Ll – No m’espantis! Tu també?
M – La frase era Tu també Brutus?
Ll – No, si em referia a si t’has fet d’un partit, o has fet el teu?
M – No, de moment només he fet les “normes electorals” del meu partit.
Ll – Faria riure, un partit que podria dir-se Mussols Ofuscats Catalans, o sigui MOC, mal nom per un partit. Tothom vindria amb mocadors…ja, ja, ja,
M – Tu riu, riu, que la meva estratègia faria venir molta gent, i adéu abstenció.
Ll – Que faries tu que no s’hagi fet? No veus que tenen verdaders mags del màrqueting polític.
M – Tu saps el perquè la gent no va votar?
Ll – Tu sí? Renoi, si ho saps et faràs mil·lionari, no pararan de demanar-te col·laboracions, entrevistes, conferencies,….inclòs podries anar a Georgetown…tu ja saps anglès oi?
M – Si, no faltaria més, jo l’anglès el parlo a l’intimida’t i fora de l’alcova també.
Ll – La mussola és anglesa? La primera noticia..
M – No dona, no, la mussola és poliglota, però a veure, ¿de que parlàvem? Es que em fas girar el cervell….quina dona.
Ll – De l’estratègia de les eleccions. Encara que avui és Sant Pascual Bailon, dia molt assenyalat….per a tu.
M – Si cert. Però ara parlem de les eleccions, mira primer de tot has d’observar. Tu si vols que la gent vingui, que has de fer?
Ll – Anunciar-ho. Ja ho fan els partits.
M – Si, anunciar-ho, però dir “hi haurà una copeta” o “farem un xeflis” o “farem el vermut” o “ens prendrem un rostit de bou” o “farem un àpat” o millor “croquetes per tothom”, com els de Gracianet.
Ll – I la gent vindrà? No veus que pensen “aquests em volen cobrar per un xeflis de no rés, com un dinar al Bulli”.
M – No, has de dir, també, les paraules màgiques “de franc per a tothom” i segur que omples qualsevol plaça de Gràcia fins dalt. I dubto que alguna plaça tingues prou cabuda.
Ll – Però això val molts euro i després ningú t’assegura que et votaran…
M – Un estomac agraït val més que qualsevol argument…No és barat, però jo no parlo de barat, jo parlo d’efectivitat. La gent pensaria “si aquest és capaç de fer-me un àpat gratuït, que no podrà fer?”
Ll – I amb això es basa la teva campanya?
M – Aquesta és només la primera. O sigui, omplir el pap de la gent abans de omplir-li el cap d’arguments.
Ll – Molt be, i després?
M – Com ha dit un amic meu a l’Avui, no fer travestisme, o sigui no disfressar-me, anar de mussol, guapo o lleig, somrient o maldestre o calb o alt o amb arrugues, o sigui sense “tractaments” d’imatge.
Ll – Aquests retocs son una anècdota, no tenen importància.
M – No és això, companya, no és això. El que jo vull dir son els “retocs” ideològics. O sigui que si ets de dretes no diguis que la propietat col·lectiva és una de les teves promeses, per dir alguna cosa. La gent no traga.
Ll – Doncs trobo que encara “tragan” molt.
M – Ara parles de menjar o de política?
Ll – Be, deixem-ho. I tu creus que així aconseguiries ser l’escolli’t?
M – Mira, ara mateix penso que em presentaré com alcalde del bosc. Ho he decidit.
Ll – No serà molta responsabilitat per un mussol poca-solta com tu?
M – Veus, tu ja fas la contra i això m’estimula molt. El dia que sigui alcalde, tu pagaràs un cànon de lluminositat….
Ll – A veure si ara m’hauré de presentar jo?
M – Tu no estàs empadronada, je, je, t’he ben fotut.
Ll – Si tu surts alcalde no penso venir més per aquí.
M – M’hi hauré d’afanyar força….a veure, qui em pot votar a mi…..la guineu, no, el corb, tampoc, el ratolí i tota la seva parentela, ni parlar-ne….difícil, més estimul….
Ll – Uf, quina bestieta més somiatruites, capgròs i emprenyador….uf!