Ll – Què fas? Avui sembla molt tranquil tot.
M – Estic fent l’equipatge.
Ll – Marxes?
M – Calla, calla, que no et senti….
Ll – No pateixis, està distret fent coses a la cuina.
M – Doncs estic fent l’equipatge i em ficaré a la maleta del cani…
Ll – Atenció que ara les regiren, les maletes.
M – Com que soc molt virtual, no crec que em trobin.
Ll – I que fas?
M – Me’n vaig a Sicília amb el cani i la seva dona.
Ll – I que hi vas a fer?
M – A veure mon, a veure si veig alguna imatge de la meva protectora Atenea.
Ll – No crec.
M – M’han dit que hi ha molta cosa dels grecs.
Ll – Si, molta i algunes conservades molt bé.
M – Tu ho coneixes?
Ll – Home, jo he donat infinitat de voltes al mon aquest teu i ho he vist quasi tot. No veus que jo he vist desembarcar als grecs a Sicília….fa temps.
M – Es clar, ja no hi pensava que tu erets tan…..longeva.
Ll – Anaves a dir vella.
M – Deu me’n guardi, dir una cosa així a una dona tan bonica i jovenívola. Seria una falta imperdonable.
Ll – Em pensava…..
M – Espero que no l’hi diguis res…
Ll – A qui?
M – A aquests dos…..ja saps, muts i a la gàbia.
Ll – I no tens por que et descobreixin?
M – El cani segur que no, és molt despistat. La seva dona, no et diré que ho vegi, però em faré el tonto….
Ll – Si, que a tu ja et surt força bé….
M – El què?
Ll – Vull dir que tu sempre has estat un bon actor, que saps fer comèdia.
M – Ja veig la segona intenció, però avui t’ho perdono. Ara deixem que he de fer la maleta.
Ll – Què hi poses a la maleta?
M – Unes plomes de recanvi, les olleres de sol, una crema pel sol, la màquina de fotos, i quatre tonteries més.
Ll – Si fas fotos, no cal que les ensenyis. Vaja un rotllo això de veure les fotos de les vacances….
M – Jo les faig molt bé. Soc un gran fotògraf.
Ll – No ho dubto, però com que jo ho he vist en directe, ja no cal. M’escrius una postal i llestos.
M – Mira, potser si. ¿Es menja bé?
Ll – Home, la teva pregunta preferida. Si molt bé, i tenen bons vins, olis, i tot plegat.
M – Creus que el cani em convidarà algun dia?
Ll – Si et troba de polissó a la seva maleta, no crec.
M – Hauré de fer alguna cosa….
Ll – Jo de tu no ho faria…es pot emprenyar.
M – No ho crec, és bon jan.
Ll – Si però quan s’emprenya…te un “pronto”
M – Esperem que s’ho agafi bé.
Ll – Esperem, bé, fins la tornada.
M – Adéu i bones vacances. Ja te’n faré cinc cèntims quan tornem.
Ll – Si no et deixa allà….ves en compte.
M – Hi aniré. Fins la tornada….una abraçada, vinga, que no sigui dit.
Ll – En el fons ets una bona persona, ai, perdona, vull dir un bon mussol.