill, en George i el seu company “mata-amics” en Rumsfeld, ens segueixen dientque el millor que han fet en aquesta vida es la guerra d’Irak, i en el bo i millor d’haver destruït un país, matar30.000 innocents en la seva majoria de, enviar a la mort prop de 2.000 marines,però aquests tranquils que en mort per Americà, i per la llibertat del monoccidental, això si la gran majoria eren afroamericans o hispans.

Per celebrar-ho tornen a fer una nova “intervenció de seguretat”, ambaquest nom tenen la barra de seguir matant gent, no havia acabat la guerra? No estavatot sota control? Està vist que els genocides, mai en tenen prou i mes si aldarrera hi han lobbies econòmics, com el petroli o les armes. George torna abeure…, tindrem un mon millor.

Un segon cabut, es el nostre veí Monsieur Villepin, entestata marginar a tot el jovent francès, a uns salaris miserables i a què a mes ames se’ls pugui tractar d’una manera vexatòria, es a dir se’ls pot despatxar delseu lloc de treball sense cap explicació.

Visca la Republicà! Visca els drets de laciutadania!. Desprès dels darrersdisturbis em sembla una pobra venjança per part del govern francès envers la joventutdel seu país per el que no ho sap : joventut=futur.

Lo curiós adiferencia de la revolta del Maig del 68 on els estudiants, volien sortir delsistema que els encorsetaba, en aquella societat. Ara els joves d’aquestarevolta volen entrar en el sistema com a membres de ple dret.

A nivell nacional,que hem de dir, si no el tema de l’Estatuet, a qui volen entabanar, que es elmillor que podíem aconseguir ?, A on està el pacte del 30/9? Per que no valoren l’aconseguitrespecte al que volíem? Si os fixeu, no hi ningú que s’impliqui a donar xifres,de què tenim i que no tenim, si ens diuen que es la primera vegada que elCongreso de los Diputados votarà un text on es parla de Catalunya com a Nació!!,heu llegit el preàmbul? Aquí el teniu :

El Parlament de Catalunya recogiendo el sentimiento y lavoluntad de la ciudadanía de Catalunya ha definido de forma ampliamentemayoritaria a Catalunya como nación. La Constitución española, en su artículosegundo, reconoce la realidad nacional de Catalunya como una nacionalidad"

Encara algú es creuque ens tenen per una Nació i tenim dret a decidir? Semble el text d’una reserva indià,es a dir nosaltres ens reconeguem com a nació pero per l’estat espanyol i laseva constitució som una nacionalitat, si voleu fer un petit experiment de caraals nacionalistes hispànics, canvieu Catalunya per Espanya i Espanya perEuropa. A què no els hi agrada?

Aquests son els cabutsi cabudes de la comissió constitucional els que estan molt contents amb el quehan obtingut IC, PSOE/PSC, CiU. I que a mes a mes s’entesten a comparar el votNO de ERC, amb el NO del PP, quanta demagògia! si seguim fil per randa tot elbenefici, tota la millora del nou estatut cauríem d’esquenes.

Si que esmillor que el que tenim (pobracomparança) però molt pitjor que l’acordat al Parlament de Catalunya.

No l’hauran depatir els que han donat el consentiment , el patirem tots els catalans icatalanes i els que no s’en senten, però viuen, treballen i paguen els impostosa Catalunya i reben les minses prestacions per ells i els seus fills aquí, els catalans/nesde butxaca.


Quan trigarem apidolar a Madrid? No gaire companys, amb el desgast i la pèrdua de dignitat queens tenen acostumats dels darrers 23 anys. Pero per foto que no quedi eh!

Dimecres passatmalauradament, moria una companya, de militància, de molts anys de militància,mes de 25, na Montserrat, una dona de pedra picada, amb un somriure dolç i uns ulls riallers.

Sindicalistaconvençuda, nacionalista i d’esquerres, va patir la guerra civil, el posterior franquisme i repressió,fins a la transició del “cafe para todos”.

