Ll – Ahir vaig veure que vas anar a fer gent a la Diada.
M – Si, vaig aprofitar per, fent una volada, donar una volta per la Ronda, Pg. Lluís Companys, Parc de la Ciutadella, etc. després un vermutet i cap a casa.
Ll – I a pagar el Cani.
M – No, ell va fer també un recorregut semblant, però no va venir a fer el vermut, van anar a dinar a un restaurant de Gràcia.
Ll – Un dia tranquil?
M – Un dia de reflexions….
Ll – Quina por em fas…..
M – Vaig reflexionar sobre la Independència, això que diuen de que sols reivindiquem sobirania. Com si això de la sobirania fos reivindicar la barretina. I no és això, amics, no és això.
Ll – Llavors vol dir…més coses?
M – Mira el “sobiranisme” que tan retreuen els que volen desorientar, és poder disposar i distribuir els diners que es recapten a Catalunya. O sigui primer de tot, tenir els diners que ara fugen i segon poder distribuir-los en aquestes coses que diuen que son les reals.
Ll – Si però llavors és repartirien de qualsevol manera.
M – ¿Com? Sembla que no ho entens. Si democràticament tenim un govern, aquest farà els seus pressupostos d’acord amb la seva ideologia, les seves promeses electorals i després de debatreu al Parlament amb l’oposició, etc. O sigui serà un pressupost d’acord amb el que s’hagi votat.
Ll – I llavors?
M – Llavors es dedicaran els diners a les escoles, pisos, carreteres, medis de locomoció, etc.
Ll – O sigui que segons tu hi guanyaríem? Vull dir, en les coses de cada dia, en el que afecta a la gent del carrer?
M – Mira, ara sembla que tot el “sobiranisme” es retreu com si tot fos separar-se d’Espanya. I la cosa sobiranista de veritat és poder tenir el poder de recaptar els impostos, distribuir-los i gestionar totes les fases d’aquesta gestió. Mira Euskadi o Navarra. Son dos comunitat gestionades per partits ben diferents. Però tan uns com els altres gestionen tots els seus propis recursos. Ara ves-hi i mira com tenen el territori, com viuen i després m’ho expliques. Ells recullen els impostos i acorden les “col·laboracions” amb Madrid. I clar, sempre estan d’acord, més o menys, amb els pressupostos del Govern, ja que poc els afecta. Ells no reben rés o poc de Madrid, però tampoc paguen.
Ll – I això en dius tu “sobiranisme”?
M – Avui dia tot el sobiranisme és poder disposar de la pròpia cartera i distribuir-te els diners d’acord amb les teves necessitats. És evident que mai hi haurà diners suficients per fer-ho tot, però si en tens més, pots fer més coses.
Ll – I tu creus que ara és hora de fer reivindicacions? Creus que tothom ho entendrà?
M – Fa anys, el nostre client bàsic era Espanya, per la qual cosa l’empresariat pensava que mal o bé, s’havia de mantenir el client. Ara les nostres vendes a Espanya son menys de la meitat de les que externalitzem, o sigui que ja venem a fora del territori espanyol, més del 54% de les mercaderies produïdes a Catalunya. I anem a més.
Ll – Caram, o sigui que si Espanya ja no ens compra tan, tampoc hi perdem tan. ¿Es això?
M – Espanya encara és un molt bon client, però els clients compren si les coses son del seu gust i nivell requerit. O sigui que pot haver un boicot a un producte o als productes catalans, però ara ja tenim nous clients fora que podrien fer menys greu un cas així. I per altra part som molt bon clients d’Espanya, o sigui que ara comprem més que no venem. I això també ho tindrien de tenir en compte ells. Comprem més del que els venem.
Ll – Ja ho entenc, l’independència passa per una independència econòmica.
M – Sempre és així. Les raons nacionalistes sempre les volen fer passar per una cosa emocional, i al final, si ho analitzes son factors econòmics.
Ll – I els que viuen aquí i es senten espanyols? No ho voldrien.
M – Mira, els problemes que dona la Renfe, la Fecsa o qui sigui. Pensa a qui van deixar tirat a l’estació, o sense llum. ¿Només eren catalanistes? Eren gent que podia ser de tot, sentir-se espanyol, bolivià o xinés. Tots a les fosques per una falta d’inversió. El mal no el fan als nacionalistes catalans, el mal és a tota la població, catalans, espanyols, emigrants o turistes. Tots en reben les conseqüències. Per tan tots han de reclamar més inversions i més serveis.
Ll – O sigui que tots? Ja ho veig. Però ho poden fer des de Madrid.
M – Mira, Renfe i el seu problema. Per resoldre el problema han optat per portar aquí el seu coordinador. O sigui que el govern mateix reconeix que la manera de gestionar els problemes és la proximitat. Més clar l’aigua.
Ll – Això és veritat……
M – O sigui el “sobiranisme” és tenir diners per solucionar problemes. Els problemes dels que, no oblidis, paguen els impostos, siguin quins siguin els seus orígens, gustos i tendències.
Ll – O sigui visca l’independencia?
M – És la solució pels que no tenen pis, pels trens, per les carreteres, etc. Una solució no miraculosa, però la via. I és sobiranisme pràctic.
Ll – Però tu no pagues impostos.
M – Ni jo ni tu. ¿has vist algun mussol que en pagui?
Ll – No parlem d’això que igual ens en fan pagar…..No hem dit res. Bona Diada.
M – Bona Diada.