desPensaments

Feia anys que no agafava la RENFE per res que no fos moure’m pel Baix Llobregat o el Vallès. Havia d’anar a Tarragona, i el tren era l’única opció.

He sortit de Pg. de Gràcia… en xoca encara l’estètica queca. I aquí es veu ja la primera falta de respecte de la companyia ferroviària cap als seus clients: tant costa mantenir nets els accessos? O que els cartells indicatius no estiguin plens d’enganxines? I l’assistència? Em refereixo al cap d’estació, aquell personatge (ara ja mític) a qui podies demanar orientació, i que actualment sembla desaparegut en combat.

El tren ha arribat amb un lleuger retard. L’he reconegut perquè, apart d’anunciar-ho per megafonia, de seguida he copsat que tot aquell munt de pols en moviment no podia ser un ésser viu. El tren anava dins. Em pregunto: cal evitar netejar els tres per assegurar-ne la seva mobilitat? Forma part de l’estratègia comeercial de RENFE?

M’ha sorprès també el nul interès de la companyia per validar els bitllets dels seus usuaris. Vull dir, el bitllet m’ha costat pràcticament 10€, però en cas de no haver-lo comprat no hauria passat res: les portes a Passeig de Gràcia s’obren amb una T10 qualsevol, a l’estació de termini no calia passar el bitllet per sortir i, finalment, durant el trajecte ningú m’ha demanat el bitllet.

Resumint, amb lo que s’estalvia la RENFE en revisors, neteja i posada al dia de les instalacions, els seus directius deuen disfrutar unes bones vacances. Perquè barato, el que es diu barato, no m’ha sortit el viatget.

Continuant amb la saga dels blocs que segueixo, avui toca els que tinc classificats com a Tecnologia:

• Microsiervos.Bloc gestionat per varis autors, personalment crec que va perdre moltquan van decidir eliminar la possibilitat de comentar els articles. Detotes formes, alguns dels apunts són realment interessants. Em fa molta gràcia quan es refereixen a la vida fora dels bits com a Mundo Real ^(TM) 😀
• Ricardo Galli, de software libre.Argentí afincat a Ses Illes, defensor a ultrança del software lliure itota la seva filosofia ètica, és un personatge molt conegut en lablogosfera hispana. Va associar-se amb en Benjamí per crear el Meneame.net, tot un fenòmen. A vegades, els comentaris són més interessants que els propis apunts 🙂
• Caliu. No es pot dir que siguin especialment actius, estàn centrats en el món GNU/Linux en català. Un must-have 😉
• Volldamm.net.Potser hauria d’estar en la categoria Personals, però la sevainsistència en els estàndards oberts i l’Ubuntu l’ha fet saltar decategoria. Apart de considerar un error la moderació dels comentaris eltrobo molt interessant (avís: el fet que en conegui l’autor pot influir decisivament en la meva valoració).
• Xavier Caballé. Què en puc dir? Un bloc indispensable, centrat en la seguretat.

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (I): Futbolerus
2. Blocs que segueixo (II): Notícies i/o política.

Una de les coses bones de treballar fora de la Vila és haver d’agafar el Metro a diari i aprofitar el temps en lectura. Des de l’últim apunt a Lectures, he d’afegir 4 peces noves a la col.lecció:

• Jo no sóc de Barcelona (Set visions, de bon rotllo, de la pugna Catalunya-Barcelona). El propi títol ja ho explica tot, són 7 cartes escrites per gent oriunda de 7 punts de Catalunya i Andorra ben distants de Barcelona. Potser pel fet de ser de comarques moltes de les "queixes" ja les havia patit en pell pròpia, però és un llibre com a mínim curiós. Recomano especialment la lectura de la carta enviada per un tortosí, no té desperdici
• La vida dels altres, de David Cirici. Bon novela, explica la història d’un home que just al separar-se de la seva dona comença a tenir visions no controlades.. Però aquestes visions no són tals, sinó que veu i sent en el seu cap el que fan persones de Barcelona de qui no en coneix absolutament res i sense poder controlar ni el quan ni el qui veu i sent. Mica a mica es va enganxant a la vida dels altres, però… Bé, si en voleu saber més l’haureu de llegir. Jo us el recomano.
• Misses dites: un viatge perplex per la Catalunya creient, de Xavier Sust. Llibres amb alts i baixos, intenta ser un mini-anàlisi de diferents credos practicats a Catalunya. Escrit per un agnòstic reconegut (només començar el llibre ja ens ho adverteix) va fer-me riure en el seu anàlisi de la Missa del Gall al propi Montserrat (amb una auto-crítica als catalans inclosa), el descobriment dels mormons i la seva excursió a Puigcerdà, amb els gitanos catalans. No hi podia faltar menció al Barça, que és casi com una religió.
• Mentre Barcelona dorm, d’Emili Rosales. Molt bona novela, explica 48 hores de la vida de 3 personatges desde 4 punts de vista (els 3 propis personatges i un altre, que n’és la clau). Hi barreja història ficció (fet que m’encanta). Altament recomanable, parlen meravelles d’aquest escriptor.

