El mussol i la lluna

Como ese gran demócrata que es 20g32 se ha unido a ese otro gran demócrata que es greips y no me deja escribir en su blog, te contesto aquí a ti esperando que, probablemente, acabes haciendo como ellos y conviertas éste en el tercer blog más demócratico de gracianet:

@cani

yo he dicho que tu actúas “por omisión” y como actuar por “por omisión” defino el no censurar ciertos discursos desgraciadamente habituales en gracianet y cargar contra quien sí lo hace. Eso no implica que yo esté diciendo que tú vayas por ahí con esteladas ni que seas de Terra Lliure, pero sí que no censuras a quien pasea de tal guisa y lanza vítores al simpar grupo terorista catalán cuando bebe más de la cuenta. Tú verás por qué te ofendes.

Sobre banderas y demás, ya te he dicho lo que pienso: me limpio las posaderas con todas.

Acerca de eso que llamas “pseudo-insultos”, te agradecería que me indicases donde se supone que te he “pseudoinsultado”

Y sobre eso que sueltas de “pensa que si ets aquí a Catalunya per alguna cosa és” sobran los comentarios. Al final resultará que hay que pedir disculpas por vivir aquí y no pensar como algunos de los que aquí vivís….

Publicat per luisan — 21 Set 2007, 14:47

Ho sento, sé que algú ha posat un comentari, però no m’apareix.
L’altra dia ja em va passar. Ara poso aquest a veure si surt.

Home, ja ho hé solucionat. Uff!
A veure Luisan.
Em cansa molt. La veritat. Però que no sigui dit.
¿perquè he d’atacar a ningú que no m’ataca?
Jo, ara soc molt més radical, independentista i republicà que fa alguns anys. ¿perquè? per que estic fins el monyo de “eres muy simpàtico, no pareces catalan”, ” pues si todos los catalanes fuesen como tu”, “claro, eres catalan”, etc. etc. etc. I quan li dius “tu eres muy serio, no pareces andaluz” va i s’emprenya i acabem quasi a les mans. O sigui que “ells” (soc conscient que he escrit ells) poden dir el que volen i jo no, ja que com que soc català “se me supone”. Apa a c. a la via.
N’estic fart i això que jo era dels que pensava que tots som iguals. Però ja m’han tocat molt els atributs. I que m’els toquin suaument i segons qui, pot inclós agradar-me. Però altres, sense demanar ni permís no.
A més tinc edad per haver tingut moltes experiencies, incluides les osties per no cantar segons quina canço o no posar el braç de forma determinada o per haver-me dirigit en català a una persona que no ho era (i jo no ho sabia). O sigui que prou. Em planto i si vols, estic equivocat. Però s’ho han guanyat a pols. La paciencia te un limit i ja he arribat a limit raonable.
Darrera aquestes coses de promeses, més promeses, etc. que faci por un estat federal, que jo pagui, pagui i resulta que quan surto de Catalunya, tenen areas de servei inclòs carreteres secundaries pagades per l’Estat i jo no pugui anar a 50 quilómetres sense pagar autopista, no pugui agafar un tren a l’hora, no em garanteixin que pugui treballar amb l’ordinador (el meu actual medi de treball en un 70%), etc. I els meu clients de Madrid, Valladolid, o Talavera de la Reina, ni s’ho creuen. Pensen que ultimament m’he tornat un “viva la virgen” quan era tan puntual i exacte com un rellotge i tenia fama de seriós. Ells paguen menys que jo per viure, per tot i a sobre jo soc el tonto.
Crec que amb aquestes coses, s’ha de ser molt racional, o sigui tornem al 68 o demanem l’independencia. Pitjor no pot anar, impossible. Ni entrenant ho farien pitjor.
No espero que ho entenguis, però les coses son com son i no d’altre manera.
I no demano a ningú,(he dit ningú) que demani perdó per anar on sigui necessari per guanyar-se la vida. Però tampoc que em vingui a casa i vulgui imposar-me les regles del joc. Això només ho fan els que tenen dret de conquesta. ¿o es que és això?

