Mussol – Hola Lluna, he anat al cine.
Lluna – Ja hi vas alguna que altre vegada, no?
– Si, però aquesta vegada m'agradaria dir-ho per si algú vol veure aquesta peli.
– O sigui que t'ha agradat?
– Si, crec que és una bona peli.
– Que bé
– Si, és un exercici de cinema seriós, amb un muntatge molt bo, uns actors de bon nivell i especialment un guió molt treballat i que resulta molt efectiu.
– A mi m'agradaria?
– Crec que si, és tendre a estones, sembla que sigui escrit amb humor però un humor una mica ácid, amb un ambient de fons molt característicament irlanés.
– Diuen que parla del "problema irlandés"
– Clar, de fons és el problema de Irlanda del Nord.
– I que tal els protagonistes?
– El protagonista quasi exclusiu és un actor que es diu Murphy, que ho broda. Fa un paper que crec ha de ser difÃcil, encara que sembli fàcil.
– On la vas veure?
– Al Verdi
– He llegit alguna cosa de la musica.
– La musica i les lletres son una de les bones coses de la peli.
– Si l'has vist al Verdi, deu ser en V.O. ¿que tal?
– És un anglès molt irlandés o sigui que de tant en tant et queda una frase difícil, al menys per a mi, però en general s'entén amb un nivell d'anglès normalet. Sempre tens els subtítols.
– I de que va la pel·lícula?
– Realment és la conseqüència de la hipocresia que afecta la vida dels altres. Embolicat amb un problema de identificació de sexe que resulta molt efectiva.
– O sigui també té denuncia social?
– Home, podríem dir que també.
– O sigui que em recomanes anar-la a veure?
– Si. Hi vaig anar per complaure a la meva parella, però ara no tinc cap inconvenient en recomanar-la. Em va agradar molt.
– Veus, algunes vegades descobrim coses a través dels altres.
– Quasi sempre Lluna, quasi sempre….