Va lluitar des dela clandestinitat per un país i una societat mes justa. Mai es va jubilar, fapocs dies arrel de una visita a casaseva encara vam estar comentant l’ Estatut i que havien de lluitar senserendir-nos que als mes joves ens tocava ara, com ella havia fet fins a leshores. Encoratjava amb la seva veu amable, però al hora ferma i amb determinació.

Era d’aquelles personesque la podies trobar a qualsevol lloc de Gràcia, al mercat al casal, passejanten una plaça, sempre en companyia del seu marit i company en Josep, una parellad’aquelles fetes a mida.

Pensant amb ella ,em va venir un pensament, era la República, aquella dona valenta portant labandera republicana, l’essència de la justícia social, que comandava a totsel ciutadanes i ciutadans a la cerca dela llibertat, la igualtat i lafraternitat.

La tradicióbudista, ens faria pensar en que aviat tindrem un nano/a amb la sevareencarnació, per seguir progressant en el camí de la perfecció fins arribar alNirvana.

Potser algúd’aquella canalla que acompanyava als seus pares a la manifestació del 18 deFebrer, sigui l’escollit/escollida. Fins aviat República!

També voldriaafegir un record per en Joaquim, la seva família i en especial el seu fillMarc.

Aquest dissabte,hem fet historia, HISTORIA amb majúscules, tots, els que hi vam anar físicamento de cor a expressar que som una nació, iho sentim de veres, també la resta, queno van anar, que no volien anar i els que van menysprear tant als convocantscom els convocats

Si, si no ensquedem només amb els que vam fer acte de presencia, fóssim 1 milió, o 150.000persones, fixem-nos en els líders i els partits que no van anar, en els mitjansque no van voler programar les falques publicitàries, en els esforços perdeslegitimar la paraula del nostre poble, en aquests covards/es, que van pensarque no teníem orgull i que ara es volen apuntar al carro, com sempre, només calfer un comparatiu, ja no de les hemeroteques del mes de setembre/gener passatper saber qui es una nació i qui no, si no tant sols a les hemeroteques de lasetmana passada, de les hores prèvies, i clar tampoc poden faltar lesdeclaracions d’ahir i les d’avui.

Es pensen que nosabem llegir?, es pensen que ens hem tornat desmemoriats? Que no hi ha mitjansd’enregistrament? Que avui dic negre i demàho matiso per que sembli blanc? Que no ens adonem que son uns MENTIDERS??

Doncs que no s’equivoquin, els hi hem de demostrarque no som un ramat de beneits, llestos per fer-nos votar, segons convingui,que el dissabte hi era gent de tota mena i edat que volen, que volem ser una Nació,no un preàmbul , que ARA SI TOCA! Sr +, que no estem d’acord ni amb els seus pactes aMadrid ni amb el seguidisme de la resta de partits PSC, IC, que l’unic partit polític,i va ser durament criticat i vapulejat, que va convocar al dissabte 18 va serERC dintre de les 650 entitats ciutadanes.

Crec que han decomençar a plantejar noves estratègies les seves, com les del PP, ja lesconeixem tots, a mes les tenen suades i mig esquinçades pel us de 23 anys enganyant-nos sonmolts i ja hem sentit tot el repertori.

Per cert aprofitini renovin les seves direccions, donat que estan tant tronades com la seva formade fer política, vist l’article a L’Independent del Sr “Gamerus” de UDC intentantcontestar al magnífic article d’en Jordi Clotet i justificar el seu botiflerisme,ja dic les hemeroteques son per això, .

Suposo que el passatdissabte a la tarda , ell , el Sr “Gamerus”, si que devia jugar al mus amb elsseus companys de partit i com a parella d’un militant del PSOE o poser fins itot del PP, han col·laborat tant sovint en el govern d’aquest pais.

Parlin amb algunsdels seus militants, sobretot els que si que hi van anar dissabte, els hi ajudaràa cercar el seu catalanisme, malvenut a bon preu al mercat de la Moncloa. Per certdissabte també va haver fotos, però aquest cop amb catalans i catalanes.

