Ll – Que tal va tot?
M – Un dia dolent
Ll – ¿Què tens?
M – No ho sé. No tinc ganes de fer res.
Ll – El millor per això és Dieta, Activitat i Alegria.
M – Si només em dius això.
Ll – Això també és el canvi de temps
M – Potser si.
Ll – Et veig molt fluix. ¿No serà que estàs malalt?
M – De l’ànima….potser si…
Ll – Ara fas teatre. Mira que t’agrada que et planyin. Espavila tio.
M – ¿No has tingut mai un mal dia?
Ll – Apa, pren una aspirina i llestos.
M – Medicus curat, natura sanat.
Ll – Si ja ho sé que el metge cura, però és la natura la que sana. Però alguna cosa has de fer. ¿No veus que quedar-se quiet i melancòlic no porta enlloc?
M – Com deia Victor Hugo “la mélancolie, c’est le bonheur d’être triste”
Ll – O sigui que això del mal i tota la comèdia, només és un pretext per anar dient bajanades i no fotre brot.
M – És que avui no tinc el dia.
Ll – Doncs hem de fer alguna cosa. A veure, ¿vols un gelat?
M – No, avui no en tinc ganes…
Ll – Ja sé el que tens….mira si et conec.
M – I ¿quina bajanada diràs ara?
Ll – Tens mal de cap, el cos com contusionat, no tens ganes de fer res, et fa mal inclòs l’estomac, tens…..
M – Si, tinc tot això….¿que passa?
Ll – Que t’has fotut un tip d’alguna cosa i ara en pagues les conseqüències.
M – Mira l’espavilada….
Ll – Si, que et conec millor que si t’hagués parit.
M – Vaig néixer d’un ou, a mi no em van parir. A més no he pres res d’estrany, ni en quantitat, ni…….res
Ll – Ho veus? La mala llet segueix intacta. Això vol dir que no tens res.
M – Apa, deixem estar tranquil. Em sembla que és del cor.
Ll – Si home, ¿ara representes el malalt imaginari de Moliere?
M – Mira que ets pesada. No em pots deixar tranquil?
Ll – Això ho soluciono jo, com soc la Lluna.
M – En un cova.
Ll – Tu ves fent conyeta i veuràs com dintre d’una mica ja tornes a la “normalitat”
M – ¿Perquè em martiritzes tant? Deixem tranquil, aquí quietet, dormiré una mica….
Ll – Si home, ara mateix et prens una mica de magnèsia o una mica de poliol i llestos. Ara mateix ho preparo. Ja veuràs que amb l’estomac bé, tot va millor. A més hem d’ajudar al Cani a fer allò dels arbres de Gràcia.
M –¿Perquè no podré tindre un dia com qualsevol? Si home, ara em posaré a treballar amb els arbres, que ho faci el Cani. Vaig al cau i així em deixarà tranquil. Estic fatal……