M’està començant a agafar un complexe raru… Resulta que ahir li vaig deixar un comentari al bloc de’n Guillem Espriu i avui al anar a veure si me l’havia respost em trobo que… ja no s’admeten comentaris! Ni tan sols és possible consultar els comentaris anteriors!

No fa massa ja vaig deixar molt clar què en penso dels blocs periodístics i/o polítics que no admeten comentaris, però en aquests moments no estic segur de si ha tancat els comentaris de forma voluntària o perquè l’ha liat sense voler. De totes formes, val a dir a favor meu que el meu comentari era respectuós, i tan sols li indicava mitjançant dos enllaços que la tal Carme Figueras no tenia massa bona premsa.

Així que Guillem, si em llegeixes em pots deixar aquí un comentari. Agraït.

Ara sí, ara ja podem abandonar la humiltat i dir ben alt i clar, som els millors d’Europa! Perquè ens ho mereixem. Perquè ens ho hem currat. Perquè no ens han regalat res. Perquè aquest any hem guanyat a ca’n Chelsea, ca’n Milan i ca’n Madrid. Perquè fa 5 anys feia vergonya sentir-se culer però s’ha aconseguit capgirar i som l’admiració del món futbolístic mundial.

I, no podia ser menys, la cançó més adequada a aquests moments: We are the Champions, de Queen:

I’ve paid my dues
Time after time
I’ve done my sentence
But committed no crime
And bad mistakes
I’ve made a few
I’ve had my share of sand
Kicked in my face
But I’ve come through
And I need to go on and on and on and on

We are the champions – my friends
And we’ll keep on fighting till the end
We are the champions
We are the champions
No time for losers
‘Cause we are the champions of the world

I’ve taken my bows
And my curtain calls
You’ve brought me fame and fortune
And everything that goes with it
I thank you all
But it’s been no bed of roses no pleasure cruise
I consider it a challenge before the whole human race
And I ain’t gonna lose
And I need to go on and on and on and on

We are the champions – my friends
And we’ll keep on fighting till the end
We are the champions
We are the champions
No time for losers
‘Cause we are the champions of the world

We are the champions – my friends
We’ll keep on fighting till the end
We are the champions
We are the champions
No time for losers
‘Cause we are the champions

Queen

Visca el Barça, i visca Catalunya!

Infame la portada del diari (ejem!) Marca d’avui.

M’he quedat sense paraules. Estupefacte. Sorprès. En el seu subconscient, però, estic segur que és un missatge a ells mateixos, per por d’oblidar quelcom que tenen més clar que no pas nosaltres mateixos: que Catalunya, malgrat tot, no se sent espanyola. I després, quan jo tregui l’estelada per celebrar la victòria delBarça (creuem els dits!), o s’onegin senyeres a Canaletes diran que estem polititzantl’esport i bla bla bla.

Bé, prou xerrameca… jutgeu vosaltres mateixos:

Continúant amb l’anàlisi dels feeds que tinc a l’Akregator, avui toca els pocs que hi tinc classificats com a Notícies i/o Política. Som-hi:

• Guerra Eterna. És un d’aquells blocs que fa mandra llegir cada dia, però de tant en tant m’agafa la falera i em poso al dia llegint els apunts pendents de cop. Parla bàsicament de conflictes armats al Pròxim Orient, amb fortes crítiques a les barbaritats occidentals comeses allà.
• Vilaweb. Un clàssic de l’Internet catalana, garanteix notícies en clau catalana.
• Escolar.net. Un clàssic d’Internet, també podria estar dins la categoria de Personals, però com que publica 3 o 4 apunts diaris finalment em vaig decidir a posar-lo aquí. Té certa tendència esquerranosa (de l’esquerra espanyola, em refereixo), i me n’hi agrada el seu sarcasme.
• Periodistas 21. Analitza una mica l’actualitat, escrivint apunts amb multitut d’enllaços cap a d’altres webs. A voltes no comparteixo la seva opinió (sobretot quan parla de Catalunya), però és una mirada crítica e inquietant a l’actualitat.

Seguint amb l’anàlisi lingüístic, el 75% són en castellà i només un en català… i és que webs de notícies en català que segueixo (com podrien ser E-notícies i Tribuna Catalana) no es poden pescar via RSS.

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (I): Futbolerus
2. Blocs que segueixo (III): Tecnología.

Una de les coses que més m’agraden de TV3 i el Canal33 és l’ús intensiu que fan del sistema Dual i les subtitulacions. Pràcticament totes les películes, sèries i documentals que emeten poden ser escoltats en versió original subtitulada en català, cosa que agraeixo de tot cor. I és que ja fa anys em vaig acostumar a veure les películes en l’idioma en què havien estat rodades (reconec que al principi n’era molt reaci, però com que no em quedava més remei al final m’hi vaig adaptar), i ara se’m fa extrany no sentir les veus i accents originals (el que pagaria per veure "House" en versió original!) i, sobretot, m’enerva adonar-me que la boca es mou d’una manera que no té res a veure amb les paraules que d’ella en surten.

