desPensaments

Ja fa dies que vaig veient notícies als diaris sobre la Gran Barcelona (tal com l’anomena el butlletí oficial del PSC) que em resulten francament inquietants. Així que em disposo a fer-ne un petit recopilatori.

Informa el diari 20 minutos, entre d’altres perles:

• Les zones turístiques incrementaràn la neteja diària. Molt bé, i per les zones dels barcelonesos i barceloneses (com els anomenena en Jean-Clos Van Damme)? No hi fa res, l’important és que els turistes ho vegin ben guapu, els d’aquí ja estem acostumats a la brutícia.
• Hi haurà un 12% més de pitufus a la ciutat. Com que no estaven disposats a sacrificar les seves vacances a l’agost se’ls ha comprat per 1.250€ cada un d’ells (perquè després s’ofenguin quan els hi dius que són uns mercenaris i no uns agents socials). En total, 64.474.575 milions de peles que pagarem tots per tal que els senyors funcionaris acceptin treballar quan la gent els necessita.
• Els organitzadors d’events nocturns estaràn obligats a oferir autobusos llançadora. Allò que la Feria d’Abril ho té gratuït, els altres ho hauràn de pagar. I a que no endevineu on repercutiràn aquests preus? Si, premi, a nosaltres els pobres.
• Es modificarà el recorregut d’un bus nocturn (un eh? no la liéssim posant massa transport públic que això afecta a la capa d’ozó) per tal que pari aprop del Fòrum. I dic jo, en dos anys no ho han fet? Dos anys després de l’esdeveniment que havia de moure el món (ai que em tronxo) encara no hi ha cap bus nocturn que t’hi porti o t’hi retorni?
• Els mossos incrementaràn la seva presència amb 315 nous efectius (tots ells novells), diuen, per evitar aglomeracions (normalment això ho fan els anti-abalots oi?). Ostres, ja me’ls veig carregant la parada del bus nocturn al Fòrum, on es muntaràn uns pollastres de aquí te espero!
• També diu aquí i aquí que es multarà a qui es banyi amb bandera vermella. Els surfistes estàn que trinen, ja que se’ls impedeix practicar el seu esport.

La famosa Carta Municipal, que avui entra en vigor, també té les seves cosetes:

• Un dels punts més demòcrates de la nova carta municipal deu ser el que diu que hi pot haver regidors que no siguin electes. Mmmm, com m’agrada aquesta democràcia del PSC.
• Anant a la web de l’atxuntament diu que "La carta municipal és més habitatge públic". Demagògia? Què va, si tenen raó! En 25 anys han fet zero habitatge públic (va, 0.5 que sinó diuen que sóc parcial), o sigui que fer-ne més no serà problema.
• Vista la crua realitat que en aquest país fa falta feina, es crearà un cos de 300 vigilants d’àrea verda. Olé tus huevos, Clos! No només no s’inverteix un duru per convèncer la gent per agafar el transport públic (diumenge vaig estar esperant 30 minuts que passés el 39 per Torrent de l’Olla sota un sol de justícia) sinó que a més a més ens costarà quartus aplicar una àrea verda que, sincerament, no ha provocat cap canvi substancial en el trànsit.
• L’Ajuntament podrà fer el que la Generalitat és incapaç: gestionar l’aeroport del Prat. O, com a mínim, participar-hi. O sigui que Air France, British, Lutfhansa i demés, aneu amb compte que aviat posaràn hangars verds

En fi, paro perquè aquest Ajuntament és una mina i jo ja m’estic posant histèric. Algú s’anima a continuar?

Per fi! Semblava que no podria ser però al final he aconseguit lligar les vacances d’estiu amb prou temps d’antelació. De fet, em sorprenc a mi mateix i tot. Serà que estic madurant? O més aviat fent-me vell? 🙂

Per tant, ara ja puc afirmar sense por que m’ho cancel.lin una altra vegada que aquest estiu me n’aniré a pasturar als Highlands (Escòcia). Tinc feta una reserva per caminar un GR durant una setmana amb un grup organitzat pels SYHA (cosins dels YHA on vaig estar treballant quan vivia a England), amb guies perquè ens expliquin la Història dels llocs per on passem. El bitllet d’anada i la primera nit també la tinc reservada, o sigui que només em queda obert el bitllet de tornada i així no em lligo amb cap data. Si m’ho passo bé em quedo més dies, si m’avorreixo torno. Així de senzill.

Si puc, mentre estigui per allà ja aniré postejant els llocs per on passo i alguna fotografia. Allò té pinta de ser extremadament bonic.

