M – El turisme és important per a Catalunya?
Ll – Molt, és molt important ¿perquè?
M – Estic pensant en un anunci per potenciar-ho.
Ll – No em diguis? I de que parlarà, de Montserrat, de Gaudí, de les platges, …..
M – No, del tren.
Ll – Que dius? ¿el tren? ¿quin tren?
M – El tren de rodalies.
Ll – Suposo que ho dius en broma,….no?….no, ja veig que no ho dius en broma.
M – Molt seriosament….
Ll – No acabo d’entendre això de rodalies. Si va molt malament, és un desastre….com pots parlar de que algú vingui a patir els retards, els canvis constants, haver d’agafar un autobús, etc.
M – Precisament per això.
Ll – I tu creus que algú vindrà a patir aquest turment?
M – Segons com ho venguis.
Ll – Creus que es pot “vendre” bé? Series un geni…
M – Fàcil, molt fàcil.
Ll – Explica, explica…
M – El lema seria “Catalunya, els transports del segle XVIII” o “Vine a conèixer com viatjaven els teus avis. Catalunya els trens de l’antiguitat”
Ll – Saps que et dic? Que no em desagrada….em pensava que era una bajanada, però veig que ets més lúcid del que em pensava.
M – Ho veus? Sempre parlo amb profunditat…el que passa es que tu ho banalitzes tot…
Ll – I llavors seria veritat allò de que els catalans de les pedres en fan pans…oi?
M – Amb el que guanyéssim podríem fer una xarxa complementaria que funcioni com si fóssim en el segle actual, com a mínim.
Ll – Genial, ¿ho proposem al Montilla?
M – Vull cobrar els drets de la idea.
Ll – Ja hi som, el teu desmesurat afany de guanyar diners.
M – Tu ves donant idees de franc….