Subscriu-te als
Apunts
Comentaris

Aquest matí de cop ho he vist clar… fullejant el diari  mentre em prenia el cafè amb llet de 1.30 eurus m'ha vingut aquesta frase al cap. I pensant pensant, no és errònea. Repassem la Barcelona actual:

  • TGV
  • Fòrum i Fira 2
  • Gestió informàtica pública sota mans privades (Microsoft, Oracle…)
  • Hotels de 5 estrelles (o més)
  • Immigrants servint als bars i botigues
  • Bicing gestionat per transnacionals
  • Aeroport de luxe
  • Tibiesa legal amb visitants
  • Metro nocturn inexistent els dies laborables
  • Serveis públics més cars q els privats (teatre, aparcaments, etc)
  • Molta publicitat
  • Substitució de barris obrers i artístics per zones d'alt standing (Poble Nou, Gràcia)
  • "Barcelona la millor botiga del món"
  • Desaparició ràdios i televisions locals

Tot això sota el govern pels socialistes i comunistes…

5 minuts de descans

Si-us-plau. desallotgeu la piscina que tinc una urgència 😀

Publica aquesta setmana l'Independent un article on ens expliquen que la meitat dels pisos que estàn construïnt en la futura Plaça de les Dones del 36. Asseguren (segons fonts de la promotora Vertix) que s'han vengut sobre plànol (!!!) I el preu mitjà en són 550.000Eurus.

550.000eurus. 92 milions de pessetes.

Això representen 255mil pessetes al mes durant 30 anys (92milions/30anys/12mesos).

Amb els interessos, amortitzacions, impostos, assegurances, derrames i reparacions compta-hi el doble. Números rodons: 500.000 pessetes/mes. 3.000Eurus/mes. Centena amunt, centena avall.

Per un pis en una plaça nova que s'ha tret l'Ajuntament de la màniga i que la paguem tots.

Qui ho podrà comprar això? Els nous veïns de la (nova) Vila. Els d'ara que vagin formant una fila en cua índia per marxar, sisplau. No molestin al senyoret que arriba.

 

Imatge de la promoció Illa de Gràcia
Imatge promocional de la plaça en la promoció de Vertix, obtinguda de la seva pròpia web sense consultar… (espero que no s'enfadin!) 

 

 

 

Circulin, he dit! Aquí no ha hi ha res per veure. 

El Fòrum, al seu lloc

Fa vora 2 mesos es va inaugurar el Fòrum de les Cultures a Monterrey. Tal com tothom ha pogut seguir a través dels mitjans de comunicació és un event que no interessa a absolutament ningú.

Així doncs, es demostra la inutilitat del Fòrum 2004, on s'hi van abocar mils de milions de pessetes (del contribuent) per uns dirigents incapaços per a absolutament res. O si: per fer fora els autòctons i posar-hi gent amb molts diners, molt guapa i molt moderna.

El temps ha acabat donant la raó a tots aquells que ens miràvem atònits les palles que els polítics es feien entre ells, felicitant-se per un event que va fracassar total i absolutament. Una mostra de l'absoluta alienació dels dirigents polítics envers les necessitats dels seus administrats. 

Free Krusher

Sembla que si que torna la censura.

 

 

Free Krusher

 

Una tortuga a mar obert

Fa uns dies La Tortuga anunciava públicament a la seva web la seva decisió de deixar la piscifactoria de GràciaNet per instal.lar-se per si mateixa a un altre servidor. Aquest fet completa el cicle vital normal dels dominis allotjats a la Xarxa Ciutadana ja que la missió fonamental de GràciaNet no és la d'allotjar el màxim de webs ni d'ostentar cap mena de lideratge, sinó el de facilitar l'accés d'Internet a les Entitats gracienques.

