M – Sembla que la gent ja ha votat.
Ll – Si, i sembla que han sigut pocs.
M – Era de preveure. Cada cop la gent es sent menys vinculada
Ll – I després es queixen
M – S’ha perdut el tradicional esforç civil, tan característic d’aquesta terra.
Ll – Però només passa a les votacions, en canvi les associacions per fer teatre, castells, bastoners, corals, jugar a bàsquet o futbol, el mateix gracianet, etc. van a més. La gent segueix ajuntant-se per fer coses. La força de la que es diu societat civil, va a més.
Ll – Si i és una força que convindria mimar i fer créixer.
M – És una de les millors tradicions i que sembla que encomanem als que venen aquí amb naturalitat.
Ll – I que en penses del resultat de les eleccions?
M – Molt bé, no?
Ll – Molt bé?
M – Si, crec que la gent a madurat.
Ll – No entenc que vols dir
M – Que ara el vot s’ha obert, que ja no son bipartidismes, que ara tothom pot dir la seva.
Ll – Però això fa més difícil governar.
M – Mira, per governar fàcilment només una dictadura. Només el partit únic és fàcil. Però no creuràs que és el cas millor?
Ll – No, però el bipartidisme……
M – El bipartidisme és una versió més democràtica, però tenir quatre o cinc partits, crec que és més democràtic. Si tots som diferents i amb diferents idees, el més normal és que ens agrupem en grups més afins, o sigui més petits. No tot és blanc o negre, crec que res és blanc o negre.
Ll – Però t’agraden tots?
M – No, alguns m’agradaria que els haguessin votat menys encara, però estic satisfet que algú ho hagi fet. És la seva opinió, que per descomptat no comparteixo en res. Però, igual que vull que respectin la meva versió de la veritat, també em comprometo a respectar la seva, encara que crec que estan totalment equivocats.
Ll – Ara costarà més fer un govern.
M – Ningú a dit que governar sigui fàcil. Si algun es posa en política que sàpiga que no l’hi serà fàcil. No oblidis que han de gestionar bàsicament els nostres diners i jo no penso posar-ho fàcil. Son els meus diners i el futur dels meus, els serveis que tindré i el confort de vida que espero pel qual paguem religiosament i el seu deure és obtenir el màxim pels diners que posem a les seves mans. No ho oblidis.
Ll – No m’agradaria ser el teu polític de torn.
M – Si fos fàcil tots hi voldríem ser. Crec que primer de tot hem de demanar que tinguin esperit de servei.
Ll – Ja, ja, ja, ja, ja,
M – De que rius?
Ll – Perdona, tu parles d’una utopia o ets molt innocent?
M – Si no pensem en un horitzó impossible no arribarem a la cantonada.
Ll – De qui és la frase
M – Del mussol.
Ll – Ets un crac…ja, ja, ja.
M – No, el crac és un amic meu. Jo només soc realista, demano l’impossible, però ho demano.
Ll – Ara t’has tornat del 68
M – Ja, ja, ja, No noia no,….ara diria una animalada
Ll – Molt propi. Val més que callis.