El que no entenc és perquè cap altre canal utilitza aquest sistema. De fet, a TVE el sistema també el tenen ja que alguns partits de futbol pots sentir-los en català a través del dual. O sigui que no es tracta d’impediments tècnics sinó que, altra vegada, no ho fan per desinterès.

A d’altres països europeus la televisió s’emet pràcticament al 100% en versió original, i ves per on, coincideix amb els països on millor es parla l’anglès. Què tenen en comú un català, un francès i un italià parlant anglès? I un suec,un holandès i un portuguès? Doncs que el primer grup de gent el parlen fatal i en canvi el segon ho fan amb un bon accent i vocabulari extens. Casualitat? No, és que l’han sentit desde ben petits a la televisió. I això fa, i molt, a l’hora d’aprendre una llengua.

L’altre dia vaig estar reorganitzant els blocs tinc afegits al Akregator i que segueixo de forma pràcticament diària des de fa més d’un any. Fen-t’ho, se’m va acudir de comentar-los al bloc per saber què en penseu també vosaltres, i si veient les meves preferències en teniu algún de controlat que em podeu recomanar per ampliar la col.lecció.

Com que en són uns quants, ho aniré fent poc a poc. Comencem pels que tinc classificats com a "Futbolerus", doncs:

• Mata-dor. Sincerament, la meitat o més dels articles no els llegeixo però de tant en tant n’apareix algún de bo. Només per això, ja paga la pena tenir-lo.
• Lluvia blaugrana. Una de les últimes incorporacions, parla única i exclusivament del Barça. Encara no en tinc una opinió excessivament creada, però com que parla del Barça ja m’està bé
• Banyeres blog. Crec que és el més veterà de la llista, el vaig descobrir per casualitat ja fa molt temps i des d’aleshores el llegeixo a diari. No comparteixo moltes de les seves opinions, però m’agrada llegir-les. Si us avorriu, sempre podeu entrar als comentaris (que n’hi ha sempre un munt) a veure si trobeu al nostre poeta gracienc camuflat.

• La ducha. Com en el primer cas, només una part dels articles que hi ha me’ls llegeixo. Suposo que el fet que tan l’un com l’altre són periodistes professionals els hi treu frescor i, des del meu punt de vista, gràcia al bloc. Així i tot, aquí estàn.
• Notas de fútbol. Bloc col.laboratiu, me n’agrada sobretot que s’hi veuen reflectides vàries sensibilitats. Són més aviat merengues, però intenten d’alguna forma ser objectius (tot lo objectiu que es pot ser quan parles de sentiments) i no centrar-se només en Madrid i Barcelona. En la meva opinió ho han aconseguit, i d’alguna forma són el bloc futboleru més generalista.
• "El Deu" también juega en Tercera. No recordo com hi vaig anar a parar, suposo que via Perarnau, ens explica les aventures i desventures d’un jugador català (crec) a Tercera. Una mca irònic, és maco veure com el futbol es viu tan intensament en el campionat de Tercera.
• Perarnau blog. Eps, un respecte aquí! Articles molt cuidats, fotos il.lustratives, raonaments tremendament lògics… per mi un dels millors blocs futbolerus i amb més influència. Certament en Martí Perarnau, de qui jo en desconeixia totalment l’existència abans d’arribar al seu bloc, s’ha convertit en un dels meus culers de referència, i els seu anàlisis (que també pots seguir al programa "Tu diràs" de’n Basté) influeixen bastant sovint en els meus
• Fiebre de Barça. Va aterrar a l’Akregator el mateix dia que el "Lluvia blaugrana". Explica les vivències d’un culer i prou, sense voler anar més enllà. Me n’atrau el seu caràcter amateur i la frescura al explicar els seus pensaments.

Ara repassant m’he adonat que tots són escrits en llengua castellana. És curiós, o molt curiós, ja que tant en Banyeres com en Perarnau són catalans (i catalano-parlants), i m’ha semblat entendre que els autors de Lluvia blaugrana, Fiebre del Barça i "El Deu" també són catalans (en desconec la seva llengua materna). És a dir, majoria de blocs escrits desde les nostres terres, però en llengua castellana. Res a objectar, la comprenc al 100%.

Què us sembla? Hi ha algún altre bloc futboleru (preferentment culé, ja us haureu adonat que del futbol m’interessa bàsicament el Barça) que tingueu controlat i jo no?

Relacionat:

1. Blocs que segueixo (II): Notícies i/o Política.
2. Blocs que segueixo (III): Tecnología.

Criticar als polítics és feina senzilla i més recentment que ens ho posen tan fàcil. Però cal ser justos i quan en fan alguna de bona se’ls hi ha de reconèixer i lloar (no tot seràn males notícies sempre, oi?).

Avui ERC ja decidit fer cas a les bases i apostar pel NO al referèndum. Me n’alegro, i molt. Felicitats doncs per haver sapigut escoltar les bases i rectificar sense complexes.

Ara només queda ser conseqüents amb el Govern, però això ja són figues d’un altre paner.