Ll – Que és aquesta música que sento?
M – És un disc que m’estimo molt.
Ll – I em diràs quin és?
M – Si, perdona, és en Vinicius de Moraes un dels grans mestres de la bossa nova
Ll – I aquesta que canta?
M – Bona veu, eh? La Maria Creuza….
Ll – Saps que m’agrada. Te un ritme, una cosa….
M – Si, encara que sempre m’ha semblat una música trista, melangiosa, més que molt alegre com hauria de semblar…
Ll – I com és que escoltes això?
M – Feia molt temps que no l’escoltava. Quan va arribar a les meves mans, vaig estar una temporada llarga, llarga, que l’escoltava cada dia….
Ll – No en vas quedar fastiguejat?
M – No. La veritat és que vaig parar per poder escoltar altres coses.
Ll – Veig que sempre vas amb una música o altra, quina t’agrada….
M – No ho sé, segons el moment. M’agrada alguna cosa de jazz, la bossa nova, i últimament estic escoltant molta clàssica i opera….deuen ser coses de l’edat.
Ll – Una mica rar si que ets
M – No tan, en música vaig una mica a les palpentes, de sobte descobreixo una cosa i ho escolto molts dies, després paro, però ja en tinc un altra.
Ll – L’altra dia escoltaves una musica més estranya….no?
M – No, es que vaig descobrir una gent que tocava l’harmònica i em vaig quedar embobat.
Ll – Tu toques l’harmònica, m’han dit…
M – Algú que et volia enganyar….la tinc, però no ser tocar res. Soc un negat per la música, en aquest sentit. Un amic, fa molts anys, volia ensenyar-me a tocar la guitarra. Tan ell com jo hi vam posar hores i ganes, però no va poder ser i després de tres mesos seguia sense saber fer res de res. He de reconèixer que soc un negat i mira que m’agrada….
Ll – Aquesta peça m’agrada…..
M – Es diu “si todos fossem iguais a vocè”
Ll – Molt maca…..
M – Si……¿vols una caipirinha?
Ll – No em vindria gens malament….
M – Som-hi……