M – Avui quasi no se’t veu.
Ll – Pel que s’ha de veure..
M – Ja ho pots dir…avui estic decidint fer un canvi a la meva vida…
Ll – ¿Si? Explica, explica,….
M – Doncs resulta que últimament em trobo una mica nerviós. Escolto el que diuen alguns partits i em puja la tensió, em ve una cosa a l’estomac, etc. Miro els diaris i més de la mateixa medicina, a més de morts i més morts per l’absurda guerra de l’orient entre uns i altres. Miro el futbol i sembla una altra guerra amb tensions, que si uns que si els altres. A més la feina, que ara sembla que tot corri pressa i encara som a Maig i ja comencem a tenir els símptomes de les “ultimes hores”, quan no serà fins juliol. El metge que diu que m’he d’aprimar una mica, etc. Tot son tensions i més tensions…
Ll – No t’ho prenguis tan a pit. Encara que aprimar-te uns quilets no et vindria malament. T’ho dic de bon rotllo. ¿I que has decidir?
M – Segons el metge va estar donant-me la tabarra del cafè i el tabac.
Ll – Si, el cafè i el tabac no van bé si tens la tensió alta…
M – Estic estupendament de tensió, perfecte, diu el mateix metge. El que passa és que vol que deixi el cafè…
Ll – I el tabac, no?
M – Sempre m’havia dit que primer deixes el cafè, que el tabac ja el deixaria i que ell em donaria unes pastilles, etc. per deixar-ho, ja que era més addictiu que el cafè i no prendre cafè ajudaria.
Ll – I tu, ni cas, apa, cafè, copa i puro….com si ho veies.
M – No te’n enteres de res…oi?
Ll – De que he d’assabentar-me?
M – Quant fa que no em veus fumar? Mira que aviat farà un any que ni el tasto….i no en tinc cap mena de mono.
Ll – Es veritat….fa temps que no veig fum….mira tu, que ho vas deixar?
M – Si, es clar. Tampoc era un gran fumador…o sigui que cap trauma.
Ll – Però no havies de deixar el cafè primer?
M – Si, però he decidit fer un canvi. Ara deixaré el futbol, la política, les guerres, em prendré la feina amb més “filosofia”, o sigui si arribo bé i si no que ho faci un altre que en sàpiga més….
Ll – …i deixaràs de prendre cafè…com si ho veies.
M – Doncs no, ara m’inclino pel cafè. Em dedicaré a prendre el cafè amb més tranquil·litat, buscar un lloc on facin un bon cafè, prendre el temps precís, assaborir-lo i gaudir d’un moment íntim de distensió, plaer i tranquil·litat. El que es diu “ritual íntim del cafetó”, tot un plaer, transgressor, intel·lectual, intel·ligent, i….ple de vici i dissipació….sense pudor, a la vista de tothom….amb total impunitat i exhibicionisme….
Ll – Si és així com expliques……..crec que hem de prendre una decisió…..adient a tot….¿serà moral?
M – Ens inclinem pel cafè….ja està decidit.
Ll – M’apunto al cafè….ser transgressora em fa sentir un no sé què….o que emocionant!
M – ( Mireu si és fàcil fer feliç a la gent. Encara que a prendre cafè i aniré sol…)