Vull agrair a una persona que avui m’ha fet feliç, moltfeliç, per la seva frescor, per les seves paraules lleugeres, les seves descripcions, la poesia de la seva prosa. Complerta, plena,sensitiva, he gaudit com feia temps que no ho feia llegint els seus escrits ,m’hesentit com si fos al seu costat compartintel seu somni, l’he sentit molt a prop, no se com es, però les seves paraules dibuixant,i a mes a mes o diu, una persona profundament enamorada de la vida. Gracies,per aquests instants que han il·luminat una mica aquest dimecres endormiscat deFebrer.

Endavant, crec que ho fas molt be i desitjo, tant per tu com per mi, quepuguem compartir moments com els d’avui. Gracies Emma!!, per la teva mirada, pelteu somriure, pel teu peto.

Avui, es d’aquellsdies que ben be no saps ni que dir, desprès de la gira per als mitjans i elscarrers de la nostre capital, el tragicòmic “Marianicoel corto” ens ha delectat amb un bon grapat de mentides, com acostuma a fer,amb els altres dos components del “Trio Calavera” Zaplana i Acebes.

La pregunta que em ve al cap : “Això” es l’oposició? El partit que ha d’alternaral PSOE en la direcció de les espanyes? Doncs quina por!, però no por de quinadreta repressora, no que va! por de les desgracies que poden arribar a fer, perqueveient nomes el que arriben a dir imagineu-vos-ho.

Primer de tot es uncovard fixeu-vos mai mira de front, sempre la mirada perduda, balbuceja quan parla,triga a respondre es lent i li costa expressar-se, no te cap missatge mes queaquell que li han apuntat i a força de repetir-ho sembla que s’ho creu però no escapaç d’omplir ni tant sols amb imaginació allò que s’escapa.

Veient-lo amb la Mònica“Terribles” no vaig poder de fer un crit a l’estil d’en Puyal de “Mònica t’estimo!!!” quina dona, quinamirada, quina professional, va col·locar les preguntes com una experta llançadorade punyals, en Rajoy ja no sabia que era pitjor intentar esquivar-los o quedar-sequiet a esperar que passes tot.

  • “¿El castellano sufre persecucion?: No”, en aquesta a mes a mes raona per comparança amb la persecució i repressió del català durant la dictadura franquista, el Conseller Primer ha estat magnànim, suposo que com el bon mestre que es, no es desconeixença es estupidesa! .A qui vol enganyar? Potser es pensa que els nostres pares i avis no tenen memòria.
  • “¿Los catalanes somos insolidadarios? : No” evidentment si no que publiquin les balances de les autonomies, per que no ho han fet? Per la mateixa raó que torna a mentir i diu que ell es el president del PP, però no sap el que el partit fa, ahir vam poder escoltar una falca publicitari a les emissores andaluses del PP. No els hi cau la cara de vergonya de dir ell que diuen? Evidentment no!.

Patètica larecollida de signatures a la Diagonal, patètic el dinar al Circulo Equestre, niaquí es van poder estar de dir-li que ja hi ha prou home! I la resposta, “Me habre equivocado en las formas, pero noen el fondo” en Pique encara deu riure, potser es la torna, per l’estirada d’orellesque va patir a Madrid.

Be, ja hi tornem a ser, haig de dir que el cap desetmana, després de l’Assemblea de Barcelona on en J.L Carod-Rovira va estarbrillant, ha estat del tot millor isobretot gracies a en Jaume Clotet,periodista que escriu a l’Independent de Gràcia, i amb un article ha definit allò que sentim molts de nosaltres.

A l’article “l’últim soldat” descriu la situacióactual, de com tots i cadascun dels sotasignats de l’Estatut del 30 de setembrehan anat “caien” els uns per fidelitatals seus senyors d’espanya, PSc-PSOE, altres venuts al medía mundiper una foto i un “nosesapque” com CiU i altres, com els d’IC, aquests ja nifidels ni venuts mes aviat “regalats” per acontentar a la sociovergencia que s’aproxima, no fos cas que s’emprenyin.

Només queda ERC, enuna posició incomoda, mes aviat amenaçada per tots, tots els grups, partits imitjans de comunicació , que intentant presionarla , manipulant i mentint, fentxantatge, extorsionan aplicant tot allò que saben, només els hi queda fer-nos fora degovern i il·legalitzar-nos.

