M – Ho veus? Ja t’ho deia jo. Si és clar….
Ll – De que parlem? Comences així, i et penses que els altres et segueixen, però no….
M – Del català
Ll – I ¿què havia de veure?
M – Que si no és idioma oficial a Europa, és pel motiu que l’estat espanyol, no ho ha demanat. Ho acaba de dir oficialment un dels responsables d’aquestes coses a la Unió.
Ll – I per això m’has despertat? ¿què no ho sabies? Mira tu ara aquest amb que em surt.
M – Home, però no ho havien dit tan clar i català com ara.
Ll – A vegades em fa ràbia la teva candidesa…..sabent, com sé, de la teva mala llet…..ets un sac de sorpreses….
M – Candidesa, has dit?
Ll – Si, mussol, si. Això del català, com altres moltes coses que “depenen” del govern central, les corts de Madrid, etc. no es fa per que no els hi dona la gana. Ells son així, no hi donis mes voltes.
M – I no hi podríem fer alguna cosa?
Ll – Que bufó ets quan em mires amb aquests ullets i el posat tant innocent. Si no sabés que tot això és “pur teatre”. ¡Que ja fa temps ens coneixem amic mussol!, que tu sempre preguntes amb segones.
M – Pobre de mi. Si això del català és que l’estat no ho sabia. Ja veuràs, ara que ho saben i ho ha dit la Unió Europea, hi posaran fil a l’agulla i amb quatre dies….
Ll – Va jugar bé el Barça, no creus?
M – Ara, ¿perquè canvies de conversa?
Ll – Apa, bon dia, que tinc son….he estat donant voltes tota la nit.
M – Jo també i no faig tants escarafalls. Una cosa que comento….
Ll – Tapat que diuen que farà fresca…..
M – Buuub! Buuub!
Ll – Així, canta, canta….