Dimecres passatmalauradament, moria una companya, de militància, de molts anys de militància,mes de 25, na Montserrat, una dona de pedra picada, amb un somriure dolç i uns ulls riallers.

Sindicalistaconvençuda, nacionalista i d’esquerres, va patir la guerra civil, el posterior franquisme i repressió,fins a la transició del “cafe para todos”.

Va lluitar des dela clandestinitat per un país i una societat mes justa. Mai es va jubilar, fapocs dies arrel de una visita a casaseva encara vam estar comentant l’ Estatut i que havien de lluitar senserendir-nos que als mes joves ens tocava ara, com ella havia fet fins a leshores. Encoratjava amb la seva veu amable, però al hora ferma i amb determinació.

Era d’aquelles personesque la podies trobar a qualsevol lloc de Gràcia, al mercat al casal, passejanten una plaça, sempre en companyia del seu marit i company en Josep, una parellad’aquelles fetes a mida.

Pensant amb ella ,em va venir un pensament, era la República, aquella dona valenta portant labandera republicana, l’essència de la justícia social, que comandava a totsel ciutadanes i ciutadans a la cerca dela llibertat, la igualtat i lafraternitat.

La tradicióbudista, ens faria pensar en que aviat tindrem un nano/a amb la sevareencarnació, per seguir progressant en el camí de la perfecció fins arribar alNirvana.

Potser algúd’aquella canalla que acompanyava als seus pares a la manifestació del 18 deFebrer, sigui l’escollit/escollida. Fins aviat República!

També voldriaafegir un record per en Joaquim, la seva família i en especial el seu fillMarc.