Però son maldestresi nosaltres tenim clar el que volem, el que no volem es ser partícips d’una mentida als nostres ciutadans, al nostrepaís, a la tasca de 20 mesos de redacció de l’Estatut, que si ves, no ens feia independents, si que ens podia començar aretornar tot allò que ens han pres/robat/espoliat a partir del 1714.

Va haver unaclariana en aquesta foscor, el període entre el 1931-1936 també protagonitzatper ERC, fins al punt de proclamar l’Estat Català, que evidentment es va saldaramb mes morts i repressió, inclòs el President de la Generalitat.


I es per això perdignitat, per convicció, que no podem donar suport a aquesta filfa que vanpactar CiU i PSOE, només volem defendre allò que van votar el 90% dels diputats, el que van decidir el 90% del Parlament. ERC només disposa de 23diputats, i la resta a on han fugit?

Hem de tenir memòriatots i cadascun, i a les properes eleccions escollir a aquell partit que deveritat defensa a Catalunya, a totes les Catalunyes, les socialment justes, lesnacionals, les lingüístiques, les de tots. Com va dir el President Companys “Totes les causes justes tenen un defensor, Catalunyanomés ens te a nosaltres” . ERC l’ultimsoldat.

Com que ahir ja vaig parlar prou de política aRadio Gracia i en podeu veure un resum a La Tortuga de Gràcia, avui aprofitaréper un parell de recomanacions de cap de setmana, una de cinema i una musical.


La de cinema es per“Memòries d’una geisha” on evidentment no es dona tot el detall del quedisposes a la novel·la, però es molt recomanable de veure tant si has llegit elllibre com si el vols llegir.

Els personatgesestant molt ben perfilats en aquesta pel·lícula de dones, per que es això una pel·lículade dones on els homes no tenen ni nom propi, si no apel·latius, com: Coronel, President o doctor Cranc, a on lesdones fan tot el treball, tot elprotagonisme, el positiu i el negatiu i els homes tant sols son actors passiusque pateixen les conseqüències de les accions de les protagonistes.

Magnifiques actriustotes elles, perfecte fotografia, llum, ambientació en aquest Japó provincial d’entreguerres,magnífics paisatges i el que a mi especialment li dona un encant a tot, a lesmirades llargues i expressives, per contra del rictus mancats d’emoció delsrostres perfectament maquillats, es la banda sonora de John Williams, un copmes aquest fantàstic compositor ha sabut expressar el que moltes vegades no elshi cal ni dir a les geishes.

La segona recomanacióes pel music de la contraportada d’avui de La Vanguardia en James Blunt, potserque tots i de segur que totes heu sentitaquesta cançó de “You are beatiful” doncs haig de dir que no es la millor quete en el seu àlbum Back to the bedlam,es un cantautor excepcional amb lletres senzilles que expliquen coses que hatots ens han passat un cop a la vida, en la cançó d’abans la historia, es unanoia que somriu al nostre protagonista al metro i ell ja es pensa que es ladona de la seva vida i li dedica la cançó.

Podeu veure el vídeo a : You’re Beautiful


You’rebeautiful. You’re beautiful.
You’rebeautiful, it’s true.
I saw you facein a crowded place,
And I don’tknow what to do,
‘Cause I’llnever be with you.

Ah! quina impotència!!, ens condenan a aquells quehem volgut ser fidels als nostres principis, quina societat tenim que n’obligaa passar per l’adreçador per no quedar malament?

I per cert, que es quedar malament? Fer allò de…..guanyar per que tot si val?, deixar companys de costat per aconseguir l’ascens?Mirem a dins dels nostres cors, si es això el que volem per la nostra societat,pels nostres fills, pel nostre futur.