Tal com diu la seva acta fundacional:

GràciaNet és un projecte associatiu sense ànim de lucre nascut a la Vila de Gràcia que té com a objectius principals estendre i difondre les noves tecnologies i la Internet en el territori de la Vila de Gràcia i d'altra banda intentar preservar la xarxa de possibles injerències del poder polític, empresarial o mediàtic per tal que continuï essent un gran fòrum lliure de censures i controls.

Per tant, considerem un èxit per la nostra Xarxa Ciutadana que Entitats gracienques comencin amb nosaltres i arribat el moment s'estableixin pel seu compte. Que facin els primers passos amb nosaltres, que ens deixin ajudar-los i protegir-los per tal d'aprendre com funciona el món del bits. Llançar-se a mar obert de bones a primeres no acostuma a ser el més indicat, i nosaltres proporcionem tota la nostra infraestructura a aquestes entitats per tal que els inicis siguin plàcids i gens traumàtics. Així ho han fet d'altres, com ara Lluïsos, la Festa Major de Gracia o fins i tot Vilaweb Vila de Gràcia (que va començar essent gestionada per GràciaNet). I ens fa sentir orgullosos veure com els projectes creixen i maduren fins al punt de necessitar nous espais on desenvolupar-se enterament.

Que tinguis sort, Tortuga! Aquí sempre hi tindràs un raconet si el necessites, ja ho saps! 🙂

No se’n salva ni un

Aquestes darreres dues setmanes fent zapping m'he trobat amb bastants debats al voltant de l'estat de les infraestructures catalanes i, més concretament, de l'arribada del TGV a Barcelona. Evidentment cada ú hi diu la seva i té les seves preferències però hi ha dos fets en el que tots (o pràcticament) han coincidit:

  1. L'entrada del TGV a Barcelona per Sants és un disbarat
  2. Equivocació en les prioritats, ja que lo fonamental era preparar Rodalies per al s.XXI

En els programes que he vist no hi havia polítics (si hi fóssin segurament no m'hi hauria aturat) i per això em sobtava l'unanimitat en aquests dos punts. Al meu entendre són evidents. Per a qualsevol persona que s'hagi de moure per la zona metropolitana en transport públic, segurament també és evident.

Ara bé, la dada que jo desconeixia era que la decisió de fer entrar el TGV a Barcelona per Sants fou presa a través d'un gran pacte entre Estat, Generalitat i Ajuntament de Barcelona. És més, quan fou decidit a Madrid hi governava el PP, a la Generalitat CiU i a l'Ajuntament PSC+ERC+IC. És a dir, tots.

Em pregunto què haurien decidit si els alts càrrecs es moguessin en transport públic com els ciutadans, en comptes d'anar en cotxes oficials.

Nou escriptori

Aquest diumenge navegant pels puestus vaig arribar a ca'n openSUSE i vaig veure que la 10.3 ja estava disponible, o sigui que me la vaig baixar e instal.lar. Un avantatge de treballar amb diferents particions és que si funciones amb GNU/Linux pots tenir les dades a una banda i el sistema operatiu a una altra. O sigui que quan vaig acabar la instal.lació i vaig reiniciar l'ordinador tenia les meves dades muntades en una versió més recent del SO. I amb totes les aplicacions que necessito i uso freqüentment instalades i funcionant. Genial 🙂

Bé, siguem sincers… entre la openSUSE 10.2 i la 10.3 hi ha poques diferències aparents (o més exactament: de moment no he hagut de canviar cap costum). Les que perceps immediatament és  que des del primer moment de la instal.lació i quan ja està "up and running" tota la interfísie és en català, que engega molt més ràpid i que porta instal.lat de sèrie el gestor de finestres Compiz. La millora en la rapidesa s'agraeix molt (nota mental: aplaçar compra imminent de RAM), i el Compiz em sembla molt divertit (aquí hi ha imatges).

