Lluna – Hola Cani, has vist el mussol?
C – Si, va tornar amb nosaltres l’altra dia, però crec que està fotut.
Ll – Ha agafat alguna cosa?
C – S’ha fotut cec de “cannoli”, “graniti” i per descomptat de altres coses.
Ll – L’ha perdut la gola, com sempre. Quan veu un dolç perd l’oremus.
C – Un dolç o unes garoines o unes sardines, o el que sigui bo.
Ll – I parlant d’altre ¿com us va anar?
C – Molt bé, encara que ara estem una mica cansats. Hem volgut fer moltes coses en molt pocs dies i allà tens tant per veure.
Ll – I aquests dies ha fet calor….
C – Si, sort dels aires condicionats.
Ll – Que heu vist?
C – Vam anar a Palerm i el primer dia ja vam fer més de cent quilòmetres per veure Cefalú. Per cert molt maco, encara que molt turista, com a tots els llocs bonics que vam ser.
Ll – Vareu fer Palerm, després cap al sud, després la costa jònica?
C – Si, primer vam anar a Roma, de Roma a Palerm, després Agrigento, Catania, Milà i Barcelona.
Ll – I veu anar amb un autocar?
C – No vam llogar un cotxe i apa, a espavilar-te. És com m’agrada a mi, anar a la meva, com sempre.
Ll – Poc social, no?
C – No, sempre he sigut així, no m’agrada que em diguin el que he de fer. Vull sempre anar a la meva.
Ll – I que tal anar amb cotxe per Sicília?
C – Tota una experiència. Ens van adjudicar un Lancia petit, de dues portes amb canvi seqüencial i aire condicionat, de color blau cel i motor diesel.
Ll – I t’hi vas entendre?
C – És un verdader plaer. Petit, amb una certa potencia, i no has d’anar canviant, o si ho vols fer, ho fas. Encara que el canvi seqüencial de la Fiat no és l’ideal ja que no reté a les pendents i has d’anar corregint sempre. Però molt bé.
Ll – I que tal la conducció a Sicília?
C – Que vols que et digui? No fan cas de les senyals, ni semàfors, ni línia continua, ni quasi res, però tot és problema dels deu minuts primers, després t’integres i ja saps que qui posa el morro primer, passa. Vas amb més tensió, però he tornat viu i no m’he fotut cap pinya. Encara no sé com ha sigut, però ha estat bé.
Ll – Ho recomanes?
C – El viatge és molt bonic, tenen coses meravelloses, encara que una mica deixades, però és com tot. Tenen més coses antigues que noves….
Ll – I moltes runes d’altres èpoques…
C – Uns teatres grecs i romans, uns mosaics, uns temples, i milers d’esglésies de totes les èpoques, especialment barroques.
Ll – O sigui que us ha agradat?
C – Molt, tens la part cultural, la gastronòmica, la antropològica, i el paisatge….vaja, que ens ha agradat molt.
Ll – I el mussol que deia.
C – Te moltes galtes. El vam descobrir quan vaig obrir la motxilla a l’avió d’anada. Volia canviar-me les ulleres i me’l trobo allà, mirant-me i rient em diu “hola”. Si hagués pogut obrir la finestra el llenço.
Ll – Pobret, el mataries….
C – No, que ell sap volar.
Ll – O sigui que l’heu arrossegat tot el viatge?
C – ¿Que volies que féssim? I encara es queixava que a la nit no el deixava entrar a l’habitació. Li buscava un arbre i, apa, allà a l’olivera, que és el seu.
Ll – Però li vas donar de menjar?
C – I com menja el tio. D’aigua poca, però de peix, marisc, etc. un munt. I alguna vegada picant del plat de la taula del veí. Un “jeta” és el mussol. L’haguessis vist menjant “cannottis”, se’ls fotia com si res…..
Ll – Si, no cal que m’ho expliquis. ¿I dius que està malalt?
C – Suposo que empatxat, al menys estarà uns dies quiet.
Ll – Igual està preparant-se per la Festa Major. Ara toca la segona part….
C – Però aquesta se la pagarà ell, que ja n’estic fart de pagar-li els vicis.
Ll – La sap molt llarga.