Potser soc una mica ingenu, potser soc una micababau, però jo no vull això, admiro la gent que diu el que pensa i ho mantéfins al final, pesi a qui pesi, sensa enganyar a ningú, potser això no es la política,si mes no la de CiU, PSC e IC. L’altre dia sentim a Quatro al president delgovern espanyol mentint sobre allò que es tant evident, les seves promeseselectorals, es mes diu textualment “era un míting” es a dir als mítings tot sival oi?……

Ara CiU ens vol explicar que la culpa de tot la teel PSOE que ells van fer tot el que podien, de veritat algú s’ho pensa? Esperantque algú s’ho cregui? Si hagués estat així per que no comentar-ho amb la resta de partits, per que inclòs vadeixar de banda al seu soci en Duran i Lleida (que no sabem si es bo o dolent,deixar-lo de banda). En + (Mas), va fer com molts burgesos regionalistes de principis del seglepassat, anar a la capital (Madrid) aportar la senyora de compres (rebaixes) i tancar algun negoci, en aquest cas elNOSTRE negoci, L’ESTATUT i així ho va fer sense vergonya, hipotecant als seusconciutadans el futur d’ells i els seus fills, no els fills que tenen mútuaprivada i escola concertada, no aquells que ja tenen pla de pensions, noaquells que ja tenen resolt el tema de l’habitatge pel patrimoni familiar. Si no la gran majoriadels “catalans de butxaca”, els que no podem estalviar, ni podem pagarcomissions a les caixes ni als bancs, dels que dia a dia perdem capacitat depoder viure, avis i avies, amb una pensió per sota del nivell de vida que marcael nostre PIB.

I no ens enganyem pressionen a ERC, per justificar la seva errada, per encara mantindré la mentida comsi fos un pacte de tots. De tots menys nosaltres, ERC seguirà negociant, sabentde bona tinta que CiU va tancar el pacte sense possibilitat de res mes.

A mi, i hem sap greu dir-ho no m’ha sorprès lavenuda de CiU, era previsible ja ho van intentar durant la negociació alParlament de Catalunya, ja van jugar a posar-se durs, a amenaçar, a fer-se la foto amb en Maragall deixant al marge a laresta, li vam permetre per tirar endavant l’Estatut que ens faria respirar iseguir lluitant per portar endavant un projecte nacional. I ja hem vist que enpensen els de CiU si mes no la seva executiva, del sistema financer, de laparaula NACIÓ, ja ho hem vist…….

Potser cal que ho veiem tots els ciutadans i ciutadanes,el que ens han fet sota la connivència del PSOE, com ens han deixat sols tots icadascun dels nostres “socis” Un cop messols, però amb el cap alt, amb dignitat, la dignitat de ser lleials al nostre país,i amb el nostre Parlament.

ERC, mantindrà amb aquelles dues coses quecalen en aquests casos, dignitat i valentia, al pacte subscrit amb el poble de Catalunya. A pesarde la mofa i befa tant del PP com de la resta dels espanyols i regionalistes.

Ser o no ser,aquesta es la qüestió:

si pensa ambmés noblesa qui suporta
dards i fondesd’ultratjat fortuna,
o aquell ques’arma contra un mar de penes
i amb les armess’hi oposa per finir-les.

Morir, dormir:res més. I dir que acaben
amb un son les tristorsi els mil encontres
dels quals lacarn es natural hereva,
és una fi quedesitjar caldria devotament.

Morir, dormir.Dormir!…
qui sap sisomiar!… Vet aquí el tràngol;
que en aquestson de mort quins somnis poden
pervenir-nos,quan sigui ja despresa
la nostra pellmortal? … Això es detura:
aquest és eltemor que dóna el viure
tan llarg elpatiment. Car, qui voldria
sofrir lesburles i els cops de la vida,
els tropellsdel tirà, les fuetades
que ens vénendel superb, les agonies
d’un amormenyspreat, la inacabable
durada delpledeig, les insolències
de tots aquellsque ens manen, i les guitzes
que el mèritpacient rep dels indignes,
si hom potfer-se a si mateix el compte
amb un simplepunyal? Qui sostindria,
suant igrinyolant, el pes del viure,
si alguna cosano temés, darrera de la mort
(regiódesconeguda de la qual mai cap viatger no torna),
que enspertorba el valer i ens fa ajupir-nos
als mals queara sofrim, ans que llançar-nos
a d’altres queignorem?… I així va fent-nos
covardsa tots els homes la consciència;

« Older entries § Newer entries »

Aneu a la barra d'eines