Per això a vegades em sorprèn que es faci córrer la brama que Linux és complicat. No té perquè ser-ho, i encara menys a nivell d'usuari casolà: tan sols cal que instal.lis allò que necessites i afegir-hi la part gràfica. I és en aquesta parton també va molt per endavant del seu principal competidor i la seva darrera creació, (<mode irònic on>) tot un portentu en efectes gràfics a l'escriptori (<mode irònic off>)

Així que li he fet quatre captures de pantalla al nou escriptori, recollint potser el que és més espectacular: l'escriptori en forma de cub amb 4 cares i les diferents maneres de canviar d'una aplicació a l'altra (allò que normalment fem amb Alt-TAB).

També hi he afegit la captura de pantalla corresponent al famosíssim "Mi PC" (que aquí es diu "El meu ordinador"), perquè es pugui comparar amb la versió de fa pràcticament 1 any (foto aquí). 

El meu ordinador:

Coses que té el Compiz:

 

Carrer de l’Albert Musons

Poc puc dir en aquestss moments que la Vila perd qui molts hauriem volgut com a Alcalde d'una Vila independent. Els companys de bloc i de poble ja han escrit tant, que no crec que pugui aportar res.

Així, m'adhereixo a la proposta de l'Escamot Francesc Derch de rebatejar el C/Secretari Coloma com a C/Albert Musons.

Per ell. Per nosaltres. Pels qui han de venir. 

Fent pencar la mula

Nens, quan els pares us diguin que deixeu la gueimboi i estudieu per a l'exàmen d'anglès feu-lis cas: de grandets és més complicat aprendre'l. Però un cop l'aprens pots gaudir de segons què abans que la majoria dels companys 😉 (I no parlo de sexe, malgrat sigui coneguda arreu la promiscuïtat de les britàniques. 🙂 )

Malhauradament si et quedes al país la veritat és que l'usaràs poc, l'anglès. I ja se sap que un idioma o es practica o es perd, i la meva fórmula personal per seguir-lo utilitzant (mínimament) es basa en el consum audiovisual en versió original. Sense doblatge. Em permet practicar anglès i no mutilar la feina de l'actor, fet que segurament més d'un agraïria si es sentís a ell mateix "doblat".

Però una cosa que si que m'ha permès el fet de comprendre prou bé l'anglès (eps, que no perfecte eh?!) és el de no dependre de la televisió per a veure les sèries o pel.lícules que vull. No és que abans no me les deixessin veure, és que m'obligaven a veure-les el dia i hora que les cadenes volien. Això afortunadament s'ha acabat i avui dia les sèries que m'enganxen les acabo mirant per Internet.

Això em va passar no fa massa amb la sèrie Herois. Quan la van estrenar a TV3 em va passar per alt. Un parell de cops la vaig enganxar a mig fer i em va semblar prou interessant. Així que un bon dia vaig agafar la mula i li vaig demanar si tenia "por ahi" alguna recopilació de la primera temporada de la sèrie. Dit i fet, al cap de poc tenia tota la primera sèrie al meu disc dur, en versió original i sense anuncis.

No em direu que Internet no és bo!!! 🙂

Ara hi estic enganxat, necessito la dosi setmanal. Als USA la passen dilluns al vespre, i normalment al cap de 24 hores ja tinc l'episodi al disc dur preparat per a ser visionat.

Que les companyies diuen que això és pirateig? Bé, què vols que et digui, de fet jo els estic promocionant. Si no hagués vist la sèrie, no us estaria recomanant que la segona temporada val la pena. A mi em semblava difícil que poguéssin continuar la història de la primera part, tal com acaba, però m'estàn sorprenent.

La trobo molt bona, i em sembla que TV3 ja ha anunciat que la passaràn aviat. Si us va agradar la primera temporada, no us perdeu aquesta.

Au, me'n vaig a disfrutar de les aventures dels Petrelli & cia (ho sento pel mini-spoiler!) 🙂

Bona nit!

« Newer Posts - Older Posts »

Aneu a la barra d'eines