desPensaments

Aquesta entrada s’ha publicat automàticament a la 1 hores, 2minuts, 3 segons del dia 4 del mes 5 de l’any dos-mil 6. Escurçat seriaaixí:

01:02:03 h. del 04/05/06

Maco, oi? 🙂

[Via Microsiervos]

I amb aquesta el Barça arriba a la majoria d’edat (buf, quin tòpic!).

La relació de Lligues guanyades pel Barça és:

1. 1928/1929
2. 1944/1945
3. 1947/1948
4. 1948/1949
5. 1951/1952
6. 1952/1953
7. 1958/1959
8. 1959/1960
9. 1973/1974
10. 1984/1985
11. 1990/1991
12. 1991/1992
13. 1992/1993
14. 1993/1994
15. 1997/1998
16. 1998/1999
17. 2004/2005
18. 2005/2006

Resulta curiós constatar que de les darreres 16 lligues el Barça n’ha guanyat 8 (el 50% doncs)… i això que vam passar 4 anys en blanc i amb un mal rotllo acollonant!!! Les altres 8 se les van repartir el Madrid (4), el València (2) i l’Atlètic de Madrid i el Deportivo de la Corunya amb una cada un.

Aquest cap de setmana he seguit el suggeriment de la gracienka i he marxat fora de la capital per deixar-li l’espai que necessita per sentir-s’hi tan a gustet 🙂 Així doncs, amb un company de Gràcia i una amiga hem anat a pasturar pel Pirineu. La darrera vegada que hi havia estat ho vaig passar una mica malament, així que tenia ganes de comprovar si el meu cos estava una mica més en forma o continuava afectat pel virus sofà.

La sortida va començar ben d’hora, ja que a 1/4 de 9 del matí del dissabte ens trobàvem amb en J. i, després de recollir la R., començavem a tirar cap a Queralbs. Arribats allà aparcàvem el cotxe, ens preparavem una mica i començavem l’ascensió cap al Refugi de Comadevaca seguint les Gorges del Freser. En pràcticament 4 hores salvàvem el desnivell de 900m. i arribem al refugi. Val a dir que quan de cop i volta s’obre devant teu la Vall de Comadevaca quedes impressionat. Mai hi havia estat, i em vaig parar una estona a contemplar tota aquella immensitat de Natura sense cap element humà que ho distorsionés. Bé doncs, finalment cap a quarts de 3 estàvem ja al refugi i dinavem.

A la tarda vam decidir pujar al Cim de Balandrau. La pujada se’m va fer una mica feixuga, el pit començava a notar l’alçada i el cos el cansament de tanta ascensió. Però poc a poc vam anar pujant fins que al final el vam coronar. Després de meravellar-nos per les vistes, menjar una mica, fer les fotos de rigor i recuperar l’al.lé vam tornar al refugi, on arribàvem tres hores després d’haver sortit.

Sopar, sobre-taula i a dormir, que el cos necessitava descans per encarar la jornada que ens esperava el dia següent: Pic de Torreneules i, si hi ha temps, Pic de l’Àliga.

Però ai, al matí del diumenge ja em notava ben cansat! De totes formes, un bon esmorzar i cap a 2/4 de 10 tornem-hi. Vam sortir ben animats a veure si aconseguiem pujar ràpid el Torreneules, i un cop allà decidir què feiem. Però malhauradament, els meus pulmons ja no rutllaven pas tan fins com el dia anterior i començava a notar molt seriosament la meva manca de fons per aquests esforços constants. La presència de neu tampoc ajudava massa ja que les meves sabates no s’hi adherien bé, i tampoc portava grampons. Així que aquest pic se’m va fer molt i molt difícil malgrat al final si, després de 3 hores vaig arribar-hi. Sense alè, amb un mal important al pit, però l’orgull ben alt.

L’altra foto imprescindible al Pic de Torreneules.

La meva sort fou que des de dalt estant vam veure arribar les núvols iamb ells la boira i vam decidir que ja n’hi havia prou, que no caliaarriscar-se inútilment i que allò més sensat era baixar cap al refugide pet, agafar els trastos i desfer les Gorges del Freser per arribaral cotxe i tornar cap a Gràcia. Dit i fet, a 2/4 de 7 arribàvem alcotxe després de cobrir el 1.600m. de desnivell negatiu des del Pic deTorreneules i a les 9 entràvem a Gràcia.

Les fotos, que en vaig fer un munt, les podeu trobar aquí.

Per una vegada no era només percepció meva, i avui ho he comprovat llegint un diari seriós: La temperatura a Catalunya s’ha triplicat en 30 anys!!

Via: malaprensa.com

Atenció endevinalla: Com pot un partidet que fa que governa organitzar un referèndum, demanar-te que no hi votis i mantenir-se sense vergonya al Govern?

La resposta, al títol.