Home, ja ho hé solucionat. Uff!
A veure Luisan.
Em cansa molt. La veritat. Però que no sigui dit.
¿perquè he d’atacar a ningú que no m’ataca?

Fácil: porque hace algo que va contra la sensatez y porque, aunque no te lo parezca, te ataca a ti. Creo que lo he dicho muchas veces, pero todo aquel que quiere convertir cultura o etnia en política hace un salto peligroso

Jo, ara soc molt més radical, independentista i republicà que fa alguns anys. ¿perquè? per que estic fins el monyo de “eres muy simpàtico, no pareces catalan”, ” pues si todos los catalanes fuesen como tu”, “claro, eres catalan”, etc. etc. etc. I quan li dius “tu eres muy serio, no pareces andaluz” va i s’emprenya i acabem quasi a les mans. O sigui que “ells” (soc conscient que he escrit ells) poden dir el que volen i jo no, ja que com que soc català “se me supone”. Apa a c. a la via.
N’estic fart i això que jo era dels que pensava que tots som iguals. Però ja m’han tocat molt els atributs. I que m’els toquin suaument i segons qui, pot inclós agradar-me. Però altres, sense demanar ni permís no.

Leyendo esto me siento reflejado. Supongo que te pasa lo mismo que me pasa a mí cuando me encuentro a cretinos que, por el mero hecho de hablar en castellano, dicen que soy un españolista. Da un cierto miedo, pero supongo que me pasa como a ti. De tanto decirme que soy españolista, me acabo comportando como tal y mandando a cagar a la vía -bonito dicho- a todos los que pontifican sobre mí sin conocerme. Me da que pensar, la verdad. Igual hasta nos pasa lo mismo y me equivoco contigo.

A més tinc edad per haver tingut moltes experiencies, incluides les osties per no cantar segons quina canço o no posar el braç de forma determinada o per haver-me dirigit en català a una persona que no ho era (i jo no ho sabia). O sigui que prou. Em planto i si vols, estic equivocat. Però s’ho han guanyat a pols. La paciencia te un limit i ja he arribat a limit raonable.

De nuevo, te digo que más de dos y doscientas veces me ha pasado lo mismo. Hostias no he recibido, pero malas caras y mohínes, a mansalva.

Darrera aquestes coses de promeses, més promeses, etc. que faci por un estat federal, que jo pagui, pagui i resulta que quan surto de Catalunya, tenen areas de servei inclòs carreteres secundaries pagades per l’Estat i jo no pugui anar a 50 quilómetres sense pagar autopista, no pugui agafar un tren a l’hora, no em garanteixin que pugui treballar amb l’ordinador (el meu actual medi de treball en un 70%), etc.

Sobre esto yo creo que en parte la culpa la tiene el propio nacionalismo catalán, que vive de la querella perpetua.

I els meu clients de Madrid, Valladolid, o Talavera de la Reina, ni s’ho creuen. Pensen que ultimament m’he tornat un “viva la virgen” quan era tan puntual i exacte com un rellotge i tenia fama de seriós. Ells paguen menys que jo per viure, per tot i a sobre jo soc el tonto.

Eso es relativo. Y lo es porque Madrid es más cara que Barcelona. Y lo sueldos son iguales. La dinámica no creo que sea España-Cataluña, sino megalópolis-resto del mundo

Crec que amb aquestes coses, s’ha de ser molt racional, o sigui tornem al 68 o demanem l’independencia. Pitjor no pot anar, impossible. Ni entrenant ho farien pitjor.

En California pasó lo mismo que aquí con el suministro eléctrico hace dos años. Me pregunto por qué.

No espero que ho entenguis, però les coses son com son i no d’altre manera.
I no demano a ningú,(he dit ningú) que demani perdó per anar on sigui necessari per guanyar-se la vida. Però tampoc que em vingui a casa i vulgui imposar-me les regles del joc. Això només ho fan els que tenen dret de conquesta. ¿o es que és això?

Para mí solo hay una regla de juego: un ciudadano, un voto. Lo demás da igual -y en ello incluyo los banderismo, los derechos históricos, los imperios y las águilas de San Juan, que manda cojones-

Doncs això.