Mussol – Inflació, baixos salaris, cost de l'habitatge, baixa natalitat,….
Lluna – Parlant sol?
– Estic pensant en veu alta sobre un tema important.
– Economia domestica?
– No, estic pensant en la revolució encoberta que s'ha girat a la societat.
– Una revolució? Això és fort.
– Si, és fort però real. Mira quants fills es tenen avui dia.
– Pocs, però és que tenir un fill és car, i la gent…..
– Ho comprens ara el que pensava? Si no tens diners per un sostre i un espai per viure, com pots pensar en tenir fills?
– Si, però no és tan fàcil.
– No, no és fàcil, però jo poso, en un costat els fons d'ingressos de la gent en edat de tenir fills,..
– Els mileuristes?
– Aquest inclús son afortunats. Molts en conec que no hi arriben a les quatre xifres.
– Si molt poc per tal com està la vida.
– Després el preu de l'habitatge, ….la inflació que no es compensa, ….
– I les necessitats……
– No em parlis de les despeses en oci, que la gent que treballa o busca feina tot el dia, cobrant el que cobren i la història de la vida quotidiana. Si no tenen una válvula que permeti l'equilibri….rebenta la caldera.
– Si, es clar….
– Per això ara la gent, sense ser-ne conscient ha començat una nova revolució.
– Quina?
– La de ovaris i testicles caiguts.
– Home, una mica béstia la teva forma de dir-ho.
– Que vols? Els ovaris i els testicles son per reproduir-se, no?
– Podem parlar-ne, però…..
– Dic l'aparell reproductor, no parlo de sexe. O sigui que la gent va deixant de tenir fills, no poden i llavors la mentalitat canvia i es transforma en el no en volem tenir-ne que sembla molt modern però que no és cert. És una postura acomodatòria a les circumstancies. Jo els hi dono raó, ho entenc, si més no.
– I si els tenen és molt tard.
– El que farà que no els puguin formar tant com voldrien. I tornem a l'Estat.
– A l'Estat?
– Si, mira, per exemple a Holanda, on tenen lloguers més moderats i els joves es poden independitzar més aviat, amb la avantatge que quan arriba l'edat poden tenir un o dos fills.
– Però moltes mares solteres…
– No parlo de persones, parlo de població, de futur. De població menys preparada.
– I?
– La riquesa d'un país no radica en la riquesa del recursos del país, radica en la capacitat de investigar, de tenir ciència, de crear noves tecnologies, etc. Mira els premis Nobel. En definitiva la riquesa d'un país és la capacitat de la seva gent.
– I tot això creus que és culpa del preu de l'habitatge?
– Si, crec que una gran part és així. Mira, som com un castell, els uns aguanten els altres, si un dels pilars falla, fan llenya tots, no només un.
– O sigui que la solució, per tu, seria un habitatge més barat.
– Ara per ara, l'habitatge és un dels factors, i potser pel seu gruix el més preocupant.
– Tu tens problemes amb l'habitatge?
– Uf, com t'ho diria? Jo soc un mussol i visc en un forat, però els humans no son tan versàtils com jo.
– Disculpa, oblidava que tu ets un mussol.