I’ve paid my dues
Time after time
I’ve done my sentence
But committed no crime
And bad mistakes
I’ve made a few
I’ve had my share of sand kicked in my face
But I’ve come through…

We are the champions, QUEEN

Tant de bo el 17 de Maig poguem cantar la resta… 🙂

Com que a GràciaNet ja els hi han concedit el .cat i ja estàn engegant tots els serveis amb el nou domini, puc afirmar (i afirmo) que ja sóc totalment operatiu amb .cat 🙂

Així, el meu bloc té ara nova adreça: http://blocs.gracianet.cat/despensaments , i la meva adreça de correu també es @gracianet.cat. Però no patiu, que el gracianet.org continúa funcionant igual i res no es perdrà.

Estic més content que un xínxol! En el Món Real ^(TM), la finestra de casa meva ja fa temps que deixa clara quina és la meva bandera, i ara també ho fa el meu correu 🙂

Els catalans tenim el que ens mereixem. 300 anys de colonització castellana a les nostres terres no passa perquè si, cap poble és capaç de sotmetre indefinidament a un altre si aquest no ho permet i ampara. I justament ara se’ns presenta una nova oportunitat per a veure perquè mai serem lliures: ens falten collons per caminar sols, i desde dintre (sobretot des del sector més pressumptament revolucionaris) avortarem tots els intents que possibilitin que ens desfem de l’opressor.

D’aquí poc caldrà votar en referèndum el nou text estatutari. Diu el Gran Diccionari de la Llengua Catalana que referèndum significa:

m DR CONST Votació que fa el poble per aprovar o no una reforma constitucional o una nova constitució, proposada pel cos legislatiu o pel cap d’estat.

Així doncs, s’admeten dues respostes: SI i NO (i el NS/NC de sempre, oi?). Senzill, fins i tot el més ruc podrà votar. Aaaah, però no. Una colla d’entitats (aquí , aquí o aquí) i partits polítics (ERC) contraris al text han decidit que són mes xulus que un vuit i, com que temen que si demanen el vot negatiu aquest guanyi se n’han empescat una de millor: donar una resposta no vàlida! Hòstia, té collons eh? Si tu veus per la tele, o sents a la ràdio, que a un li pregunten: "Per 1.000 eurus respon-me amb un SI o un NO: t’agrada viatjar amb avió?" i el tanoca respon "Vaca!", pensaràs "Aquest paiu és ruc de mena! Mira que era senzill!!!" oi? Doncs bé, això és el que aquests babaus ens demanen que responem. Tindràn collons! I a sobre diuen que em representen a mi? De què, morenu!

Ah, i que s’aconsegueix amb tot això? Garantir que el SI guanyarà. Si en comptes de fer el txitxarel.lo totes aquestes entitats demanessin el vot pel NO o en blanc, podria ser que l’Estatut no s’aprovés però clar… això voldria dir deixar de viure agenollats i posar-nos de peu, cosa que els amos no ens permeten i els seus masovers s’afanyen a recordar-nos.

En el fons, doncs, estant fent campanya pel SI. I no us ho perdeu, després ploraràn dient que aquest Estatut que ells ajuden a aprovar és una merda. Que se’n vagin a prendre pel cul, jo a les properes elecccions passo ja dels pressumptament independentistes i ho tinc clar: Escons insubmisos.

M’assabento via el pentagrama que els 3 de Gràcia han sigut absolts. Aquesta és una excel.lent notícia, i ara queda el regust amarg de veure com et poden arribar a incidir en la teva vida durant 4 anys per després dir-te que mira, ho senten molt per tot plegat, però no tenen cap prova de les seves tesis. Ara, les ganes les segueixen tenint, però legalment no poden fer res més del que han estat fent aquest temps… (que no és poc!)

Quan s’acabarà la impunitat per acusar lliurement a qui interessi? No us sembla que el més just seria que qui acusés sense proves fos condemnat per delictes d’injúries i falta a l’honor? Encara que qui acusi sigui l’Estat, of course…

Els

Aquesta setmana he tingut el pis potes enlaire mentre em canviaven les finestres que tenia i me’n posaven unes de noves: alumini i doble vidre. Més d’un em direu que invertir diners en un pis de lloguer és, segurament, llençar-los. Potser si, però abans de decidir-me vaig parlar amb la propietària i vam acordar que se’m renovaria el contracte de lloguer (caduca aviat) i la pujada seria menuda. Bé, fins ara no hi he tingut cap problema i vaig decidir confiar-hi.

Però bé, el que volia dir anava més en la direcció de la qualitat de vida. Posar doble vidre, aïllant l’interior del pis del soroll i del fred ha estat tot un encert. Dijous nit va ser la primera que passava amb els nous vidres dobles i renoi! Quina diferència! I ahir divendres, mentre em posava al llit em vaig arribar a sentir incòmode pel silenci que hi havia al pis… va ser aleshores quan em vaig adonar de com m’havia arribat a acostumar a aquest rum-rum continu d’una ciutat.

Així doncs, el meu consell per a tothom que pateixi problemes de soroll és que no s’ho pensi més i, crèdit en ma, es canvïi les finestres per unes de doble vidre. Viurà molt menys amargat i deixarà de molestar-li que la gent s’ho passi bé al seu entorn.

Ah! I m’oblidava també de l’impacte visual… mira que es veudiferent una paret amb unes finestres noves i cortines! Aquí us deixol’evolució del meu dormitori.

Tal com era:

Comencen els canvis: