Ll – Que? ¿fent números?
M – Ummm, si.
Ll – Encara no som a final de mes.
M – No, si estic fent números de la quantitat de morts i ferits que ens podem estalviar.
Ll – Fent que? Comença pel començament, si us plau.
M – He llegit un titular i l’article d’un diari que diu que si es reduís la velocitat de la circulació en 10 quilòmetres per hora, ens estalviaríem 11.000 accidents.
Ll – Es per pensar-ho, no? Tu que en penses?
M – Després de llegir-ho només em venen al cap un reguitzell de preguntes.
Ll – A veure ¿quines?
M – Si reduïm en 20, quants accidents reduirem?
Ll – No ho sé, jo no he fet els càlculs.
M – I si la velocitat fos 0, estalviaríem tots els accidents de circulació, ¿no?
Ll – Això és un sil·logisme barat, no creus?
M – Com el que fa l’article. Igual que tants altres.
Ll – Si comencem a fer sil·logismes d’aquesta mena, tot és vàlid.
M – Exacte. Si suprimim tots els ganivets, els morts per arma blanca baixaria enormement. O si deixen de vendre tabac, ¿s’acabaria el càncer de pulmó?
Ll – Crec que t’has passat tres carrers.
M – El problema és que amb aquests titulars tan cridaners es transmet l’idea immediata de que la velocitat mata. I no continua el raciocini, es queda només em això. Son com bocins de veritat, que, al ser tan petits, es converteixen en mitges veritats, o sigui que son mentida.
Ll – Home, perdó, mussol no siguis tan primmirat.
M – Sort que la gravetat no la poden suprimir, que si no, tindria molta competència.
Ll – O sigui que el que no estàs d’acord és amb la velocitat reduïda?
M – No, amb el que no estic d’acord és amb fer titulars de coses que no son veritat disfressades d’estadístiques.
Ll – L’estadística és matemàtica aplicada, no?
M – Avui dia, s’ha descobert que el paper ho aguanta tot. I per fer estadística s’ha d’estar molt preparat. No pot fer un estudi estadístic qualsevol xitxarel·lo. I avui dia és fan a puntades de peu. Tothom fa estadístiques i així ens va.
Ll – Però tu que en saps?
M – He vist fer moltes estadístiques. En alguns casos serioses, per gent que te els coneixements suficients per fer el qüestionari, que és fonamental si vols esbrinar alguna cosa. I no és gents fàcil. També he vist fer estadístiques per que sortís el resultat que vol el que paga l’estadística.
Ll – Però és molt poc ètic. ¿no?
M – És una forma de guanyar-se la vida, que vols que et digui. El culpable no és qui fa l’estadística, el culpable és qui en fa mal us. Ja som al cap de la qüestió i d’aquí el titular.
Ll – I per què ho lligues amb el titular?
M – Perquè el periodista que ho va escriurà, segurament, o no te la formació per interpretar-ho, o està aprofitant una noticia mal engendrada, que aquesta seria l’altre, o l’hi ha dit, 50 paraules, que és l’altre.
Ll – Però aquí també estem amb allò de guanyar-se la vida, no trobes?
M – O sigui que el culpable de interpretar-ho malament és el lector? Mira….ara soc culpable que el diari porti una noticia que es pot mal interpretar. No ho havia vist així.
Ll – No volia dir això..
M – Llavors el culpable del que he interpretat que dius, soc jo?
Ll – Esta vist que no és pot parlar amb tu, apa, fins demà que ja fa claror i marxo.
M – Vaig a fer una becaina, que ja ha sortit el sol.