Ll – Tu, ¿que em sents?
M – ………….
Ll – Digues alguna cosa, tio, que fa molts dies que ni tu ni en Cani respireu….
M- ……………….
Ll – Sé que ets aquí. No veus que t’estic veien aquí a la branca de l’olivera com un mussol, mai ben dit.
M- Uffff……
Ll – Que tens? Algun problema, un desengany, problemes econòmics, digues…
M – Estic rumiant de presentar-me a president, ministre, qualsevol cosa.
Ll – Bufa, no piques una mica alt?
M – Qualsevol pot ser ministre.
Ll – No diguis això….cal tenir un cap….
M – I uns peus, i una nàpia, i una boca, i….
Ll – Un cap una mica ben amoblat, volia dir
M – Si? No fotis…..mira el que fan….
Ll – Home, fan coses importants…dic jo.
M – Si? Planificació molt bona….mira, primer tren de gran velocitat per unir dos llocs que no feia falta tant, i deixar fet un bunyol la línea més important que és el corredor mediterrani amb França, o el Lisboa – Madrid – Paris.
Ll – Es que eren de Sevilla…i Andalusia necessitava un acta de bona voluntat.
M – Si, aquí tot va de bona voluntat. Mira les rodalies….
Ll – Si, un problema, però és per culpa de l’AVE.
M – Si? No siguis ridícula. És culpa d’una enorme i extensíssima falta de criteri, planificació, voluntat, menyspreu, i un llarg etc. o sigui incapacitat. El que deia, qualsevol pot ser ministre….i si no mira els resultats.
Ll – Tot ho carregues a la pobra ministra…
M – No, no, s’ho poden repartir entre els ministres d’aquestes coses des que es va començar a parlar. I van dos partits, o sigui que segueixo dient, qualsevol pot ser ministre i president.
Ll – President també? No en fas un grà massa?
M – Si no els dimiteix immediatament, vol dir que hi està d’acord i si hi està d’acord és tan culpable com l’altra o més, ja que ho veu i no fa res per resoldre-ho. Qualsevol pot ser president,
Ll – I tu que faries?
M – Depèn. Si em fessin ministre, continuar com ho fan ara. Anar cobrant cada més, esperar les vacances i de tant en tant dir per la tele que son coses de força major i que el ministeri meu no en te cap culpa, que la culpa és del maquinista, del revisor, del senyor que porta el paraigües, d’aquell que passa per allà, de la comunitat autònoma, del temps imprevisible, de la via, de…..
Ll – Para, para…..I si fossis president?
M – Que prometo que immediatament faré que el ministre prengui cartes en aquest assumpte primordial per l’economia de l’Estat, que el partit polític de l’oposició va deixar el projecte molt malament, però que estem invertint mols milions de euros en posar-ho al dia i que prometo que dintre d’un any ho tindrem pràcticament acabat gràcies a la nostra ferma voluntat….
Ll – Para el carro…que això ja ho conec.
M – Serviria o no?
Ll – Home, la veritat és que la Renfe seguiria feta una bona casa de barrets, però tu triomfaries.
M – Es que qualsevol pot ser president, ministre, director general….etc. Fins i tot ciutadà, que et prenen el pel, t’estafen i no dius més que tonteries a la tele.
Ll – Uy, ara hi veig una revolució…..o no?
M – Revolució? Que és això…..pagar més?