Ja us explicaré.

Cal agraïr a TV3 que, malgrat el tuf espanyolista/regionalista que desprenen els seus noticiaris, tinguin la decència de permetre un programa com Polònia i no l’obliguin a no criticar segons què o a casar-se amb segons qui. Avui, via la mireia, he trobat aquest vídeo genial.

PS: Mauri, de debò que no et vull treure audiència a la teva tele!

Recentment m’he llegit dos llibres que parlen de l’història del nostre país, cada un a la seva manera i focalitzat en un punt de vista i èpoques completament diferents:

• Catalunya, terra de mar menuda. Història de quatre barres i quatre barruts. Llibre de Josep Maria Ballarín ens fa un recorregut per tota la Història de Catalunya des dels seus inicis, enllà en el temps, fins l’aprovació de la Constitució. Escrit amb el seu particularíssim, i entranyable, estil propi ens repassa la vida de la "gent menuda" que anomena ell, és a dir, els catalanets i catalanetes del poble, a aquells que ningú fa cas, aquells que realment tiren endavant el país o el fan caure estrepitosament. Passa per alt les grans gestes, els grans fracassos, els grans noms propis i es concentra a explicar-nos el dia a dia de cada època, i el perquè de les coses que feien. Francament, m’ha agradat per la seva particular visió i per com tracta la "gent menuda", paraula que des d’ara incorporo al meu vocabulari (no té copirait, oi?). Deixeu-me acabar amb les seves paraules finals que són sàvies, molt sàvies:

• El 23F a Catalunya, per Andreu Farràs i Pere Cullell. Ja només el títol deixa clar de què parla el llibre i com de diferent n’és de l’anterior oi? Vaig començar-lo amb certa rencança doncs m’esperava un "totxu" difícil de llegir, però en canvi m’ha sorprès l’agilitat amb la que s’expliquen els fets. Lògicament, l’acció es centra entre l’entrada de’n Tejero i la seva sortida i ens presenten l’evolució cronològica dels fets a Catalunya. Al estar centrat en com va reaccionar la societat catalana no dóna massa explicacions d’alguns fets clau (pacte del capó, per exemple), però si ens defineix bastant la personalitat de l’Armada. Al final del llibre, però, queda la impressió que tant aquest darrer com el Rei en portaven una altra de cap, que per qualque raó no va cuallar. Sinó, els fets no quadren.

Aquest cap de setmana de pont he estat a Aigüestortes, un parc preciós on fins ara no m’hi havia passejat mai. En total han estat tres dies de natura, caminades, dormir poc (als refugis sempre s’hi dorm poc, és el que té compartir habitació amb 10 persones més de les quals segur segur que un parell ronquen), fer fotos precioses i cremar-me els llavis 🙂

la muntanya ens saluda al arribar…

Això sí, he pogut fer unes fotos precioses i disfrutar veient comels isards,trencalossos i demés bestioletes es passegen tranquilamentpel parc, tot i que amatents als nostres moviments. Però millor usdeixo amb l’explicació de’n J., el nostre cronista particular.

Dissabte vam arribar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici i vam iniciar la pujada al refugi d’Amitges on vam arribar al’hora de dinar. Només arribar al refugi ja vam fer unes amigues ambqui vam compartir. Per la tarda vam fer un petit passeig cap el Portde Ratèra per tornar al refugi a l’hora de sopar que vam compartiramb les amigues que ja havíem fet.

Diumenge vam tenir un dia complert. Vam iniciar l’excursió de bonmatí i ens vam dirigir cap el Tuc de Saboredo. D’aquí vam baixar capel Coll per pujar després al Pic d’Amitges. Vam tornar al Coll i ensvam dirigir cap l’Estany de Saboredo on vam dinar. Havent dinat, vamascendir des de cap el Port de Ratera i d’aquí cap el refugi. Entotal l’excursió va ser 10 hores. A l’hora de sopar, com les amiguesque havíem fet ja havien marxat, vam fer uns altres amics,els "pixapins sedentaris".

Dilluns va ser un dia tranquil. Vam baixar des de el refugi cap elmirador del Parc tot seguint el GR-11 on vam trobar els pixapins idesprés d’estar xerrant i fent unes rises una estona, vam seguir capel llac de Sant Maurici on vam reposar una estona tot veient elsEncantats per seguir més tard ja cap el cotxe i tornar a Barcelona.

Com sempre, podeu trobar les fotografies aquí.

