Cap de setmana a Aigüestortes
juny 6, 2006
Aquest cap de setmana de pont he estat a Aigüestortes, un parc preciós on fins ara no m’hi havia passejat mai. En total han estat tres dies de natura, caminades, dormir poc (als refugis sempre s’hi dorm poc, és el que té compartir habitació amb 10 persones més de les quals segur segur que un parell ronquen), fer fotos precioses i cremar-me els llavis 🙂
![]()
la muntanya ens saluda al arribar…
Això sí, he pogut fer unes fotos precioses i disfrutar veient comels isards,trencalossos i demés bestioletes es passegen tranquilamentpel parc, tot i que amatents als nostres moviments. Però millor usdeixo amb l’explicació de’n J., el nostre cronista particular.
Dissabte vam arribar al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de SantMaurici i vam iniciar la pujada al refugi d’Amitges on vam arribar al’hora de dinar. Només arribar al refugi ja vam fer unes amigues ambqui vam compartir. Per la tarda vam fer un petit passeig cap el Portde Ratèra per tornar al refugi a l’hora de sopar que vam compartiramb les amigues que ja havíem fet.
Diumenge vam tenir un dia complert. Vam iniciar l’excursió de bonmatí i ens vam dirigir cap el Tuc de Saboredo. D’aquí vam baixar capel Coll per pujar després al Pic d’Amitges. Vam tornar al Coll i ensvam dirigir cap l’Estany de Saboredo on vam dinar. Havent dinat, vamascendir des de cap el Port de Ratera i d’aquí cap el refugi. Entotal l’excursió va ser 10 hores. A l’hora de sopar, com les amiguesque havíem fet ja havien marxat, vam fer uns altres amics,els "pixapins sedentaris".
Dilluns va ser un dia tranquil. Vam baixar des de el refugi cap elmirador del Parc tot seguint el GR-11 on vam trobar els pixapins idesprés d’estar xerrant i fent unes rises una estona, vam seguir capel llac de Sant Maurici on vam reposar una estona tot veient elsEncantats per seguir més tard ja cap el cotxe i tornar a Barcelona.
Com sempre, podeu trobar les fotografies aquí.
Deu n’hi dó…maques les futikis eh?? 😀 sobretot les panoràmiques n’hi de molt boniques 🙂
carai que bonic…això si que és treure-li suc al cap de setmana!
ostia xec! molt bé per les fotos!
osti, és un dels meus llocs preferits! Quina enveja (sana) poder gaudir d’aquest indret. Suposo que deus haver tornat ben oxigenat.