M – Mira que diuen. Sembla que hi haurà més abstenció.
Ll – Això és que la gent passa de tot i ho fan per culpa d’aquests politics que sempre….
M – Calla que no en saps res….
Ll – A mi no em facis callar….o et deixo a les fosques.
M – Es que dius cada cosa….
Ll – Jo? Doncs, apa, digues que no és veritat que és culpa del clima polític….si ho sap tothom..
M – No és veritat. Jo mateix no ho penso.
Ll – Llavors, segons tu, per quin motiu la gent no va a votar?
M – Mira, l’abstenció, el que una persona no vagi a votar, és responsabilitat seva. No dels altres. Si no li agrada un partit, pot votar-ne un altre o votar en blanc o fer un vot nul. Que posi Viva la Pepa!
Ll – I que més dona això que no anar a votar? Si després no compta.
M – Penso, i és una opinió mussolaire, que no anar-hi és significació de moltes coses i cap de bona.
Ll – No em diràs que ara ataques a més del 50% de la gent….és que ja seria….
M – I perquè no? Mira vaig tardar molt en poder votar. Millor dit, podia i si no hi anaves, recordo que el meu pare havia de portar un paper amb un segell per “demostrar” que havia votat. I després no servia per res, ja que sempre guanyava el regim per 98% i un 2% en blanc. O sigui que hi havia trampa, ja que jo sabia que, al menys a casa, havien votat el contrari.
Ll – I això a que ve ara?
M – Ve a que la famosa i tan vanagloriada “democràcia” no és dels politics, és de la gent i la tindrem fins quan la gent vulgui. I una de les maneres de “respectar-la” és anar a votar.
Ll – No anar a votar és tan democràtic com anar-hi, no fotis.
M – No ho nego. Però no anar a votar per anar a la platja és una falta de civisme greu, i avui les autopistes cap a Barcelona anaven plenes a les set de la tarda, o sigui que la majoria no arribaria a temps. Però havien anat a passar el dia fora. Les eleccions els hi (XCENSURATXPERXLAXDIRECCIÓ)
Ll – Però jo penso que els que no van a votar, no hi van per què no tenen cap al·licient. Ningú els soluciona els problemes..
M – Es que si et penses que et “solucionaran” els problemes vas llest. De problemes en tindrem sempre, pels segles dels segles. El que fem, és escollir qui ens “gestiona” el dia a dia durant els propers mesos.
Ll – Llavors de que serveix?
M – Mira, és el de sempre. Si realment et creus que és el “poble” el que te el poder, exerceix. Encara que tinguis dubtes, que per altra part son molt raonables. Faria falta una llei electoral millor, més llibertat de triar a persones, etc. el que tu vulguis. Però demostra que t’impliques. Que el més important és el col·lectiu, més que no anar a fer la costellada o prendre el sol.
Ll – Es que la gent te molts problemes i un dia de festa, doncs l’aprofita.
M – I després què? Seguirà dient que no te pis? Que no fan res per solucionar-li el metro? Si no pots “perdre” unes hores pel teu municipi, autonomia, país, estat, etc. què vols?
Ll – Ara em diràs allò del Kennedy? Que en lloc de dir que pot fer Amèrica per a mi, he de preguntar-me què puc fer jo per Amèrica? O alguna cosa semblant?
M – Veig que ho has entès.
Ll – Doncs jo no opino igual
M – Doncs molt bé. ¿Anem a fer un gelat a Revolució?
Ll – He vist un altra lloc també molt…¿Però no fas regim?
M – Un dia, és un dia.
Ll – Així vas tu….t’has vist?
M – Bona nit….uf quin dia!