Aquest any per SantJordi ha estat una mica especial, donat que per motius de feina, he estat unamica lluny de casa, a Xina. La veritat érem amb un grup de companys i s’ens vafer molt dur, això de no poder sortir a passejar per les places i els carrers envoltatsde gent amb la rosa i el llibre mirant les paradetes, fent un cafè.

Molt dur, i semblamentida que fins que no ho tens no t’adones de la importància d’aquests diessenyalats, això si Senyera per lluir no ens va faltar i la vam portar a totarreu i mercès a les noves comunicacions i al vespre (hi ha sis hores dediferencia) vam poder gaudir d’una petita tournee per les Rambles en directa,de la ma d’un telèfon mòbil ( No vull pensar en el cost de la trucada, que totsvam poder compartir).

Es curiós, tots teníemdiferencies sobre país, estatut, però en aquella jornada i tant lluny de casatots i cadascun ens vam fer costat.

Va ser moltdivertit explicar mentre dinavem, la llegenda de Sant Jordi a un públic xinès amb traducciósimultània i recolzament de l’anglès. Inicialment van agafar un cabreig qued’un hi do, ja que per tradició cultural el drac representa la saviesa il’emperador. I explicar que un paio amb un pinxo el travessa i fuig amb lanoia, florint un roser del basal de sang, costava d’entendre, però al final elshi vam explicar que era una llegenda romàntica i que el drac representava en elmon occidental la maldat. A partir d’aquí aplaudiments i felicitacions per unahistoria tant maca. Sort també d’un grup de japonesos que ens feien costat.

Molt d’agrair elservei del gencat per l’enviament , de les roses i els llibres i als amicsque me les va enviar. Va ser un Sant Jordi “especial” d’aquells querecordarem sempre