Ll- Et veig molt capficat
M – Uhmmmmm!
Ll – Puc ajudar?
M – No ho sé, estic pensant amb quin partit votaria jo si tingués dret a vot.
Ll – No cal que rumiïs, a tu no et deixen votar.
M – Per què no? Soc d’aquí de sempre i pago els meus impostos aquí….
Ll – L’impost de la cagadeta que fas cada dia. Tu no ingresses a Hisenda, que ets un mussol. Sempre penses com una persona i no.
M – Bé. Però imagina poder votar. ¿A qui trio?
Ll – Jo de tu triaria un que digués d’estimar Catalunya i governar bé.
M – Uf! S’ha t’ha vist el llautó. Clar, una noia com cal….
Ll – O podries votar un partit d’esquerres i ecologistes de debò.
M – Mira com derives ara. ¿tu, d’esquerres?
Ll – No, jo surto i entro pel costat que toca sempre.
M – Jo vull alguna cosa diferent, una cosa més…no sé com explicar-ho.
Ll – Pots votar per un que ningú farà més per Catalunya.
M – Ara has canviat?
Ll – Un partit que estigui amb tu i per tu.
M – Caram, ara em surts amb aquesta? No acabo d’entendre res.
Ll – Es que ja ho diuen de nosaltres, que som com som.
M – Bufa, ara un altre.
Ll – Noi, no sé que més dir.
M – Mira ho rumio una mica i ja et diré alguna cosa.
Ll – No em dius que penses?
M – Mira, jo vull un partit que guanyi amb sentit comú, que estimi Catalunya i governi bé, que ningú faci més pels catalans i sigui d’esquerres i ecologista de debò, que estigui amb tu i per tu i que accepti que som com som. Ho entens?
Ll – No és el que jo he dit?
M – Mira, tu encara m’has enredat més. Ara no sé que fer.
Ll – Ho sento, però jo soc de vacances i he vingut un moment i ara tu em surts amb tot això. Ja t’ho faràs.
M – Em sembla que vaig a veure si la mussola ha posat algun altre ou i em quedaré a covar. És la millor manera de poder pensar amb tranquil·litat.
Ll – Encara et diran que has perdut alguna ploma.
M – Uhmmmmmm! I si voto amb blanc?
Ll – Les plomes no les has perdut, però alguna neurona si.
M – Jo escric amb bolígraf.
Ll – Si, d’això parlàvem. Està molt malament, pobret.