M – Et puc fer una pregunta? Ja sé que a una dona no se li pregunta, però….
Ll – Tampoc tu ets un humà. O sigui que ja ens coneixem i ser respectuós no és el teu fort. Apa, fes la pregunta. Que no vol dir que la contesti…
M – Tu quans anys tens?
Ll – Uy, soc molt joveneta.
M – Homé, molt joveneta….no sé si ho definiria així..
Ll – Total poc més de 4.500 milions d’anys…no és res. La Terra en te més…sembla.
M – Tot és relatiu, veritat? A mi mateix quan me’n faries?
Ll – No comparis, si quasi no has existit, comparat amb mi. Que tens, vuit anys o nou?
M – Si que em fas vell. Bé, és igual
Ll – I perquè ho preguntes?
M – La Pamela Anderson en fa quaranta….
Ll – I que te aquesta senyora per que un mussol la mencioni?
M – Res, res. A mi no m’agrada….
Ll – No? Però si ets un masclista indecent…..
M – He dit que no m’agrada….no ho entens? No m’agradaaaaa…
Ll – Llavors?
M – Em fan gràcia aquestes dones que en lloc d’ampliar el cervellet, amplien els pectorals. Ja sé que és una opció, però…..
Ll – I qui en te la culpa? Si es pagués més per un doctorat en filosofia que per una peli d’aquestes que ensenyen els atributs…potser la cosa canviaria.
M – O sigui que la culpa és del “mercat”?
Ll – No, home, no, el “mercat” que tu dius és un reflexa cultural. I ja sabem allò de que “dos….d’això que tant te la Pamela….tiren més que dos carretes”.
Ll – Per cert. A tu no t’agrada? Mira que em costa creure una cosa així.
M – Cert el que dius del “mercat”. Els humans son així. Per altra part a mi no m’agrada i pots entendre-ho fàcilment. Primer que no te plomes. I a mi m’agraden unes plometes ben posades, uns ulls grans, un bec punxegut, ….uf….vaja, una mussoleta ben rodoneta i flonja….i no aquestes “coses” de la Pamela. Que per cert hauriem d’honorar el seu cirurgià que no pas ella, que sols ha deixat fer al que li va fer la instal·lació de les pròtesi. Per cert tu també ets ben rodoneta…no?
Ll – M’estàs fent la rosca?
M – No, dona, no. Sols que m’agrada la teva llum i tot això. Et miro com una “inspiradora” dels humans. Que tampoc entenc que hi veuen….
Ll – Que soc un referent cultural, una inspiració romàntica, que genero els moviments del mar, …
M – No serà que al fer llum els treus una gran quantitat de por a la foscor?
Ll – Tu i les teves teories racionalistes….Uf. quina poca cavallerositat.
M – Que he dit ara?