M – Mira que diu el diari.
Ll – Si, ja ho vaig veure ahir. Una dona que es va morir i no la descobreixen fins que el nou inquilí arriba al pis. Vaja un ensurt del nou inquilí, trobar-te un mort en el pis que acabes de comprar.
M – Si, un ensurt, però el fons és demencial.
Ll – Quina casualitat, ja hi has trobat un “fons”
M – És que si només llegim i no pensem….de que serveix comprar el diari?
Ll – I quina “lectura” en fas?
M – Molt senzill. El pis és més important que les persones que hi viuen.
Ll – Bufa, vas fort avui.
M – Que pots pensar?
Ll – Un accident?
M – Res, res. Una dona deixa de pagar i ràpidament es mou tothom per subhastar el pis i “recuperar” els diners. Que la dona es trobi malament, estigui malalta o es mori, és secundari. El més important és el valor del pis…
Ll – No és això….
M – Ah, no? Doncs que és?
Ll – Que la dona no tenia família coneguda, que la seva família no li feia ni cas…
M – Si, en això tens raó. La dona no tenia amics, ni família, ni tan sols bons veïns. Quasi ningú es va moure per saber que passava.
Ll – Molt lamentable, per cert, que ningú és mogui per a tu.
M – Però algú si es va moure. No tothom és tan descuidat.
Ll – Aaa, si? Qui? Al diari no ho he vist…
M – Els del banc, hisenda, etc. Aquests si que van actuar i ràpidament, va deixar de pagar i ¡plas! Actuació immediata. Ni van anar al pis, tot a distancia, i això que no son cap ajuntament…que ara diuen que tots els tràmits es podran fer per Internet.
Ll – Per què ets tan desagradable dient les coses?
M – No va ser així?
Ll – Diguem que tot va ser legal. Per tant…
M – Per tan el que jo penso és cert. És més important pagar que res més. Si no pagues, és igual que et moris o que siguis viu. Pagar és d’important, la resta pot fer-se de més o de menys.
Ll – Es que pagar “també” és important, si no…
M – Res, dona, res. Mireu per on vulguis, la dona va ser “descoberta” per no pagar, si hagués tingut un servei automàtic de pagament, encara estaria allà de cos present i dins de 2000 anys haguessin trobat la seva mòmia….com els faraons. Per cert ¿en Ramsés pagava? Deu valdre un “paston” viure a les piràmides o a la vall dels reis ¿no?
Ll – Au, va, que l’olla sembla que se’n va una mica ¿no? ¿a que ve ara en Ramsés? És de molt mal gust.
M – Si, de tan mal gust com voler cobrar d’una pobre dona que s’ha mort….i ningú ha dit ni piu.
Ll – Tu si
M – És que jo soc un mussol….