Ll – Vas veure lo de Martorell?
M – No, però avui en parlen tots els mitjans d'informació
Ll – Va ser llastima
M – No creus que ha sigut una manera de fer política?
Ll – És intolerant de tots els punts de vista
M – Si, però ara surten als diaris, tenen raso mediàtic, cosa que sense aquests fets injustificables, És possible que sense aquests aldarulls, no hagués tingut resò.
Ll – Però tu ho acceptes?
M – Mira amb objectivitat com està tot i ho podrem entendre. Ll – Que vols dir? M – Que tenim els joves cobrant misèries, precarietat laboral, educació a nivells baixos, habitatge impossible, gent gran cobrant misèries, polítics que fan demagògia, discursos incendiaris, i més. Total un brou que va fent xup xup i no dona cap bon plat, ans al contrari, dona un plat amargant que no satisfà a ningú. Ll – No vols dir que tot aquest discurs que fas també te un tuf de demagògic? M – Potser també m'he encomanat una mica Ll – A veure si també et diran que perds plomes. M – Ja, ja, bona aquesta. Saps per on vas. Ll – I avui diuen que plourà, t'hauràs de posar un impermeable. M – Potser si, però segueixo pensant que "de aquellas lluvias, estos lodos" Ll – Tu vius en un arbre, no? M – Si, i espero que aquesta alzina aguanti el xàfec. Ll – Hauríem de prendre més prozac. M – Jo prefereixo prendre una til·la de tan en tan. Ll – I aguantar el xàfec. M – L'aigua va bé. Ll – Encara que com diu en Raimon, en aquest país la pluja no sap ploure. M – Potser tot és el mateix.