Ll – Que fas? Mirant el cel?
M – ummmmm!
Ll – O sigui que avui no tens ganes de fotre brot?
M- …..ummmmm…..
Ll – No em pots contestar?
M – Que vols que et digui?
Ll – Que penses?
M – Som en el segle XXI?
Ll – Be, això diuen, encara que ja saps que el temps és relatiu….
M – O sigui que pots demostrar científicament això que dius?
Ll – Be, jo em limito a dir el que els savis han dit.
M – Molt be.
Ll – Ja està?
M – Es que ara estic pensant que després de tants anys investigant, calculant, mirant, estudiant, etc. Tot pot ser fum.
Ll – A veure, a veure, com dius això? Que la ciència és……
M – Has vist el llibre aquest que algú envia als col·legis sobre la mentida de l’evolució?
Ll – A home, ho dius per la teoria creacionista?
M – Si, diuen que en Darwing era un aficionat de poca volada i que res de la teoria evolucionista es pot demostrar científicament.
Ll – Home, jo, la veritat és que no soc cap experta….
M – Si no creus en la ciència, com pots utilitzar l’argument de que una cosa no es demostrable científicament? M’ho pots explicar?
Ll – Seria com dir que no creus en l’astrologia i dir que avui t’ha de tocar la loteria perquè ho diu el seu signe. No?
M – Més o menys.
Ll – Tu que penses?
M – Que l’evolució és tan clara que no sé com no ho veuen. És com negar la gravetat, encara que la llei de l’atracció universal la va fer Newton, tothom sabia que si deixaves anar una cosa…cap a terra.
Ll – Aquesta gent creacionista, no son els que diuen que tot ho va crear Deu?
M – I que te a veure una cosa amb l’altra?
Ll – Home que Deu va crear les coses com son ara mateix, no va fer un ésser viu del que van derivar tots els altres. Al menys això és el que diuen aquesta gent.
M – Saps que penso?
Ll – Algun disbarat?
M – No, penso que s’ha de ser molt ruc (i perdó pels rucs que no tenen un pel de rucs, tu ja m’entens!) per pensar que si hi ha un Deu que va “crear” tot això, un miserable home pot entendre-ho i comprendre-ho.
Ll – Aquesta si és una bona argumentació.
M – Com pot entendre una obra a l’artista?
Ll – Qui va ser primer, l’ou o la gallina?
M – L’ou dona, l’ou. Al menys en la teoria evolucionista….Mira que si resulta que Deu va fer primer l’ou…..
Ll – Ara te’n rius de mi?
M – Si, com sempre. Per cert, tu ho deus haver vist tot, no?
Ll – O, ara que ho dius, ho hauria d’haver vist, no?
M – Exacte. Tu ets aquí abans de cap d’aquest sòmines que van de dues potes. Que? Explica, com va anar tot plegat….
Ll – Saps una cosa? Ara mateix….recordar-ho….allò que es diu recordar-ho…..no sé, fa tants anys…
M – Gràcies per l’ajuda….mira que confiar en un tros de pedra que gira i gira….
Ll – Que dius?
M – No res, no res, que fa una nit esplèndida….
Ll – Si que fa bona nit….encara que aviat tindreu núvols, que els veig venir….per aquell costat d’allà….
M – Be, quan plogui ja entraré al cau….Mira que es babau aquesta….
Ll – Dius?
M – Res, res……a vegades parlo sol