M: Estic emprenyat.
Ll: Com sempre.
– No, com sempre no. Crec que alguns es pensen que pel fet de tenir un càrrec oficial, que han aconseguit amb els vots de la gent, poden fer el que els doni la gana.
– Calma, això passa sempre.
– Ja ho sé. Jo tinc una especial mania al "poder", ja que corromp quasi sempre. I dic "quasi" per evitat generalitzar, ja que les excepcions son molt rares.
– Tu com els italians, allí de "Porco governo" quan plou i no es volen mullar les sabates.
– Si, hi estic completament d'acord, tot i ser una bajanada
– O sigui que ets un contra?
– Contra aquest orgull sense fonament, aquest menyspreu a l'altre. Em treu de polleguera.
– Paciència i til·la, els humans son així, que hi farem?
– Però m'hi revelo….no hi puc fer més.
– A veure, que ha sigut aquesta vegada?
– L'actitud del President de la Generalitat valenciana.
– El meu amic Camps?
– No em diguis que és amic teu que et diré allò de "dime con quien andas y te diré quien eres".
– No home no. Dic "amic" per dir alguna cosa, ni tan sols el conec, sols per la tele.
– Bé, millor. Aquest senyor ha fet una série de menyspreus a tot el Parlament i per extensió ha demostrat que els valencians li importen un rave.
– Ho sol fer, pel que he vist.
– Primer arriba tard a una sessió que pretenia reprovar-lo a ell directament. Parla en castellà, mai en valencià. Ja veus que no dic català per evitar provocacions. Intolerable.
– Però el voten. O sigui que els valencians deuen estar d'acord amb ell.
– Espero que no tots els valencians. Si no pensaria…..
– Es que a València es parla més en castellà que en "valencià", ja ho saps.
– Jo tenia una avia valenciana i mai, mai va parlar en castellà. És més parlava un català molt correcte. Es clar que es va casar amb un català i vivien aquí.
– O sigui que tens una cama valenciana?
– Si, alguna cosa tinc, m'encanten els focs, les traques, i tot això. Si dec tenir alguna cosa de valencià. Potser per això em sap més greu.
– Ja saps allò de "valencià i home de bé…."
– Els valencians diuen el mateix dels catalans. Ja saps que quan més cosins….més friccions i aquestes coses.
– Si, els humans son una mica estranys…
– No tots home.
– Mussol, mussol, quantes vegades t'ho he de dir?
– Ep, amb mi no eh? Vols una til·la?
– Per til·la estic jo…
– Vols un whisky?
– Home, no et diré que no, un whisky és un whisky. De malta i sense gel si us plau.
– No, si de mal geni si que en tens, però també tens bon paladar……
– Home, una cosa no treu l'altra.