Ll – Et veig molt avorrit.
M – No. No m’avorreixo mai, sempre tinc alguna cosa per fer, per estudiar, per pensar,….
Ll – I ara què?
M – Vols que t’expliqui un comte?
Ll – Si no hi ha més remei…
M – Més que un comte és una paràbola.
Ll – Em sona a seriós.
M – Home, que vols que et digui.
Ll – Au va, comença.
M – Un tren està parat en una estació, diem A. Tot buit. Arriba l’hora i s’obren les portes i la gent puja al tren. Van seient on volen i parlant de les seves coses. El tren es posa en marxa i arriba a una altre estació, diem B. Entra més gent i ocupen els seients buits. Aquesta gent acaba d’omplir els vagons, però encara hi queda algun seien buit. El tren para en una altra estació, diem C, i entra més gent i altres baixen. La gent que entra encara troba algun seient buit i alguns es queden drets, ja que al final no queden seients. El tren segueix avançant i arriba a una altre estació, diem D. Algú baixa, altra puja. Alguns dels que estaven drets seu i els últims en pujar ja no troben seien. Alguns es queixen de que sempre han d’anar drets. El tren avança i arriba a la propera estació, diem E. Molt pocs baixen, però en pugen molts i ja es sabut, algun cop, un “vostè perdoni”, “es que no mira per on va”, etc. res greu. Però el tren comença a estar ple. Arriba a la propera estació, diem F, i en baixen quatre, però en pugen molts. El tren va molt ple i els que estan drets han d’apretar-se una mica. Ara ja son molts els que es queixen de que ja son masses, que sobra gent, que no saben per què obren les portes i deixen pujar més gent si ja no hi cap ningú. Els que estan asseguts s’ho miren. Però el tren segueix.
Ll – I…?
M – Ja he acabat.
Ll – Significa que et poses amb la Renfe?
M – No, encara que sigui un tren, avui no parlo de la Renfe. És un tren imaginari.
Ll – Ja, que els que van drets es queixen i els que van asseguts no.
M – No, que només es queixen els que han entrat a la E, o sigui els penúltims en arribar.
Ll – Ara ho entenc.
M – Dons això.
Ll – ….sempre es queixen els penúltims,….ummm….I això significa que…
M – Cada un pot interpretar la seva, jo no explico més que una paràbola….
Ll – Tu tires la pedra…..
M – No, només penso en veu alta.
Ll – Ja, ……