Aquesta entrada s’ha publicat automàticament a les 6 hores, 6 minuts, 6 segons del dia 6 del mes 6 de l’any dos-mil 6. Escurçat seria així:

06:06:06 h. del 06/06/06

MacoFric, oi?

[Via Microsiervos]

Avui mirant aquest anunci m’ha sorprès molt un fet. A veure si el noteu tan ràpidament com jo:

Ho heu notat? Fa servir el català a l’anunci! Sorprenent…

En aquest país tothom em diu que comprar un pis és una bona inversió i que viure de lloguer és llençar els diners. Jo ja fa temps que m’ho vaig mirant i calculant i no ho acabo de veure gens clar, que això de comprar sigui un negoci tan clar.

Recentment, una amiga meva s’ha comprat un pis. Fem quatre números:

Ella té una hipoteca de 1.300€ durant 30 anys.Fent un càlcul ràpid, i partint de la base falsa que la quota serà sempre la mateixa durant tot el temps, resulta que d’aquí 30 anys haurà pagat 1300*12*30=468.000€

Si jo faig un càlcul del meu lloguer pagat durant 30 anys, també sense apujar-ho ni gota, el mateix dia que ella finiquiti la hipoteca jo hauré pagat 450*12*30=162.000€

Una diferència de 306.000€ (51.000.000 de pessetes).

Sé que a mi m’apujaràn el lloguer vàries vegades durant els 30 anys, però també és cert que ella haurà de pagar IBI’s, impostos i acondicionaments que jo no hauré de pagar. Per tant, per molt que el meu total pugi, no crec que mai eixugui la diferència de 50 milions de peles.

Així doncs, amb lo que m’hauré estalviat encara podria seguir pagant el meu lloguer durant 56 anys (resultat de dividir la diferencia de 306.000€ per 5.400€ que pago l’any). O haver-me’n anat de vacances unes quantes vegades durant tot aquest temps.

Per més números que faig, segueixo sense veure l’enorme avantatge que teòricament suposa comprar. N’ha de tenir algún, segur… però jo encara no l’he trobat.

Alguna ajuda?

Via Volldamm.net arribo a un apunt de Vicent Partal que explica moltes coses Voleu saber la relació entre la plataforma Estatut Jo Si, la web del PSC i la Televisió de Castella la Manxa? En Vicent us ho explica al seu bloc.

Al final, tot és el que sembla.

Avui la meva empresa m’ha enviat a un Simpòsium. La meva missió era molt senzilla: escoltar i absorvir coneixements referents a la nova versió de l’eina a través de la qual desenvolupem les aplicacions.

M’ha tocat llevar-me més d’hora de l’habitual per agafar el tren. Un cop arribat a l’hotel on es feia el Simpòsium m’he dirigit a Recepció per donar-me d’alta de seguida tot i que, segons l’horari previst, arribava d’hora. M’ha sorprès, i molt, que les conferències ja haguéssin començat. Però bé, m’he assegut, he escoltat, i afortunadament al cap de poc ja han fet el primer break per esmorzar.

Mentre esmorzava m’he dedicat a examinar el personal. Normalment no m’agraden aquests saraus, ja que la pràctica totalitat d’assistents (sempre un 95% aparentment masculins) es poden classificar en dos grups:

1. Fanàtics del teclat: el seu millor amic és un teclat i és el centre dels seus temes de conversa
2. Fanàtics del "jo": han de vendre, i per tant parlar meravelles d’ells mateixos i la seva empresa i bla bla bla.

Així que ja em teniu allà dret, esmorzant un parell de croissants (bé, més de dos ho reconec) i desesperant-me perquè m’esperava tooot un dia complet de diversió. Paciència, David.

Al cap de poc, tornem-hi. Teòricament havien de ser xerrades tècniques així que m’ha sorprès veure una empresa presentant una aplicació que havien desenvolupat. Amb els ulls oberts com taronges, miro el programa. No, no. Alguna cosa no em quadra. M’hauré equivocat de saló? De què xerra aquest home? Ai caram, miro al meu voltant però ningú més fa cara d’extranyat…

M’he equivocat de dia.

Ahir era el dia tècnic, avui era el dia pajilleru.

I per això estic escrivint això, mentre de fons sento empreses presentant productes meravellosos que, sincerament, no m’interessen. I mentre escric, no badallo.

Avui és el Dia Internacional de l’Orgull Fric, i em sembla que sense voler acabo de guanyar uns quants punts per ser considerat com a tal.

Terra, empassa’m.

Que algú em tregui d’aquí.